Treball final de màster

13. ORIGINACIÓ DE LES OPERACIONS.

Quan parlem de la originació d’operacions, ens estem referint al procés en que una empresa o un particular mostra interès per rebre un crèdit. Normalment en aquest punt entren en joc les persones de les diferents unitats comercials. Sons els comercials, els que normalment tenen el contacte directe i personal amb els futurs prestataris i que tenen la responsabilitat de, amés d’oferir els diferents productes de finançament, captar el màxim d’informació de la persona particular o de l’empresa, que serveixi després alhora de l’avaluació sobre la viabilitat de la mateixa.

Les diferents oportunitats que van apareixen, tenen que segmentar-se correctament de manera que, per una banda, se’ls hi pugui oferir un producte adient, i que a mes en els posteriors processos “aigües avall”, es puguin adaptar al màxim les avaluacions de risc.

14. AVALUACIÓ DEL RISC: SCORING, PERDUA ESPERADA I RATING.

Una operació de finançament, abans de ser acceptada i procedir a transferir-li els fons al prestatari, ha de passar per diversos punts crítics, entre els quals està l’avaluació de l’operació des del punt de vist del risc, es a dir, es tracta de fer un estudi profund de la situació dels sol·licitants de finançament per avaluar la seva capacitat futura per fer front al pagament corresponent, que posarà el bon fi a tota operació.

L’avaluació està composada de diferents events:

• 
  Assegurar-se de disposar de tota la informació que podem necessitar per fer-nos una idea fidel de la situació econòmica i financera del prestatari.
  

• 
  Determinar la validesa i fiabilitat d’aquesta informació i descartar aquella que no sigui fiable.
  

• 
  Analitzar la informació i les diverses partides econòmic – financeres que en ajudaran a tenir una visió sobre la situació patrimonial del prestatari.
  

• 
  Establir criteris tant quantitatius com qualitatius de comparació que ens ajudin a categoritzar les diferents operacions.
  

• 
  Avaluar quantitativament les operacions amb una valoració de risc, que ens ajudi a donar una imatge de risc clara als inversors i determinar el preu, en forma de tipus d’interès.
  

• 
  Definir i calcular els diferents descriptors: l’import, el termini, amortitzacions, la TIN, la TAE, la pèrdua esperada, la necessitat de garanties, etc.
  

14.1 Documentació necessària per avaluar les operacions.

Per poder procedir a l’avaluació de risc d’una operació de crèdit caldrà estudiar els estats financers de l’empresa sol·licitant. No cal dir que serà millor quan mes actualitzada sigui la informació, si be, a Espanya, degut a les normatives comptables haurem d’estudiar tant documentació procedent de estats comptables corresponents a exercicis tancats i dipositats al registre, com d’altra informació provisional, elaborada per l’empresa, però que no te el mateix nivell de fiabilitat que les anteriors.

Entre la documentació necessària podem anomenar:

• 
  Balanços de situació i comptes d’explotació dels tres darrers exercicis tancats i dipositats en el registre mercantil provincial.
  

• 
  Balanç de situació i compte d’explotació de l’exercici corrent encara que sigui provisional.
  

• 
  Model 390, resum anual d’IVA o be els models 303 mensuals.
  

• 
  Model 347, resum anual d’operacions amb tercers, o model equivalent mensual.
  

• 
  CIRBE, o resum d’operacions bancàries vigents, emès pel Banc d’Espanya a sol·licitud de l’empresa. Normalment dona informació de la situació dos mesos abans.
  

• 
  Resum del pool bancari actualitzat.
  

També es mot recomanable, disposar informació de proveïdors online d’informació financera que sovint inclouen informació analítica, ratings i càlculs sobre la probabilitat estimada d’impagament a 1 any. Els proveïdors mes importants al mercat espanyol son: Informa (CESCE-Dun &Bradstreet), Iberinform (Credito y Caución) i Axesor (com a primera agència de rating del mercat espanyol).

Les futures tendències en relació al anàlisi de les empreses, porten cap a sistemes d’informació online orientats a obtenir tota la informació disponible de les operacions bancàries fetes per les empreses, mitjançant sistemes de “data scrapping” o be d’agregadors d’informació procedent de les webs bancàries. Aquest tipus d’informació no només proporciona una imatge real dels moviments econòmics i financers de l’empresa sinó també serveix per confirmar les dades provisionals que ens ha proporcionat.

14.2 Scoring: definició. Avantatges i desavantatges de l’scoring estadístic

Quan parlem de Scoring ens estem referint a l'ús que fem de les dades sobre l'acompliment i característiques de préstecs en el passat per pronosticar l'acompliment de préstecs en el futur. D’aquesta manera, quan un analista de crèdit valora el risc comparant mentalment una sol·licitud de crèdit en el present amb l'experiència que aquest mateix analista ha acumulat amb altres clients amb sol·licituds semblants, està aplicant una mena de scoring, encara que sigui un scoring implícit i subjectiu. De la mateixa manera, quan una entitat financera adopta una política de no renovar préstecs a clients que han tingut endarreriments superiors a 30 dies en el seu préstec anterior, també està aplicant un scoring, encara que sigui un scoring simple i unidimensional. Per això, encara que el nom scoring pot sonar novedós és tracta d’una pràctica antiga.

Altra tipus d’avaluació es el crèdit scoring estadístic, que és un sistema de qualificació de crèdits que intenta automatitzar la presa de decisions pel que fa a concedir o no una determinada operació de risc, normalment un crèdit. La virtut d'aquest sistema és la d'escurçar el temps d'anàlisi a més de simplificar-ho. Es pot aplicar tant a persones físiques com jurídiques, sent normal el utilitzar-lo per crèdits personals o al consum, establiment de límits a targetes de crèdit, crèdits a PIME, etc.

En els crèdit scoring actuals, tant en les entitats tradicionals com en les empreses de finançament alternatives, es busca l'automatització del procés de mesurament del risc i utilitza tècniques estadístiques d'anàlisi multivariable. El crèdit scoring consisteix a assignar una puntuació tenint en compte valors històrics. Aquest model està basat en models matemàtics que operen en funció d'un conjunt de mostres o variables que permeten tipificar el valor d'una sèrie de paràmetres, als quals se'ls aplicaran una sèrie de pesos segons la seva importància. El sistema ens oferirà una pauta de comportament segons les variables establertes i el seu pes relatiu, el que resultarà en una puntuació que ens indicarà el nivell de risc del client. Aquest model de qualificació se sol utilitzar en els riscos que es troben molt estandarditzats i / o suposen petits volums d'efectiu i / o es formalitzen a curt termini, ja que agilitza enormement la valoració del risc, però deixa fora del mateix factors qualitatius que poden resultar importants per a l'evolució futura del propi risc.