Zaza anCabaZe evropuli saqarTvelo

72

ibrZodnen.  9  000 qarTveli da 14  000 yizilbaSi daiRupa am dRes. 9 Zma 

xerxeuliZe,  9 maCabeli da 7 ColoyaSvili iqna mokluli am brZolaSi. 

iranelebma moiges, magram iseTi danakargiT, rom isini SeeSvnen TavianT 

mizans, gaeJlitaT qarTvelebi da molaparakebis warmoeba amjobines. 

iranelebma aiRes Tbilisi, saakaZe ki warmatebiT ganagrZobda 

partizanul oms. am patar­patara brZolebSi iranelebma dakarges 60 

000 jariskaci (Sah abas I­is profesionali mebrZolebis naxevari). yvela 

mmarTveli Tu razmi, romelic monawileobas iRebda marabdis brZolaSi, 

bolos gaanadgures qarTvelma partizanebma. saakaZe agrZelebda brZo­

las moRalate qarTvelebTan da sabolood qveyana ganTavisuflda. man 

daiwyo molaparakebebi TurqebTan iranis winaaRmdeg. sainteresoa, rom 

marabdis brZolidan 2 dReSi saakaZis vaJi iorami oficialuri vizitiT 

estumra Turq sulTans, raTa SeeTavazebina saerTo laSqroba iranis 

dedaqalaq ispahanisken. SesaZloa bevrs gaukvirdes, magram sulTani 

daTanxmda, radgan kargad icoda qarTvelebis potenciali, da marTlac, 

ramdenime TveSi saqarTvelo mTlianad ganTavisuflda. 

saukuneebis manZlze qarTvelebi igebdnen brZolebs aRmosavleTidan 

Semoseul tomebTan, magram agebdnen omebs. kidev erTxel dai­

wyo SidabrZolebi, saakaZe daupirispirda kaxeTis mefe Teimuraz 

I­s da damarcxda bazaleTTan brZolaSi 1626 wels. man TurqeTs 

Seafara Tavi, sadac miiRo sunitebis islami da sulTans mxardaWera 

sTxova, magram sulTanma amjerad uari uTxra da dainiSna rogorc 

mourav faSa, anatoliis konias faSa. man daaarsa Tarxan mouravis 

sagvareulo. mis sikvdilamde 1629 wels, miiRo monawileoba Turqul 

armiasTan erTad iranis winaaRmdeg brZolaSi. magram bevri osmali 

gaaRiziana, gansakuTrebiT ki misi qristianuli Rvinis smis Cvevam, da 

amave wels masze eWvi miitanes da Tavi mohkveTes alepoSi (siria) 40 

TanamebrZolTan erTad. es is adamiani iyo, romelmac 3­jer Seicvala 

religia, saqarTveloSi gamoCenili adamiani iyo, aseve TurqeTsa da 

iranSi. is kargad iyo cnobili evropasa da aziis qveynebSic.

iranSi daiwyo antiyizilbaSuri moZraoba da Sah abasi cdilobda 

bzari gaeCina yizilbaSebis (Turqmen­monRol­azieli) batonobisTvis 

da Caenacvlebina qarTvel­kavkasielebiT. bevri iranis provincia iyo 

qarTvelebis administraciuli kontrolis qveS. pirveli qarTveli, 

romelmac daikava mTavari provinciis gamgeblis Tanamdeboba iyo 

alaverd xan undilaZe, romelic 1595­96 ww­Si marTavda farss. mis 

vaJs, imam­yuli xans memkvidreobiT gadasca farsis mmarTveloba da am 

provincias marTavda, sanam Sah sefi mas da mis ojaxs sikvdiliT dasjida 

1633 wels. imam­yulis Zma, daud begi, marTavda ganjas da yarabaRs 1625­

30 wlebSi. Tu undilaZis ojaxi Zalauflebis mwvervals aRwevda, da 

Semdeg itanjeboda Sahis sastiki SemoteviT, sxva qarTveli ojaxebi, 

---

73

iseTi rogoric bagrationebia, ufro did warmatebas aRwevdnen da 

piriqiT.

