Zaza anCabaZe evropuli saqarTvelo

618

mamac qarTvel Tavadze. sabolood is gaaTavisufles da dabrunda ukve 

sabWoTa saqarTveloSi, cxovrobda TbilisSi siRaribeSi, sikvdilamde 

1933 w. 

Tavadi loris melikovi (meliqiSvili) Loris­

Melikov (Melikishvili) (1825­1888 ww.), qarTul­somxuri 

warmoSobis saxelmwifo moRvawe ruseTSi. 

daibada TbilisSi 1825 wels da ganaTleba miiRo 

peterburgSi. is xSirad ambobda, rom iyo qarTveli 

Tavadi, somexi gregoriani da rusi generali. 

ruseT­TurqeTis omis Semdeg 1877­78 ww. loris­

melikovi gaxda droebiTi mefisnacvali volgis 

regionSi, sadac Wiris epidemia mZvinvarebda. 

zomebi, romelic man miiRo, imdenad efeqtiani iyo, 

rom igi gadaiyvanes centraluri ruseTis provinciebSi, rom ebrZola 

nihilistebisa da anarqistebis terorTan. man warmatebas miaRwia da 

dainiSna ruseTis Sinagan saqmeTa ministrad 1880 wels. imperator 

aleqsandre  II­is mkvlelobis Semdeg misma memkvidrem aleqsandre III­m 

airCia reaqcioneruli politika da grafi loris­melikovi gadadga.

noe Jordania  Noe  Zhordania   (1868­1953 ww.) iyo demokratiuli 

saqarTvelos da imperiuli ruseTis social­demokratiuli partiis 

menSeviki politikuri moRvawe. man ganaTleba miiRo varSavis 

veterinarul institutSi 1891 wels, sadac Camoyalibda cnobil 

marqsistad. ruseTis social­demokratiuli muSaTa partiis me­2 

kongresze igi Sevida centralur komitetSi. 1906 wels airCies ruseTis 

saxelmwifo dumaSi da gaxda dumis social­demokratiuli fraqciis 

spikeri.  1917 wlis revoluciis Semdeg is dabrunda saqarTveloSi da 

gaxda im parlamentis Tavmjdomare, romelmac gamoacxada saqarTvelos 

damoukidebloba  1918 wlis maisSi. 1918 wlis ivlisidan sabWoTa 

okupaciamde iyo demokratiuli saqarTvelos mTavrobis Tavmjdomare. 

gardaicvala emigraciaSi parizSi. 

nikoloz (karlo) CxeiZe Nikoloz (Karlo)  Chkheidze 

(1864­1926 ww.) iyo qarTveli menSeviki politikosi, 

romelic mniSvnelovan rols TamaSobda ruseTis 

revoluciebSi  1917 wels. ruseTis social­demok­

ratiuli fraqciis liderebi ruseTis saxelmwifo 

dumaSi  1907 wlidan 1916 wlamde qarTveli poli­

tikosebi iyvnen: noe Jordania, karlo CxeiZe, akaki 

Cxenkeli, kaki wereTeli, noe ramiSvili Noe  Jordania, 

Karlo  Chkheidze,  Akakai  Ckhenkeli,  Kaki  Tsereteli,  Noe 

---

619

Ramishvili.  1917 wels, ruseTis Tebervlis revoluciis dros, CxeiZe 

gaxda petrogradis sabWos Tavmjdomare (anu pirveli `prezidenti~). 

rodesac 1917 wlis oqtomberSi bolSevikebma xelSi Caigdes Zalaufleba 

ruseTSi, CxeiZe SvebulebaSi iyo Tavis mSobliur saqarTveloSi. igi 

darCa saqarTveloSi da gaxda amierkavkasiis seimis Tavmjdomare 

1918 wlis TebervalSi da maisSi is airCies axlad gamocxadebuli 

saqarTvelos demokratiuli respublikis parlamentis Tavmjdomared. 

sabWoTa okupaciis Semdeg wavida emigraciaSi parizSi, sanam sicocxle 

TviTmkvlelobiT ar daasrula 1926 wels.

irakli wereTeli  Irakli  Tsereteli (1881­1959 ww.) iyo ruseTis social­

demokratiuli partiis erT­erTi lideri da qarTveli menSeviki. 

swavlobda moskovis universitetSi samarTals, sadac is CaerTo 

revoluciur moZraobebSi da 5 weli gadasaxlebaSi gaatara cimbirSi. 

is petrogradSi dabrunda Tebervlis revoluciis Semdeg, romelsac 

xelmZRvanelobda petrogradis sabWo (karlo CxaiZe) da SeuerTda 

kerenskis droebiT mTavrobas, rogorc Sinagan saqmeTa ministri. 

oqtombris revoluciis Semdeg leninma brZana wereTlis dakaveba. 

is saqarTveloSi rCeboda, rogorc saqarTvelos demokratiuli 

respublikis parlamentis wevri (1918­1921 ww.). rodesac 1921 wels 

saqarTvelo okupaciaSi moeqca ruseTis wiTeli armiis mier, wereTeli 

emigraciaSi wavida safrangeTSi, mogvianebiT SeerTebul StatebSi, 

sadac gardaicvala 1959 wels.

