Zaza anCabaZe evropuli saqarTvelo

50

damarcxda da Temur lengma daipyro dedaqalaqi sarai berqe. magram 

Temur lengma ar aiRo moskovi da dabrunda monRoleTSi, erT-erTi 

monRoleli yaenis gardacvalebis gamo. miuxedavad amisa, mas arasdros 

daviwyebia daemTavrebina Tavisi SurisZieba. mogvianebiT damarcxebuli 

ToxTamiSi moklul iqna tiumenSi 1406 wels Temur lengis msaxurTa 

mier. Sesabamisad, daiwyo oqros urdos daSla da moskovis saxanos 

gaZliereba.  1427 wels `oqros urdos~ yirimis saxano gamoiyo, xolo 

1432 wels Seiqmna damoukidebeli yazanis saxano. 

mefe demetre II  Demetre bagrationma (1270­1289 ww.) samefo gvirgvini 

memkvidreobiT miiRo 1270 wels, rodesac 11 wlis iyo. 1277­1281 ww­Si man 

monawileoba miiRo, monRol hulagusTan erTad, egvipteli mamluqebis 

winaaRmdeg brZolaSi da Zalzed gamoiCina Tavi meore brZolaSi, homsSi 

Homs 1281 wels, sadac TiTqmis 3 000 qarTveli cxenosanTa jari daixoca.

mefe demetres pirovnebaze bevrs kamaToben. radgan is qristiani 

iyo, Zalzed akritikeben monRolebis msgavsad mravalcolianobis gamo. 

erTi SexedviT, mas sami coli hyavda: trapizonis mefis qaliSvili, 

monRoleTis ministris buRas Bugha qaliSvili da qarTveli coli. 

1288 wels monRolTa yaenma gamoaaSkarava Zlevamosili monRoli buRas 

SeTqmuleba, romelic demetres simamri iyo. buRa da misi ojaxi amo­

Jlites da qarTveli mefe eWvitanilad iTvleboda, radgan CarTuli 

iyo am SeTqmulebaSi da monRoleTis dedaqalaqSi Casvla ubrZanes, wi­

naaRmdeg SemTxvevaSi mas saqarTvelos aoxrebiT emuqrebodnen. deme­

trem Tavidan rom aecilebina sadamsjelo eqspedicia Tavis qveyanaSi, 

amjobina Tavad wasuliyo, raTa moeklaT da Tavi mohkveTes kidec. 

igi saqarTveloSi, mcxeTaSi dakrZales. igi saqarTvelos marTl­

madideblurma eklesiam wmindanad Seracxa da istoriaSi cnobilia 

rogorc demetre Tavdadebuli. 

giorgi  V brwyinvale George  the  Brilliant (1313­1346 ww.), demetres 

vaJi, brZeni, moqnili politikiT, miznad isaxavda monRolebis batono­

bis srul gadagdebas, raTa aRedgina saqarTvelos gaerTianeba omis 

gareSe, magram elodeboda Sesaferis moments, rodesac ilxanati da 

oqros urdo, erTmaneTis mosisxle mtrebi, TviT ganadgurdebodnen. 

am dros ki saqarTvelom 1335 wels Sewyvita xarkis gadaxda. 1328 wels 

mefe giorgim Sekriba amboxebuli didgvarovnebi samefo sabWoSi da 

sastikad gaanadgura. 1329 wels mefem SemoierTa dasavleT saqarTvelo 

(afxazeTi­imereTi, quTaisi) da 1334 wels – samcxis samTavro. mTelma 

saqarTvelom monRolTa batonobisagan Tavi gainTavisufla, mTeli 

momdevno  30 weli. man centralizeba gaukeTa samefo xelisuflebas, 

aRadgina ekonomika da daamyara axlo, saerTaSoriso komerciuli ka­

---

51

vSirebi, ufro metad bizantiasTan, magram, amave dros, veneciasa 

da genuasTan. man moWra qarTuli fuli `TeTri~. qarTuli dinastia 

aRdgenil iqna trapizonSi. TiTqmis mTeli CrdiloeT kavkasiis tomebi 

iyvnen qarTvelTa batonobis qveS. paradoqsulia, mas didi brZolebi 

ar hqonia, magram iseTi avtoriteti hqonda, rom istoriaSi Sevida, 

rogorc im drois hegemoni (Turqebisa da monRolebis Semosevebis 

Sua periodi). SeiZleba iTqvas, rom es iyo `saqarTvelos renesansis~ 

meore periodi. 1329 wels papi ioane XXII Tavis giorgi V­sadmi miweril 

werilSi, Tbiliss axasiaTebs, rogorc `Zalian mniSvnelovan, mWidrod 

dasaxlebul da mdidar qalaqs~. TbilisSi gaZlierda kaTolikuri 

misia, franciskaneli an domenikeli episkoposebis TavmjdomareobiT 

ramdenime saukunis manZilze.

