Zaza anCabaZe evropuli saqarTvelo

93

saidumlo instruqciebis Sesabamisad, cixis zedamxedvelebma saswrafod 

mokles igi. ivanes dedmamiSvilebi, romlebic cixeSi daibadnen, 

gagzavnes mamidasTan, daniis dedofalTan, raTa meurve yofiliyo da 

dasaxldnen iutlandiaSi, sadac isini cxovrobdnen mTeli sicocxlis 

manZilze ekaterines xarjiT.

imperatori elisabedi (1741­1762 ww.) miiCneva erT­erT yvelaze 

cnobil monarqad misi mtkice antiprusiuli politikis gamo da aseve 

imiT, rom misi mefobis dros arc erTi adamiani ar dausjiaT sikvdiliT. 

garda amisa, igi aseve cnobili iyo ruseTis imperiis ulamazes 

mmarTvelad. magram is imperatrica iyo da uyoymanod Caeba or ZiriTad 

konfliqtSi evropaSi: avstriis memkvidreobisTvis omi (1740­8 ww.) da 

Svidwliani omi (1756­63 ww.), ramac imperiis uzarmazari gafarToeba 

gamoiwvia yvela mimarTulebiT.

magram arc elisabeds hyavda Svilebi. misi mamis, petre didis 

mier organizebuli niSnobidan ramdenime dReSi, misi meuRle princi 

holStein­gotorfi  Prince  of  Holstein­Gottorp gardaicvala. elisabeds 

mTeli Tavisi darCenili sicocxle uyvarda ukraineli glexi 

razumovski, romelic erT­erT ukrainul sofelSi eklesiaSi mgalobeli 

iyo, sadac imperatrica SemTxveviT Sevida da wirvas daeswro. magram 

masze qorwineba SeuZlebeli iyo da amitom gauTxovarma da uSvilo 

dedofalma memkvidred daasaxela Tavisi diswuli karl petre ulrixi 

Karl  Peter  Ulrich  Duke  of  Holstein­Gottorp. elisabedma 14 wlis diswuli 

dapatiJa sanqt peterburgSi, sadac igi moeqca orTodoqs­qristianul 

eklesiaSi da dinastiis gasamtkiceblad elisabedma princesa sofia 

Princess  Sophie  of  Anhalt­Zerbst daniSna Tavis diswulis sacoled. rusul 

marTlmadideblur eklesiaSi moqcevis Semdgom sofias saxeli Seucvales 

da elisabedis dedis pativsacemad ekaterine daarqves (mogvianebiT 

imperatrica ekaterine II). 

ase rom, elisabedis sikvdilis Semdeg, 1762 wels, 6 Tvis ganmavlobaSi 

samefo taxti dakavebuli hqonda karl­petre ulrix holStein 

gotorfs petre III­is saxeliT. amiT holStein­gotorfis dinastiis Sto 

iRebs saTaves ruseTSi. holSteini patara sahercogo iyo CrdiloeT 

germaniaSi, romlis dedaqalaqic iyo kili, gotorfis Stos meTaurobiT 

oldenburgis ojaxidan. es ojaxi didi xnis ganmavlobaSi iyo romanovebis 

dinastiasTan daaxloebuli da yovelTvis mniSvnelovani roli ekava 

ruseTis administraciaSi. yvela romanovi mefis coli holStein­

gotorfis oldenburgis ojaxidan iyo. ekaterines dedac aseve am ojaxis 

warmomadgeneli gaxldaT. swored amis gamo oldenburgebi privilegiiT 

sargeblobdnen romanovebis ruseTis imperiaSi. saerTod paradoqsulia, 

romanovebi pirdapir ar daqorwinebulan arc erT mmarTvel (ra Tqma 

unda, aramezobel) evropul dinastiis warmomadgenelze. 

---

94

petre  III­s sZulda rusebi da sajarod acxadebda, rom ara impe­

ratoris statusi, siamovnebiT gaxdeboda prusieli generali da 

irgvliv Semoikrebda holSteinebs. erTaderTi omi, rac petres, 

rogorc holStainis grafs, ainteresebda daniis winaaRmdeg brZola 

iyo, raTa daebrunebina Tavisi sagrafosTvis Slezvigi (Schleswig). misma 

colma ekaterinem (Anhalt­Zerbst)ostaturad gamoiyena es situacia da 

Sovinistur grZnobebze dayrdnobiT, petres brali dasdo ara 

pat­

riotuli omis wamowyebis dagegmvaSi. ekaterines imdenad bevri intimuri 

Tayvanismcemeli hyavda garemocvaSi da gvardiaSi, rom SeTqmulebis 

mowyoba misi qmris winaaRmdeg rTuli ar iqneboda. es damTavrda imiT, 

rom gvardielebma orlovis meTaurobiT mokles petre ekaterines 

piradi survilis gamo 1762 wels.

magram ekaterine II (1762­1796 ww.) misi uricxvi da talantiT 

dajildoebuli Tayvanismcemlebis meSveobiT gaxda Zalzed warmatebuli 

mmarTveli

1

 da daiwyo sagareo saqmianobis aRorZineba, kavkasiis 

politikis CaTvliT. 

vaxtang  VI gardaicvala 1737 wels, rodesac sparseTSi arCasuli 

astraxanidan brundeboda ukan. man datova cnobili samecniero da 

kulturuli memkvidreoba. is avtori iyo kargad cnobili wignisa 

`qimia~. swored man vlaxeTis qarTveli meufe anTimozis archbishop  of 

Walachia  Anthim daxmarebiT daaarsa pirveli tipografia saqarTvelosa 

da mTels kavkasiaSi, 1712 wels. 