Tavadi varlam CerqeziSvili (Cerqezovi)  Prince  Varlam  Cherkezishvili 

(Cherkezov) (1846­25 ww.) SeuerTda saidumlo revoluciur moZraobas 

peterburgSi  1864 wels. karakozovis Tavdasxmis Semdeg aleqsandre 

II­ze  1886 wels Cerqezovi daapatimres, radgan `icoda da ar acnoba 

SeTqmulebis Sesaxeb~ da patimroba miusajes. 1869 wels is dabrunda 

moskovSi, sadac miemxro bakuninis anarqistul ideebs da mniSvnelovan 

rols TamaSobda neCaevis organizaciaSi. 1871 wels neCaevis mimdevrebis 

sasamarTlo procesze mas gadasaxleba miusajes cimbirSi. 1876 wels 

gadasaxlebidan gaiqca londonSi. JenevaSi is gaxda kropotkinis axlo 

megobari. 1880­81 ww­Si muSaobda anarqistuli internacionalis parizis 

da Jenevis seqciebSi. 1903 wels parizSi Cerqezovi anarqistebis saxeliT 

oponirebas uwevda debatebSi lenins agrarul sakiTxze. rogorc 

saqarTvelos damoukideblobis damcvelma, 1907 wels man gaakeTa 

gansakuTrebuli deklaracia mSvidobis ligis haagis konferenciaze. 

1917 wels is dabrunda ruseTSi da male datova saqarTvelos gamo, 

sadac is cxovrobda wiTeli armiis mier mis okupaciamde (1921 wlis 

---

620

TebervalSi). sabWoebis gamarjveba misTvis didi tragedia iyo. 1921 

wels is emigraciaSi londonSi wavida.

merab kvitaSvili  Merab  Kvitashili saqarTvelodan emigraciaSi wavida 

did britaneTSi 1919 wels, sadac Seicvala saxeli da gvari da gaxda 

nikolas qei Nicolas  Kay. cota xnis Semdeg, is jarSi gaiwvia britaneTis 

dazvervam da sabWoTa kavSiris sakiTxebSi CerCilis konsultanti 

gaxda. man monawileoba miiRo 1943 wels TeiranSi stalinis, CerCilisa 

da ruzveltis SexvedraSi. Tavis memuarebSi is werda, rom mas SeeZlo 

gaego stalinisa da berias qarTuli saubari. beriam es maleve SeamCnia 

da piradad hkiTxa: vin iyo? pirdapiri pasuxis Tavidan acilebis 

miuxedavad, meore dRes beriam mTeli misi biografia icoda.

stalinis piradi dacva mTlianad qarTvelebisgan Sedgeboda. 

erTxel, konferenciis darbazis SesasvlelSi, sadac msoflio 

mniSvnelobis sakiTxebi wydeboda, piradi dacvis sami wevri iyo: ori 

stalinis mcveli, generlebi Salva wereTeli da kapitani naWyebia da 

merab kvitaSvili (nikolas qei), amas garda, ori qarTvelic oTaxSi 

iyo – stalini da beria. yvela maTgani sruli ndobiT sargeblobda, 

arc erT maTgans ar Cxrekdnen konferenciis SesasvlelSi da yvelgan 

Sesvlis ufleba hqondaT. rodesac samive saxelmwifos xelmZRvaneli 

gamovida saTaTbiro oTaxidan, dacvis samive oficeri raRac xumrobaze 

icinoda. CerCili cnobismoyvareobam Seipyro da dainteresda, Tu ra 

xumrobaze icinodnen. merabma uTxra, rom xumroba qarTul enaze iyo, da 

CerCilma Tqva: `vxedav, rom irgvliv sul qarTvelebi gvyavs~. CerCili 

dainteresda saqarTvelos istoriiT da kvitaSvilis istoriuli 

moTxrobebis wakiTxvis Semdeg gaocebuli darCa, rom ugunurobaa 

iocnebo Zveli, magram patara saqarTvelos aRdgenaze, roca qarTvelebi 

ukve msoflioSi udidesi imperiis saTaveebSi dganano.

zogi wyaros mixedviT, misi naTesavi zinaida kvitaSvili iyo leninis 

piradi mdivani dawyebuli oqtombris revoluciamde didi xniT adre 

bolo dReebamde, rodesac nadeJda krupskaia da is 

leninis cxedars saflavamde gahyvnen.

ahmet ozkani (melaSvili) Ahmet Özkan (Melashvili) 

(1922­1980 ww.), eTnikurad qarTveli inteleqtuali 

da kulturis moRvawe TurqeTSi, romelic 

cdilobda SeenarCunebina qarTuli identoba, 

magram mokles Turqma radikalma nacionalistebma. 

ahmet ozkani daibada balikeSirSi, qarTveli 

muhajirebis ojaxSi. miiRo ganaTleba stambolis 

universitetSi  1962 wels, 1968 wels man gamosca 

---