saqarTvelos ufleba hqonda saTaveSi qarTveli hyoloda, romelic 

islams miiRebda, da sanacvlod SeeZlo emarTa rogorc wal  da mis vaJs 

unda emasaxura ispahanSi, rogorc taruRa daruga. pirveli qarTveli, 

romelmac daikava dedaqalaqis taruRas pozicia 1618­58 wlebSi iyo 

xosro mirza (rostom xani), daud xanis vaJi, daviT XI­is SviliSvili, 

romelic daniSnuli iyo giorgi saakaZis avtoritetiT. qarTvelebi 

cdilobdnen SeenarCunebinaT es pozicia sefevidTa mmarTvelobis 

bolo dReebamde. 

Sah abasis sikvdilis Semdeg, 1629 wels proqarTuli da antiyi­

zilbaSuri Zala gaZlierda. cnobilia, rom Sah abasis sikvdilis dros 

92 mTavar Tanamdebobidan 22 qarTvelebs eWiraT, da 37 didi emiridan 

23 qarTveli iyo. es, ra Tqma unda, ufro meti iyo, vidre qarTvelebi 

stalin­berias administraciaSi, magram orive SemTxvevaSi saboloo 

Sedegi igive iyo – pirvelive SesaZleblobis SemTxvevaSi yvelaferi 

waiSala da daviwyebas mieca. 

sikvdilamde Sah abasma memkvidred gamoacxada Tavisi SviliSvili 

sefi, abasis umcrosi vaJis Svili qarTveli dedisagan, imis gamo, rom 

ufrosi vaJi abanoSi mokles, misive brZanebiT, radgan 1614 wels, 

saqarTveloSi yofnis dros, SahTan mivida xmebi, TiTqos SeTqmulebas 

awyobda mis winaaRmdeg. 1629 wels, rodesac Sah­abasi kvdeboda, ubrZana 

rostom xans  Rostom  Khan (Known  as  Iran’s  Georgian  kingmaker) daecva misi 

SviliSvili sefi, momavali Sahi, mravalricxovani mtrisgan. Sah sefis 

hyavda qarTveli meuRle TinaTini, kaxeTis mefis, Teimuraz I­is 

qaliSvili.

qarTvelebis ori jgufi ibrZoda iranSi samefo karze gavlenisaTvis: 

undilaZis ojaxi da bagrationTa erT­erTi Sto, romelTac mxars 

uWerda saakaZe.

miuxedavad imisa, rom abasis mier ukve daniSnuli iyo sefi Sahi, 

Zalauflebis mniSvnelovani rgoli ekava rostom xan bagrations 

(ispahanis Tavs), giorgi saakaZis proteJes. rodesac xosro mirzam 

gaigo Sah abasis sikvdilis Sesaxeb, swrafad daketa dedaqalaqis 

karibWe, mobilizeba gauwia qarTvelebisgan Semdgar erTgul Zalebs, 

gaaZliera saxazinosa da Sahis sasaxlis dacva da gamoacxada Sah sefi 

I mmarTvelad (1629­1642 ww.). swored amitom xosro mirza dokumentebsa 

Tu sajarod miCneuli iyo Sah sefis mamad.

yizilbaSebis masobrivi xocva­Jletvis Semdgom sefi Sahma gana­

mtkica qarTvelebis poziciebi, biurokratia da samxedro Zalebi. 

