Zaza anCabaZe evropuli saqarTvelo

75

TurqeTSi. kaxeTidan `gurjis~ saxeliT cnobili cxenebi (gurji aris 

saqarTvelos saxeli Turqulad da sparsulad) eqsportze gahqondaT 

iranSi. farTo moxmarebis sagnebi Semodioda iranidan saqarTveloSi, 

ZiriTadad tansacmeli. es paradoqsi iyo, sanam qarTuli politika 

ibrZoda iranisa da sxva muslimi saxelmwifoebis winaaRmdeg, poezia 

da xelovneba sulierad aerTianebda qarTvelebsa da sparselebs, rac 

siyvaruls Tesavda siZulvilis nacvlad. rostomi dakrZales yumSi, 

Tavisi siuzereni abas I­is gverdiT.

momavali mefe vaxtang  V  Svilad hyavda ayvanili uSvilo rostom 

xans da memkvidreobiT gadaeca qarTlis gvirgvini (1658­75 ww.), radgan 

muxranis Stom islamze moaqcia bagrationebi. axali Sahi suleiman I 

(1666­94 ww.) dadebiTad iyo ganwyobili qarTvelebis mimarT, colad 

SeirTo vaxtang V­is qaliSvili da misi vaJi gaxda ispahanis taruRa 

daruga  1667 wels. Cardini werda, rom Sah suleimani qarTvelebs maRal 

Tanamdebobeze niSnavda. fraeri amtkicebda, rom 1677 wels saqarTvelo 

40  000 jariskaciT daexmara sparseTis armias. 

giorgi  XI  an  gurgin xani, iyo gamahmadianebuli qarTveli mefe 

(1676­1709 ww.), romelic 1699 wels gaxda qermanis mmarTveli, im mizezis 

gamo, rom SeeCerebina baluCi avRanis Tavdasxmebi avRaneTidan. mxolod 

qarTvelebs SeeZloT avRaneli tomebis damarcxeba. 4 wlis Semdeg Sahma 

igi kandaharis beglerbegad beglerbeg da valad wal daniSna. misi Zma, 

levani daniSnuli iyo ispahanis mdivanbegad dvanbeg  1700 wels qermanSi 

baluCize gamarjvebis Semdgom. is dainiSna kandaharis provinciis 

mefisnacvlad da 1704 wels sparseTis armiis mmarTvelad. levanis 

vaJi, qaixosro xanic mdivanbegad msaxurobda 1709 wels da dajildovda 

ispahanSi taruRas poziciiT, da amave wels sefaslarad da agreTve 

saqarTvelos valad. igi moklul iqna avRaneTSi eqspediciis dros 

guilz avRanis (Pashtuns) winaaRmdeg.

ruseTi poloneTis, SvedeTis da TurqeTis winaaRmdeg

germaneli raindi popeli Popel  1486 wels Tavis imperators atyo­

binebda, rom moskovis axlos tyeSi iyo, ris Semdegac man aRmoaCina 

ruseTi. ase rom, ruseTic da amerikac evropelebma erTad aRmoaCines. 

male,  1486 wels tveri da 1478 wels novgorodi, hanzis Hanseatic (ger­

mania, holSteini Holstein) savaWri partniori, daipyro arsaidan uecrad 

gamoCenilma moskovis princma ivane III­m da Sesabamisad, igi pirvelad 

iqca evropis interesebis sagnad. 

rusebi  1480 wels gamoCndnen, oqros urdos TviTganadgurebis 

Semdgom, da daiwyes garSemo yvela mezobelTan brZola – SvedebTan, 

---

76

polonelebTan (litvelebTan) da yirimelebTan (TurqebTan). is kvlav 

velur qveynad rCeboda, romelsac sazRvrebi ar hqonda dadgenili. 

damoukideblobis dRe 4 noemberi aris garkveuli aRiareba, rom 

manamde ruseTi iyo polonelebis mmarTvelobis qveS da mxolod 

maTi gaZevebis Semdeg, 1612 wels ruseTma moipova damoukidebloba. 

romanovebis dinastia gamefda 1613 wels. politikuri interesebis 

peri feriaSi yofna, yvela maTi damarcxebis Semdgom, ruseTs yovelTvis 

aZlevda saSualebas hqonoda 16­20 weli, raTa gamoezarda axali 

Taobis jariskaci. ruseTis jaris piradi Semadgenlobis SeuzRudavi 

Sevseba gamoricxavda nebismieri dampyroblis (monRolebi, frangebi, 

germanelebi da sxv.) maTze gamarjvebas.

mTeli me­17 saukune gavida poloneTTan brZolaSi slavTa So­

ris pirvelobisTvis ukrainasa da belorusiaSi. moskovis Zalebi 

damarcxebul iqna ramdenjerme ukraineli kazakebis, polonelebis, 

TaTrebis an maTi koaliciis mier (maT Soris konotopaSi). TiTqmis 

SeuZlebeli iyo anTropologiurad poloneli, moskoveli an sxva slavis 

gansxvaveba, magram mas Semdeg, rac polonelebi kaTolikur eklesiasTan 

gaerTiandnen  1595 wels iezuitebis SuamavlobiT, slavebi gaiyvnen. 

ukraineli kazakebi, romelTac xmelnicki xelmZRvanelobda, aseve gaiyo 

prorusul da proTurqul nawilebad. rusi istorikosis mixedviT, 

bogdan xmelnickis Bohdan  Khmelnitsky mama iyo sasmeli saxlis mflobeli 

(`xmel~ rusulad `smas~ niSnavs), romelic ebraelebis saqmianobis sfero 

iyo, magram es Teoria uaryves ukrainelma istorikosebma.

