Zaza anCabaZe evropuli saqarTvelo

37

lamazi iyo, rom mnaxvels metyvelebis unars daukargavda da adgilze 

gaaSeSebda. mas pativs scemdnen qarTvelebic, ris gamoc matulobda 

qorwinebebi qarTvel da bizantielebs Soris, rac aZlierebda am ori 

qveynis urTier Tobebs. marias epyrobodnen rogorc Tanaswors, miiRo 

uamravi miwa da qoneba. Tu Sors wavalT, misma Zmam, saqarTvelos mefem 

giorgi  II­m keisris wodeba miiRo, rac adasturebda mis axlo kavSirs 

saimperatoro ojaxTan. dedofali maria, miwis mniSvnelovani nawilis 

mflobeli gaxda, rac general aleqsios komnenosis damsaxureba 

gaxldaT, romelzec dadioda Worebi, TiTqos misi sayvareli iyo, qm­

ris sawinaaRmdegod. garda amisa, man SeTqmulebis mowyobis mizniT, 

aleqsiosi iSvila, miuxedavad imisa, rom mxolod 5 wliT iyo masze 

ufrosi. bolos aleqsiosma, proqarTul klanebTan erTad, romlebic 

iTvlebodnen yvelaze ufro mebrZolebad bizantiur armiaSi, 

imperatori iZulebuli gaxades taxtidan gadamdgariyo da 1081 wlidan 

TviTgamocxadebuli mefe iyo (14 wlis asakSi is mzad iyo SeeTavazebina 

evropidan jvarosnebis Semosvla). aleqsiosma marias vaJi, konstan­

tine taxtis memkvidred gamoacxada da mogvianebiT misi qaliSvili 

ana komnenosic daaniSnina,romelsac marias yuradRebis qveS zrdidnen 

konstantinesTvis. Tumca es veRar moxda, radgan konstantinem miiRo 

imperatorTan TanamSromlobis statusi 1074­1087 wlebSi.

rogorc yovelTvis, realuri muqara modioda aRmosavleTidan. 1054 

wels Turq selCukebma daamarcxes bizantiis, somxeTis, saqarTvelos, 

frankebis, normanebis, varangebis, Turqebisa da bulgareTis 

saxelmwifoebis gaerTianebuli Zalebi, manazkerTis (Manzikert) brZolaSi 

da tyved aiyvanes imperatori.

raTa daecvaT aRmosvleTis sazRvrebi, bizantiis axalma imperatorma 

tao formalurad daubruna (iberiis Tema)

1 

giorgi  II bagrations (1072­

1089 ww.), agreTve mianiWa bizantiis keisris wodeba, gadasca yarsis 

cixe 

si 

magre da daayena imperiis aRmosavleT sazRvrebis pasuxismge­

1

  istoriulad, tao saqarTvelos teritoriad rCeboda, sanam osmalebi 

daipyrobndnen 1551 w. aq gatarda islamizaciis politika da bevri 

qristianuli taZari gadakeTda meCeTad. ruseT­TurqeTis omis Semdeg 

1877­1878 ww. yofili tao­klarjeTis umetesi teritoria Turqebma 

dauTmes ruseTis imperias, magram 1918 wels Turqebma ukan daibrunes 

brest­litovskis xelSekrulebis Sedegad. Sua saukuneebis saqarTvelos 

arqiteqturis ramdenime monumenti – mitovebuli an gadakeTebuli 

eklesiebi, monastrebi, xidebi da cixesimagreebi – dRemde mimofantulia 

taos teritoriaze. amaTgan yvelaze cnobilia xaxulis monasteri, oSkis 

taZari, iSxani, bana, parxali, dolisyana, oTxTa eklesia, opiza da tbeTi 

Oshki, Ishkhani, Bana, Parkhali, Doliskana, Otkhta Eklesia, Opiza and Tbeti.

---

38

blad. es adgili iqca qarTvel­selCukebis brZolis velad. male giorgi 

II iZulebuli gaxda gadamdgariyo misi vaJis, daviT  IV­is  sasargeblod.

Turq-selCukebi saqarTveloSi

1060-70 wlebSi saqarTveloSi situacia daiZaba Turq-selCukebis 

gamoCeniT, radgan maTma Semosevebma qveyana Zlier daazarala. `didi 

Turquli dapyrobebi~ 1080 wels daiwyo. rodesac isini bizantiisken 

midiodnen, sparseTi da somxeTic miitaces. miwebi, sadac momTabareebma 

gaiares saZovrebad iqca. 

romis papma da konstantinopolis patriarqma erTmaneTi dawyevles. 

ganxeTqileba  1054 wels dasrulda. ierusalimi 1099 wels pirveli 

jvarosnuli laSqrobis Semdgom, ganTavisuflda muslimebisgan. ama-

ve dros daiwyo Reconquista navaras da aragonis Navarre  and  Aragon 

ganTavisuflebis Sedegad iberiis naxevarkunZulis ganTavisuflebac. 

toledom  1085 wels miiRo damoukidebloba. vestminsteris saabatos 

mSenebloba inglisSi 1042 wels daiwyo. normanebma daipyres sicilia da 

daaarses samefo 1130 wels. portugaliis saxelmwifo 1139 wels daarsda. 

meore gamanadgurebeli jvarosnuli laSqroba daiwyo edesis (urfa) 

Edessa (Urfa) dacemis Semdgom, 1144 wels da mesame warumatebeli laSqroba 

1187 wels egvipteli saladinis Saladin mier ierusalimis dapyrobis 

Semdgom. evropaSi pirveli universiteti 1158 wels boloniaSi daarsda.