mTeli am wlebis ganmavlobaSi saqarTvelo ganagrZobda TurqebTan 

brZolas

2

. magram am dros iranma daiwyo gaZliereba. 1726 wels qristiani 

givi amilaxvari Turqebis mier mmarTvelad iyo daniSnuli. mas mieca 

SesaZlebloba farulad emuSava qarTvelebis gaerTianebaze. 1734 wels 

gamoCnda mizezi, rodesac Tamaz yuli xani (mogvianebiT nader­nadir 

Sahi)  Tamaz  Kuli  Khan (later  Nader­Nadir  Shah), iranis erT­erTi tomis 

mmarTveli, ajanyda Turqebis winaaRmdeg. amilaxvarmac isargebla 

SemTxveviT da aiRo Tbilisi. 1735 wels Tamaz yuli xani TbilisSi 

Sevida rogorc mokavSire, magram, rodesac amilaxvris qaliSvili 

moitaces yizilbaSebma nadir Sahis meTaurobiT im mizniT, rom SeerTo 

misi vaJisTvis, brZola gaCaRda maT Soris da amilaxvari datyvevebul 

iqna.  1736 wels sefevidebis (sefianTa) dinastiis bolo iranis Sahi 

mokles nadiris meTaurobiT da axla igi airCies Sahad. misi poziciebi 

konsolidirebul iqna. rusebmac ki (imperatori ana) daabrunes baqo da 

derbenti  1732­34 ww­Si.

1

  misi meuRle, petre III, arasdros laparakobda gamarTuli rusuliT, roca 

ekaterine  II werda rusulad poemebsa da libretoebsac ki.

2

  Tumca nadir Sahi warmoSobiT Turqi iyo.

---

95

rodesac  1737­38 ww­Si nadir Sahma daiwyo Seteva avRanelebze, 

aravin darCa, raTa exelmZRvanela iranis armiisTvis, garda qarTveli 

amilaxvrisa. qarTveli didgvarovani gaaTavisufles da dainiSna iranis 

Zalebis xelmZRvanelad avRanelebis winaaRmdeg. madlierebis niSnad 

misi warmatebisa avRaneTSi, is daabrunes saqarTveloSi mmarTvelad 

1741 wels. 1744 wels is ajanyda iranelebis winaaRmdeg. mefe Teimuraz 

II da misi vaJi erekle II qarTul da iranel jarTan erTad gaemarTa 

prorusuli qarTvelebis winaaRmdeg sabrZolvelad. amilaxvars 

alya Semoartyes suramis cixeSi, magram ar danebebula. nadir Sahi 

mixvda, rom igi daumarcxebeli iyo da kompromisi SesTavaza: Tu igi 

danebdeboda, Sahi daTanxmdeboda mieRo Teimuraz II da misi vaJi erekle 

II rogorc qristianebi. maRali erovnuli interesis gamo igi daTanxmda 

saqarTvelos mefesa da dedoflis winaSe danebebas. dasjis mizniT 

nadir Sahma SesTavaza an dabrmaveba, an iranSi dabruneba. amilaxvarma 

dabrmaveba airCia, magram bolo momentSi is gagzavnil iqna iranSi, 

miiRo islami da kvlav dainiSna iranuli armiis meTaurad. 

Sepirebisamebr,  1744 wels nadir Sahma Teimurazi qarTlis da misi 

vaJi erekle kaxeTis qristian mefeebad daniSna, ramac SesaZlebeli 

gaxada momavalSi es ori qarTuli samefo gaerTianebuliyo. nadir 

Sahma mis diswuls, romelic Semdeg misi memkvidre gaxda rogorc 

adel Sahi, SerTo Teimurazis qaliSvili. 1745 wels qristiani mefe 

Teimuraz  II (1744­1762 ww.), saukunenaxevris Semdeg, iraneli oficrebis 

TandaswrebiT, pirvelad ekurTxa sveticxovelSi mefed. mxolod Zveli 

wignebi aZlevda kaTalikos antons SesaZleblobas ganeaxlebina mefed 

kurTxevis tradicia. mefe Teimurazma da ereklem mogvianebiT aCvenes 

TavianTi udidesi patriotizmi. 

1747 wels qarTveli mefeebi Teimuraz II da erekle II ajanydnen 

iranis winaaRmdeg. erTxel, rodesac mefe Teimurazis ojaxi alyaSi 

hyavdaT moqceuli yizilbaSebs olTisSi, adgilobrivma ebraelebma 

aiRes iaraRi da dadgnen qarTvelebis gverdiT, raTa daecvaT mefis 

ojaxi. nadir Sahma kvlav daniSna amilaxvari (romelmac daamarcxa 

nadir Sahi TiTqmis 10 brZolaSi) 30  000 kaciani iranis armiis saTaveSi 

qarTvelebis winaaRmdeg. magram 1747 wels Sahis mkvlelobam da 

momdevno areulobam iranSi, qarTl­kaxeTSi laSqroba CaSala. mTelma 

iranulma garnizonma datova qarTl­kaxeTi (aRmosavleT saqarTvelo). 

1749 wels amilaxvarma Sekriba gadarCenili qarTvelebi iranSi da ukan 

saqarTvelosken gamoiWra brZoliT. igi eaxla Teimurazs da erekles da 

kvlav qristianoba miiRo. Teimurazma igi daniSna Tbilisis mouravad, 

1748 wels 207 wlis okupaciis Semdeg. amilaxvarma aago TbilisSi taZari 

qaSveTi, sadac aris dakrZaluli.

---