1654 wels ruseTma gadawyvita viazmaSi brZola gaemarTa 

poloneTTan. ruseTis armias win uZRvoda qarTuli `Georgian, Грузинской~ 

RvTismSoblis xati aTonis mTidan (rogorc amas werda Zveli rusi 

avtori k. valiSevski Tavis wignSi `pirveli romanovebi~ 1911 wels. is 

verc warmoidgenda, rom am xats iveriis `Iberian,  Иверской~ uwodebdnen 

mogvianebiT, Tanamedrove politikuri realobis gamo). ramdenime 

damarcxebis Semdeg ukve poloneTma Sewyvita arseboba, rogorc 

damoukidebelma saxelmwifom. mamaci sobieski, romelic cnobili iyo 

venaSi Turqebze gamarjvebiT, 1683 wels iZulebuli iyo xeli moewera 

SeTanxmebaze ruseTTan oficialurad Seewyvita kievze gavlena da 

slavTa Soris pirvelobisTvis brZola. vinaidan ukrainaSi ZmaTa Soris 

oms gaukacrieleba mohyva da vinaidan ruseTma SesZlo da CaaxSo stenka 

razinis ajanyeba, igi (ruseTi) gaxda slavuri samyaros hegemoni. pe­

tre pirvelis droidan arsebobda kidev ori problema – SvedeTi da 

TurqeTi.

es iyo pirveli SemTxveva, rodesac rusi elCebi gaemgzavrnen 

evropis dedaqalaqebSi, radgan izolirebulad am or problemas ver 

---

77

moereodnen. evropuli wyaroebi aRniSnaven maT mier gamowveul saSinel 

SiSs da suns, radgan rusebs tradiciulad sCveodaT abanoSi yofna da 

tansacmlis gamocvla weliwadSi mxolod orjer. maTi qcevebi imdenad 

veluri iyo, rom xalxi malavda TavianT bavSvebs, gogoebs da aseve 

biWebsac. pirveli diplomatiuri kavSiri aRmosavleTTan iyo miamituri 

werili sparseli Sah abasis mimarT, romelsac iwvevdnen gadasuliyo is 

da misi ojaxi marTlmadidebel qristianobaze. 1648­50 wlebSi cimbirSi 

laSqrobdnen rusi banditebi, kazakebi, sanam ar Sexvdnen Cinel mesaz­

Rvreebs. 

es is dro iyo, rodesac evropeli jariskacebi pirvelad iyvnen 

miwveulni moskovSi, rom ruseTis jarSi emsaxuraT. 30­wliani omi ev­

ropaSi dasrulda (1618­1648 ww.) da evropeli jariskacebis umetesoba 

moskovSi gadmovida. daqiravebuli iyo 5 000 germaneli da Sotlandieli 

meomari. cnobilma Sotlandielma oficerma gordonma, romelmac 

datova Tavisi Tavgadasavlis detaluri aRwera, didi daxmareba 

gauwia Seqmniliyo `axali~ rusuli armia, `strelcebis~ magivrad. igi 

piradad xelmZRvanelobda ajanyebul strelcebze ieriSs 1698 wels, 

rodesac aTasobiT iyo daxocili da sikvdiliT dasjili, romelsac 

Tavad eswreboda petre didi. cnobili rusi poeti lermontovi 

iyo learmontis Learmonth STamomavali, Sotlandieli daqiravebuli 

oficrisa, romelic msaxurobda poloneTis mefesTan da Semdeg car­

Tan. inglisis gavlena ruseTze Zalzed Zlieri iyo, radgan 1588 wels 

inglisma uZleveli armada daamarcxa da protestantuli inglisi 

da holandia gabatonebulni iyvnen sazRvao xazze. magram oliver 

kromvelis revoluciis da mefe karl I­is  1648 wels sikvdiliT dasjas 

didi reaqcia mohyva moskovSi da maT Sewyvites savaWro kavSiri 

inglisTan. amave dros, holandia (gansakuTrebiT petre didis dros), 

protestanti, magram inglisTan saomar mdgomareobaSi myofi, iqca rusi 

mogzaurebis upirates adgilad.

aseve damyarda romanovebis kavSirebi holSteinebis dinastiebTan. 

pir 

veli romanovi, mefe mixeili, sasowarkveTilad eZebda SesaZ­

leblobas, ganemtkicebina romanovebis dinastiis legitimacia nebi­

s 

mieri iseTi evropeli monarqiis warmomadgenelze qorwinebiT, ro­

mel Tanac ar hqonda ruseTs sazRvrebi

1

. ivane mrisxanem elCebi gaug­

zavna dasaqorwineblad elizabetsac ki inglisSi. 1641 wels daniis 

prin 

ci ewvia moskovs, raTa eSuamavla holSteinebisaTvis Holstein 

1

  Tumca ivane mrisxane sakuTar Tavs germanuli warmoSobis (riurikebis 

dinastiis) mefed Tvlida, magram ara marto mas, aramed TviT romanovebTanac 

arc erTi mmarTveli evropuli dinastia ar danaTesavebula. 

---