Sahis pirveli xazinadari iyo qarTveli warmoSobis. ispahanis daruga-s 

pozicia qarTvelebs eWiraT mTeli saukunis manZilze, xolo mdivanbegis 

---

74

dvanbeg  (sasamarTlos xelmZRvaneli) da spasalaris sepahsalar (samxedro 

mmarTveli) poziciebi monopolizebuli iyo qarTvelebis mier. 

sparseTis armiis mmarTvelobis Semdgom, romelmac daamarcxa 

osmalebis Zalebi, aiRes baRdadi 1630 wels (8 weliwadSi isev dakarges), 

1633 wels rostom xani gagzavnil iqna saqarTvelos mmarTvelad 

qarTlSi  1658 wels 67 wlis asakSi. erTi saukunis ganmavlobaSi saqarT­

velos ar hyolia qristiani mefe, radgan bagrationebma islami miiRes. 

iranis xelisufleba Tvals adevnebda saqarTvelos samefo taxts, 

radgan iniSnebodnen saqarTvelos bagrationTa dinastiis sxvadasxva 

Stos warmomadgenlebi, imis gamo, rom maT islami mieRoT. es gagrZelda 

TiTqmis erTi saukunis manZilze, 1633­1744 ww., iyo mSvidoba, magram 

sastikad amoraluri, ramac daaziana saqarTvelos mentaliteti metad, 

vidre samxedro TvalsazrisiT. cxovrebis yvela sferoSi aziuri stili 

Semovida: meqrTameoba, mavne Cvevebi, homoseqsualebi, monuri morCileba, 

aziuri musika da sxv. ar iyo specialuri moTxovna islamis misaRebad, 

amasTanave rostomis meuRle qristiani iyo da uamravi resursi daxarja 

qristianuli monastrebis aRsadgenad. eklesiebSi wirva­locva qar­

Tulad mimdinareobda. Tumca, Tuki islams ar miiRebdi, verasdros 

miaRwevdi rames. fulisa da karieris gamo qarTvelebma swrafad 

daiviwyes is, rac omiT verc erTma mterma ver miaRwia – ucxo, aziuri 

zne­Cveulebebis gabatoneba da gadagvareba. qarTvelebi qristianobas 

jer kidev inarCunebdnen, magram biblia arasdros sWeriaT xelSi, da 

qristiani mefe Teimurazi mTaSi iyo gaxiznuli. momravlebuli iyo so­

mexi vaWrebi im mizniT, rom ar miecaT qarTvelebisTvis gamdidrebis 

saSualeba. tyveebiT vaWroba Zalzed popularuli gaxda ara marto 

mtrebTan, aramed qarTvelebSic. isini itacebdnen mezoblebs, bavSvebs, 

axalgazrda qalebs da yiddnen iranis, TurqeTis da egviptis bazrebSi.

me­17 saukunis SuaxanebSi iranelebma isev daiwyes aziuri tomebis 

– elebis dasaxleba kaxeTSi, male regionSi sayovelTao ukmayofileba 

daiwyo.  1659 wels kaxeTSi didi ajanyeba daiwyo iranis winaaRmdeg, 

rodesac marTlmadidebluri eklesiis mRvdeli gaaupatiures yizil­

baSebma. sparseTis garnizonebis damarcxebis Semdeg qarTvelebma 

Seteva ganaxorcieles Turqmenebze da erT RameSi kaxeTSi aTasobiT 

maTgani iqna ganadgurebuli. ra Tqma unda, es safrTxes uqmnida iranTan 

urTierTobas. winaaRmdegobis gawevas azri ar hqonda da raTa safrTxe 

Tavidan aecilebinaT, ajanyebulTa oTxi meTauri mivida SahTan da 

mowameobrivad aResrulnen. 

saqarTvelos ekonomikuri da savaWro kavSirebi iranTan dasabamidan 

mtkice iyo. savaWro gzebi gadioda saqrTvelos teritoriaze, romliTac 

abreSumi, xarisxiani Rvino, xili, kaxuri nigozi (yovelwliuri renta 

4000 aqlemis wonis nigozi gadioda eqsportze kaxeTidan), sxvadasxva 

bostneuli, bewveuli da endro eqsportze gahqondaT iransa da 

---