O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə27/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   23   24   25   26   27   28   29   30   ...   145

riga  b io g e n e tik ,  s o ts io g e n e tik ,  p six o g en etik ,  k o g n itiv is tik , 
p six o an alitik ,  bixcvioristik  n a z a r i y a la r n i   kiritish  m u m k i n .  
Q u y i d a   s a n a b   o ‘ti lg a n   n a z a r i y a l a r   v a   u l a r n i n g   a y r i m  
n a m o y a n d a l a r i   t o m o n i d a n   sh a x s n i  rivojlantirish  p r i n s ip la ri 
t o ‘g ‘risidagi  qarash larig a  t o 'x t a l i b  o ‘ta m iz .
B io g en etik   n a z a r i y a n i n g   n e g iz id a   i n s o n n i n g   b io lo g ik  
yetilishi  bosh  o m il  s ifatida  q a b u l  qilin g a n   b o 'l i b ,   q o lg a n  
j a r a y o n l a r n i n g   ta r a q q i y o ti   ixtiy o riy   x u su siy a t  k a s b   e tib , 
u l a r   b i l a n   s h u n c h a k i   o ‘z a r o   a l o q a   t a n   o l i n a d i ,   x o l o s . 
M a z k u r   n a z a r i y a g a   b i n o a n ,   t a r a q q i y o t n i n g   b o s h   m a q -  
sadi  —  biologik  d e t e r m i n a n t   (a n iq lo v c h i)la rig a   q a r a ti la d i  va 
u l a r n i n g   m o h i y a t i d a n   s o t s i a l - p s i x o l o g i k   x u s u s i y a t l a r  
keltirilib  chiqariladi.
T a r a q q i y o t   j a r a y o n i n i n g   o ‘z i,  d a s t a v v a l   b i o l o g i k  
yetilish n in g  universal b o s q ic h i   sifatida  s h a r h la n a d i   v a  ta lq i n  
qilinadi.
B iogen etik   q o n u n n i   F . M y u l l e r   va  E . G e k k e l l a r   k a s h f  
q i l is h g a n .   B i o g e n e t i k   q o n u n i y a t   o r g a n n i n g   t a r a q q i y o t i  
n az a riy a sin i  ta shviq  q i lis h d a   va  a n t i d a r v in e h il a r g a   q a r s h i  
k u r a s h d a   m u a y v a n   tarixiy  o l rin  t u ta d i.  B iroq  b u   q o n u n i y a t  
t a r a f d o r l a r i   o r g a n n i n g   i n d i v i d u a l   v a   t a r i x iy   t a r a q q i y o t i  
m u n o s a b a tl a r in i   t u s h u n t i r i s h d a   q o ‘pol  x a to la r g a   y o ‘l  q o ‘y- 
g a n la r.  J u m l a d a n j  b io g e n e tik   q o n u n g a   k o 'r a ,   s h a x s   p s ix o - 
l o g i y a s i n in g   i n d i v id u a l  t a r a q q i y o t i   ( o n t o g e n e z i )   b u t u n  
in so n iy a t  tarixiy  ta r a q q i y o ti n i n g   (filo g en e zi)  a s o s i y   b o s -  
qichlarini  qisqacha takrorlaydi,  deg a n   Fikr o ‘rtaga ta s h la n a d i^
N e m i s   psixologi  V . S h t e r n n i n g  fikricha,  c h a q a l o q   ( y a n -  
gi  fTip4iC'^n  bolri)  h n ^ 11  o d a m   e m a s ,   balki  fa q a t   s u t e m i -  
zu v c h ila rg a   d a x ld o r   h a y v o n d ir ,   u  olti  o y l i k d a n   o s h g a c h ,  
psixik  t a ra q q iy o ti  j i h a t i d a n   fa qat  m a y m u n l a r   d a r a j a s i g a  
tenglashadi,  ikki»yoshida e sa   o d d i y  o d a m   h o lig a kelad.i,  bosh 
y o s h lard a  ibtidoiy p o d a  holatidagi  o d a m l a r  d arajasiga y e ta d i, 
m a k t a b   d a v rid a n   b o sh lab   ib tid o iy   d avrni  b o s h i d a n   k e c h i -  
ra d i,  kichik  m a k t a b   y o s h i d a   o ‘rta  a s r  k ish ila r  o n g i g a   va 
n i h o y a t   yetuklik  d a v r d a g in a   ( 1 6 — 18  y o s h l a r d a )   u   h o z irg i 
z a m o n   kishilarining  m a d a n i y   d arajasig a  e ris h a d i.
