Treball final de màster

3.1. Pregunta clau del projecte

La pregunta clau del projecte es:

Quin son els processos que formen part del Credit Management a les entitats financeres no bancaries ?

En el desenvolupament d’aquest tema es vol descriure quins deurien ser els processos que duen a terme les Entitats financeres no bancàries per avaluar, formalitzar, assegurar, controlar, i en cas necessari, reclamar i recuperar, les operacions de préstec sol·licitades tant per persones físiques i jurídiques.

3.2. Rellevància del tema escollit

En tota operació de finançament, aquell que decideix posar a disposició els seus excedents de recursos per cedir-los a d’altra que els necessita per poder desenvolupar els seus projecte, vol aconseguir dos objectius prioritaris:

• 
  Treure un rendiment econòmic de l’operació
  

• 
  Assegurar el bon fi de la mateixa, minimitzant el risc que aquesta acabi en un pèrdua irrecuperable
  

El Credit Management actua en ambdós punts, si be es en el segon on te la seva participació mes important. Mitjançant l’anàlisi previ de les operacions, es tracta de segmentar i avaluar la capacitat del prestatari per tornar els diners rebuts en el venciment.

Mitjançant el seguiment i el control, es tracta de preveure possibles incidències durant la vida del préstec. I amb les acciones de recuperació es vol corregir els errors de previsió anteriors i gestionar adequadament els possibles retards o impagats que puguin aparèixer al final de l’operació. Per tant podem afirmar que no seria possible afrontar operacions de finançament sense tenir ben establerts els procediments interns de Credit Management en tota la cadena de valor.

3.3. Objectius

L’objectiu del treball es poder donar resposta a les següents preguntes:

• 
  Quina es la situació actual del crèdit a empreses a Espanya?
  
• 
  Quines son les actuals alternatives al finançament no bancari per les empreses?
  
• 
  Qui procediment es el mes adient per avaluar una operació de préstec?
  
• 
  Com es deuen formalitzar els contractes per poder assegurar correctament les operacions?
  
• 
  Quin son els procediments de seguiment i control mes adients?
  
• 
  Quines son els procediments de recuperació en cas d’impagats?
  

3.4. Fonts d’informació

Òbviament internet, ofereix diverses fonts d’informació adients per complementar la que ja disposo, com poden ser articles en revistes econòmiques especialitzades, llibres on-line i d’altra informació procedent de planes web d’experts en la matèria, proveïdors de serveis relacionats, consultors de negoci, etc.

Per altra banda, disposo d’informació recollida en el temps que porto desenvolupant funcions de Credit Manager, com son llibres especialitzats, apunts de cursos focalitzats en aquest tema, procediments de treball, documentació sobre eines especialitzades tant en l’anàlisi com en els procediments de reclamació i recuperació d’impagaments. La legislació vigent també te importància alhora de plantejar una bona feina, per tant també les lleis adients seran una font d’informació a consultar. Per últim, la informació sobre les darreres tendències i les “best-practices” utilitzades en l’àmbit nacional e internacional, nodriran d’informació bàsica al treball de recerca proposat.

4. SITUACIÓ ACTUAL DEL FINANÇAMENT A LES EMPRESES.

La situació del finançament a les empreses va patir un canvi de tendència des de l’any 2008. Si ve abans de la crisi, semblava que el diner a disposició de les empreses i les famílies no tenia aturador, i que nomes feia falta demanar el diner necessari, per tenir-ho en un breu termini, sense necessitat de haver d’insistir-hi gaire, aquesta situació va canviar radicalment. En la gràfica adjunta podem comprovar que des de 2008, el crèdit a les empreses no ha fet altra cosa que caure.

Font: Seminari “El Crédito a las empreses: Posibilidades y anàlisis por la banca”. Escuela Internacional de Finanzas

Com podem veure en el següent quadre estadístic, el volum de crèdits destinats al finançament d’activitats productives es de 674.082 milions d’euros, quan a finals de 2008 era de 1.018.882 milions d’euros, el que significa una reducció del 33,7%.

Font: Banc d’Espanya; estadístiques sobre préstecs OSR

Entre les principals motius de la reducció del crèdit a les empreses podem trobar:

• 
  L’augment de la morositat: aquest augment de la morositat que ha vingut produït a causa de la crisi, ha exigit a les entitats financeres molta mes prudència alhora de concedir préstecs, analitzant molt curosament el nivell de risc de cada operació. Aquesta morositat ha fet que les entitats bancàries tinguin en els seus balanços molts crèdits de difícil cobrament y que les garantís d’aquests crèdits valguin molt menys del que reflectia la seva comptabilitat.
  

• 
  Elevació en els criteris de risc i en el mínims de capital fixats, tant a Basilea II i III, decisió que va reduir el capital disponible en les entitats financeres per ser destinat a la concessió de crèdit.
  

• 
  Manca de liquiditat dels bancs i la pràctica desaparició del mercat interbancari.
  

• 
  La fuita dels inversors internacionals que van abandonar la compra del deute sobirà espanyol, va obligar als bancs nacionals a adoptar aquest paper, en part gracies a les mesures adoptades pel BCE, que els permetia comprar el diner al 0,75% i obtenir rendes del 5 o 6%.
  

Amb aquest panorama, les empreses han tingut que sobreviure sense crèdit bancari i tenint que finançar-se retardant pagaments, reduint despeses fins la mínima expressió i procedint a fer reestructuracions de plantilles molt traumàtiques, que han esdevingut dramàtiques per a moltes famílies.

Font: Informe de estabilidad financera 11/2014 – Banco de España

D’altra banda, i com a conseqüència de la necessitat de crèdit, han aparegut tota una sèrie d’alternatives que podíem englobar dintre del concepte “Finançament NO bancari”.