16 wlis mefe daviT  IV aRmaSenebeli bagrationi (1089­1125 ww.) 

gaxda udidesi monarqi saqarTvelos istoriaSi. man Seqmna 40 000 kaciani 

jari aznaurebisgan da glexebisgan. amis gamo mosaxleobis umetesoba 

miwaTmoqmedebas mowyda. am problemis mosagvareblad daviT IV­m 

CrdiloeT kavkasiis velebidan daiqirava 40  000 yivCayi Tavisi armiisT­

vis da daasaxla Tavis ojaxebTan erTad. Turq­yivCayebs iyenebda Turq­

selCukebis winaaRmdeg brZolaSi. zogi istorikosi (zurab kacelaSvili) 

Tvlis, rom es daviT aRmaSeneblis Secdoma iyo. yivCayTa saqarTveloSi 

Camosaxlebis Semdeg SidaaSlilobebi ufro gamwvavda. 

1095 wels jvarosnuli laSqrobebi damaskoSi daiwyo, xolo 1099 

wels ierusalimSi, raSic qarTvelebic uSualod monawileobdnen, ma­

gram istoriuli cnobebi vatikanis arqividan ar aris gamoqveynebuli. 

evropeli qristianebis Semosevebis Sedegad muslimebi iZulebulni gax­

dnen, koncentracia moexdinaT siriisa da palestinis dacvaze da Tavi 

daenebebinaT transkavkasiisTvis. 1099­1101 ww­Si mefe daviTi Tavad edga 

saTaveSi Tavis jarebs da TandaTanobiT gaaZeva kidec Turq­selCukebi 

---

39

qarTlidan, kaxeTidan da hereTidan. aseve man SeZlo Seewyvita xarkis 

gadaxda.

bolos am qmedebebma selCukebis mTavrebis yuradReba miipyro. 

sulTan mahmud b. muhamedma Mahmud  b.  Muhammad (1118­1131 ww.) saqa­

rTveloSi gagzavna koaliciuri Zalebi, misi saukeTeso sardalis, 

nejm ad­din ilRazis Regina  Al­Din  Ilguzi meTaurobiT, romelic cno­

bili iyo jvarosnebis winaaRmdeg brZolebiT. 1121 wlis 12 agvistos 

mefe daviTma didgorTan axlos gamarTa brZola jvarosan legionTan 

erTad, romelSic man mravalricxovan mterze istoriuli gamarjveba 

moipova. muslimebis maSindeli ricxvi axlac sadavoa, radgan meryeob­

da Semdegnairad, 600  000 kacidan (Walter  the  Chancellor’s  Bella  Antiochena, 

Matthew  of  Edessa),  400  000 kacamde (Smbat  Sparapet’s `Chronicle~), xolo qa­

rTvelebis raodenoba meryeobs daaxloebiT 180  000­dan  250  000 kacamde, 

qurTebis, somxebis, Turqebis da iranelebis CaTvliT. qarTuli armia 

Sedgeboda  30­50  000 mxedrisgan, 10  000 qveiTi jarisgan, 15  000 yivCayis­

gan,  500 osisgan da 100 dasavleT evropis jvarosnisgan. 200 qarTvelma, 

Tavi moaCvena TiTqosda moRalateebi iyvnen, SeaRwia koaliciis jaris 

StabSi da yvela gaanadgura. mTeli selCukebis jari panikas mieca. 

am gamarjvebis Semdgom daviTma 1122 wels gaaTavisufla Tbilisi da 

dedaqalaqic quTaisidan swored aq gadmoitana. 

mixeil TamaraSvili aRniSnavs, rom `jvarosnuli omebis dasavleTis 

(evropuli) mwerlebi (maT Soris samefo karze myofi vatikanis 

warmomadgenlebi) didgoris oms ise dawvrilebiT aRweren, rogorc 

amas aRmosavleTis mwerlebi ver axerxeben~. 

am gamarjvebam kidev ufro didi interesi gauCina Turqebs. Semdeg 

1123 wels naxevari milioni dabanakda Sirvanis dedaqalaqSi, romlebic 

mzad iyvnen ieriSisaTvis. 50  000­ma qarTvelma alyaSi moaqcia qalaqi da 

Turquli armia danebda, raTa mSvidobiT dabrunebuliyvnen iq, saidanac 

movidnen – baRdadSi.

is iyo, rom daviT aRmaSeneblis saxelSi ukve gamoCnda saxelwodeba 

`mesiis maxvili~: misi wodeba eseTi iyo: `umaRlesi mefe daviTi, uflis 

surviliT, mefeT mefe, afxazebis, qarTvelebis, ranebis, kaxelebis, 

somxebis, SirvanSahis da SahanSahis, mTeli aRmosavleTisa da dasavleTis, 

mesiis maxvili~.

qarTul wyaroebze dayrdnobiT (magram ar aris dadasturebuli 

sxva wyaroebis mier) aris legenda, rom mefe daviTma monawileoba 

miiRo ierusalimis gaTavisuflebaSi da mas gadaeca graalis Tasi 

Grail  vessel, rac gamosaxulia qarTul droSaze 1099 wlidan. ierusa­

limis droSa bolo saukuneebis manZilze iyo qarTvelebis sabrZolo 

alami, xolo axla ki saxelmwifo droSaa. qarTvelebs axlo urTier­

---