Treball final de màster

5. ALTERNATIVES DE FINANÇAMENT NO BANCARI.

Com hem desenvolupat en el punt anterior, la crisi ha colpejat amb especial intensitat al sector bancari i ha posat en evidencia que les empreses, especialment les petites i mitjanes, tenen una excessiva dependència del finançament bancari, arribant al 80%, mentre que el no bancaria arriba al 20%. En altres països, el pes està mes compensat, per exemple, a Alemanya el 55% correspon a finançament bancari, mentre que el 45% es no bancari. A França el 50% és bancaria i l’altre 50% és no bancaria. A l’altra banda tenim al Regne Unit i els Estats Units on el finançament no bancari arriba a nivells del 70-80%. Es important dir que en els Estats Units el finançament no bancari es va desenvolupar principalment durant els anys 70 per la crisi del crèdit bancari.

Font: CESCE

Entre les principals alternatives de finançament no bancari a Espanya podem trobar:

• 
  Les societats de garantia reciproca (SGR): son societats mercantils amb l’objectiu d’atorgar garanties personals, per aval o per qualsevol altre medi, admès en dret diferent de l’assegurança de caució, a favor dels seus socis per les operacions de finançament que aquest realitzin en les empreses de les que son titulars.
  

El beneficis per a les petites i mitjanes empreses son:

• 
  Faciliten l’accés al finançament a empreses que ho tenen difícil per elles mateixes al no contar amb les garanties que normalment sol·liciten les entitats financeres.
  
• 
  Redueixen els costos de finançament de la pimes al accedir a tipus d’interès mes baixos i terminis mes llargs en les operacions de finançament.
  
• 
  S’obté assessorament dels tècnics de la SGR no nomes en els termes relacionats amb les possibilitats d’accés a la Financiació sinó també en la viabilitat del projecte de l’empresa en si mateixa.
  

• 
  Les societats de capital risc (SCR): la figura del capital risc consisteix en la inversió a llarg termini realitzada per part de la Societat de Capital Risc, de forma temporal i amb participació minoritària, en petites i mitjanes empreses no financeres, que no cotitzen en borsa i que aporten grans possibilitats de creixement i rentabilitat.
  

Cal distingir entre les Societats de Capital Risc, els Fons de Capital Risc i les Societats gestores de Entitats de Capital Risc.

Principals característiques:

• 
  Solen invertir en empreses ja creades, en fase de creixement i de cert tamany, habitualment aposten per sectors de ràpid creixement.
  
• 
  Busquen empreses que sàpiguen equilibrar en el seu creixement en vendes, beneficis i tresoreria.
  
• 
  Algunes SCR estan vinculades a Bancs, Companyies d’Assegurances o Administracions Públiques, mentre que d’altres tenen un caràcter eminentment privat, de famílies amb alt nivell de capital (“Family-Offices”) o grups d’inversors.
  
• 
  Normalment no estan interessades en participar de la gestió del dia a dia de l’empresa, menys en aquelles situacions en que veuen en perill el seu patrimoni.
  
• 
  Les SCR esperen obtenir rendiments a mig termini de les seves participacions, establint un termini per a la venda de les seves participacions, habitualment de manera progressiva i es la pròpia empresa qui li compra,
  

• 
  “Business-Angels”: Els “Business-Angels” son inversors individuals, amb elevats coneixements tècnics en determinats sectors i capacitat d’inversió, que aporten el seu capital, els seus coneixements tècnics, la seva capacitat de gestió i la seva xarxa de contactes per impulsar projectes empresarials amb alt potencial de creixement, a canvi d’una rendibilitat a mig termini.
  

• 
  Poden estar formats per persones físiques o grups de persones, normalment liderades per un “Business-Angel” principal.
  
• 
  Solen ser professionals amb una llarga experiència i coneixement dels sectors on decideixen invertir-hi. S’involucren en les decisions de les empreses i per tant, a mes d’aportar capital, aporten valor a les organitzacions.
  
• 
  El seu objectiu no es sempre obtenir rendibilitat financera, sinó que a vegades ho fan per d’altres motius mes lligats a la satisfacció personal, vincles afectius, etc.
  

• 
  P2P Lending: De recent aparició, procedent dels Estats Units, Alemanya i els Estats Units, com a conseqüència de la capacitat de comunicació i contacte proporcionada per Internet. La filosofia dels préstecs P2P, “persona a persona”, consisteix bàsicament en la possibilitat de posar en contacte les persones amb recursos financers excedents, amb altres persones que necessiten finançament, sense acudir als canals tradicionals d’inversió-finançament i per tant eliminant intermediaris financers, substituint-los per una entitat que gestiona una pàgina web en la es realitza el contacte, s’analitza el risc i la rendibilitat esperada. Tothom surt guanyant, els inversors augmenten el rendiment de les seves inversions i els prestataris eviten el cost de la intermediació financera.
  

• 
  P2C Lending: Com a evolució del P2P, apareixen els préstecs P2C, “Persona a Companyia”. En aquest cas els estalviadors o inversors posen a disposició de la gestora les quantitats que estan disposades a invertir i aquesta crea un fons destinat a finançar els projectes d’inversió seleccionats.
  

• 
  P2P Socials: mantenint la filosofia del P2P, el destí del capital es la col·laboració en projectes d’inversió realitzats per col·lectius desafavorits.
  

• 
  Capital Llavor: realitzats per les gestores de fons de capital risc i es tracta d’inversions en les que l’aportació de recursos es anterior a l’inici de la activitat principal de l’empresa que obté el finançament. En aquest cas es financen projectes com el disseny d’un producte, la construcció d’un prototipus, la realització d’estudis de mercat, etc.
  

• 
  “Start-Up” o posada en marxa: finançament per a que les empreses pugui posar en marxa la seva activitat. Es tracta de la participació d’Entitats de capital risc en l’accionariat d’empreses de recent creació.
  

Gràfic: Finançament de mercat (finançament no bancari) de las societats no financeres entre el finançament total.



FONT: Altfi.com

Una vegada hem vist que existeixen diverses alternatives de finançament no bancari, hem de dir que de moment a Espanya estan tenint una acollida desigual i en tot cas mínima si la comparem amb la quota de mercat que mantenen els canals tradicionals. De fet, les empreses comencen a buscar alternatives al finançament tradicional quan es veuen obligades i troben tancades totes les portes de les seves entitats habituals.