giorgi  V­m aseve gaafarTova diplomatiuri urTierTobebi 

egvipteli mamluqebis bahris Bahri dinastiasTan. egvipteli sulTani 

beibari  Beibar gansakuTrebuli simpaTiiT iyo ganwyobili qarTveli 

mefeebis mimarT, romelmac solidarobis gamosaxatavad, ganaaxla da 

daubruna qristianuli saxe ierusalimis jvris monasters Monastery of the 

Cross, romelic meCeTad iyo gadaqceuli. aseve daabruna wminda saflavi 

Church of the Holy Sepulcher da sxva adgilebi. qarTvel piligrimebs ufleba 

hqondaT Sesuliyvnen ierusalimSi, romlebsac arabi elCebi eskortiT 

acilebdnen qalaq alepodan. qarTvelebi iyvnen patronebi ierusalimSi 

qristianuli adgilebisa. giorgi V­m egviptis sulTanTan gagzavna 

despani da samxedro daxmareba SesTavaza. amis sanacvlod giorgis 

gadasces qristes saflavis gasaRebi, daibrunes namdvili jvris nawili 

da neba darTes ierusalimSi Tavisuflad Sesvlisa mfrinavi banerebiT 

da iZulebulni aRar iyvnen evloT unagiriT. im xanad saqarTvelos 

cxenosanTa jari udavod iTvleboda msoflioSi yvelaze Zlierad. 

qarTveli mecnieris, giorgi gabiskirias mixedviT, xuTjvriani qarTuli 

droSa giorgis mefobis dros Seiqmna, romelic axlandeli erovnuli 

droSaa. giorgi brwyinvale 1346 wels gardaicvala da quTaisTan axlos, 

gelaTis monasterSi dakrZales.

Turq-monRolebi OSMan (Or OTTOMan) TurKS saqarTveloSi

Turq­monRolebis imperiis ganadgurebis Semdeg maTma mmarTvelma 

klanma – Turqebma daiwyes Setakebebi da Temur lengis pirveli, 8 

Semosevidan, saqarTveloSi moxda 1386 wels, romelic mohyva saSinel 

Sav Wirs (saqarTvelosa da evropaSi 1366 wels), daamsxvria imis imedebi, 

rom kidev gagrZeldeboda saqarTveloSi oqros xana, rac giorgi V­m 

daisaxa miznad. 2000 welze metxans saqarTvelo iZulebuli iyo, ebrZola 

---

52

aleqsandre didTan, parTelebTan, romaelebTan, hunebTan, sasanianTa 

iranTan, bizantiasTan, skviTebTan, CrdiloeT kavkasielebTan, 

arabebTan, Turq­selCukebTan da Turq­osmalebTan, xvarazmelebTan, 

monRolebTan, yizilbaSebTan, yirimel TurqebTan, TurqmenebTan da 

rusebTan. Tumca yvelaze gamanadgurebeli Temur lengis Semosevebi 

iyo. 

Temur lengi  Tamerlane (Timurleng  or  Timur) (1336-1405 ww.), iyo Turq-

monRoli dampyrobeli. misi saxeli Temur lengi, niSnavs `rkinas~ 

CaRatais  Chagatai mSobliur enaze, magram mis imperiaSi sparul enas iye-

nebdnen. is ar iyo Cingizidebis samefo gvaris da Tavis Tavs yaens ar 

uwodebda, mxolod amirs, anu sardals. igi musulmani iyo, rac mas ar 

aCerebda, moekla milionobiT muslimani. Temur lengi samxedro geniosi 

iyo da arc erTi brZola ar waugia. is erTdroulad ebrZoda Siitebs, 

sunitebs, marTlmadideblebs, monofizitebs, monRolebs, kavkasielebs, 

indoelebs, Turqebs, iranelebs da bolos, ver miaRwia CineTamde. is 

arasdros cdilobda raime aeSenebina okupirebul teritoriaze, mxo-

lod aoxrebda adgilebs da xocavda xalxs. is iyenebda propagandas, 

mis kampanias win uswrebda jaSuSebis Seyvana, romelTac evalebo-

daT informaciebis mopoveba da avrcelebdnen panikur xmebs Temur 

lengis armiaze, rom Zalian sastikni da mravalricxovanni iyvnen. aseTi 

dezinformaciebi mosaxleobas moralurad anadgurebda da panikaSi 

agdebda. miuxedavad aseTi erTgulebisa Temur lengis mimarT, raoden 

gasakviric unda iyos, igi Tavis armias ar aZlevda anazRaurebas. maTi 

waxaliseba mxolod dakavebuli adgilebis ZarcviT Semoifargleboda. 

igi Tavis laSqrobebs wlebiT adre gegmavda, aseve cxenebis saWmel 

qeris daTesvasac 2 wliT adre adgenda.

1370-1380 ww-Si, Temur lengi daexmara ToxTamiSs Tokhtamysh oqros 

urdoze pasuxismgebloba Tavis Tavze aeRo da daerbia moskovi, 

magram ToxTamiSs teritoriuli ambiciebi hqonda aseve sparseTsa da 

centralur aziaze. mas Semdeg, rac 1383 wels Temur lengi Semovida 

Sua aziidan da daipyro sparseTi, ToxTamiSma misi mokavSiris wi-

naaRmdeg antiTemur lengis aliansi Sekra saqarTvelos mefis bagrat 

V-is monawileobiT da 1385 wels maT erTad aiRes sparseTis qalaqi 

Tavrizi. aman safrTxeSi Caagdo Temur lengi da momdevno wels man 

kavkasiaSi gadainacvla. im dros zamTari iyo da oqros urdos ar 

SeeZlo daxmareboda kavkasiel mokavSireebs. 1386 wels saqarTvelos 

armia ganadgurebuli iyo, Tbilisi dangreuli, bagrati tyved Cavarda, 

yivCayebi mTlianad amoixoca. Temur lengi iyenebda artilerias, 

jariskacebi liTonis furclebiT iyvnen dafaruli da abjari mTlianad 

---