B i o g e n e t i k   n a z a r i y a n i n g   y i r i k   n a m o y a n d a l a r i d a n  
a m e r i k a l ik   psixolog  S.Xoll  p s ix o lo g ik   t a r a q q i y o t n i n g   b o s h
www.ziyouz.com kutubxonasi


q o n u n i   „ r e k a p i t u l a t s i y a   q o n u n i “  (f ilo g e n e z n i  q i s q a c h a  
t a k r o r la s h )   d e b   h iso b lay d i.  U n i n g   fikricha,  o n to g e n e z d a g i  
i n d i v id u a l   t a r a q q iy o t  filo g e n e z n in g   m u h i m   b o s q ic h la rin i 
ta k ro rla y d i.  O li m n in g  t a lq in ig a  k o ‘ra, g o ‘daklik  hayvonlarga 
x o s  t a r a q q i y o t   p allasini  q a y t a r i s h d a n   b o s h q a   n a r s a   em as . 
B o la lik   davri  esa  q a d i m g i   o d a m la r n in g   asosiy  m a s h g ‘uloti 
b o ‘lgan  o v c h ilik   va  b a l i q c h ilik   davriga  a y n a n   m o s   kcladi. 
8 — 12  y o s h   o ra lig ‘idagi  b o l a   o ‘sish  davri  o ‘sm iro ld i  y o s h i- 
d a n   ib o r a t   b o ‘lib,  y o w o y i l i k n in g   oxiri  va  sivilizatsiyaning 
b o s h l a n i s h i d a g i   k a m o l o t   c h o ‘q q i s i g a   h a m o h a n g d i r .  
0 ‘s p irin lik   esa  jin s iy   y e t ilis h d a n   ( 1 2 —  13)  b o s h l a n i b   to  
y e tu k l ik   davri  kirib  k e lg u n g a   q a d a r   (22 —  25  y o s h g a c h a ) 
d a v o m   e t i b ,  u  r o m a n t i z m g a   e k v iv a lc n td ir.  S . X o l l n i n g  
t a l q i n i g a  q a r a g a n d a ,  b u   d a v r la r  „ b o ‘ron  va t a z y iq la r“ ,  ichki 
v a   t a s h q i   n i z o la r d a n   i b o r a t   b o l i b ,   u la rn in g   k ec h ish i  d a v o -  
m i d a   o d a m d a   „indiv id u allik   tu y g ‘u “ si  vujudga  keladi.  Shaxs 
riv o jla n is h in in g   u s h b u   n a z a riy a s i  o ‘z  d av rid a   b ir  ta la y   t a n -  
q i d i y   m u l o h a z a l a r   m a n b a y i   vazifasini  o ktadi,  c h u n k i   in so n  
z o t i d a g i   r i v o j l a n is h   b o s q i c h l a r i   fil o g e n e z n i   a y n a n   t a k -  
r o r la m a y d i  va  ta k ro r la s h i  h a m   m u m k i n   em as.
¿ ' B i o g e n e t i k   k o n s e p s i y a n i n g   b o s h q a   b i r   t u r i   n e m i s  
„ k o n s t i t u t s i o n   p s ix o lo g iy a s i“  (i n s o n n i n g   t a n a   tuzilishiga 
a s o s l a n g a n   n a z a r i y a )   n a m o y a n d a l a r i   t o m o n i d a n   ish lab  
c h i q i l g a n .   E . K r e c h m e r   s h a x s   (psixologiyasi)  tipologiyasi 
n e g i z i g a   b i r   q a n c h a   b i o l o g i k   o m i ll a r n i   ( m a s a l a n ,   t a n a  
t u z i l is h i n i n g  tipi  v a   b o s h q a la r n i)   kiritib,  i n s o n n i n g  j i s m o -  
niy tipi  bilan  o 'sish in in g  xususiyati o ‘rtasida  uzviy bogMiqlik 
m a v j u d ,   d e b   ta x m i n   q iladi.  E . K r e c h m e r   o d a m l a r n i   ikkita 
k a tt a   g u r u h g a   ajra tad i  v a   u la rn in g   biri  sikloid  toifasiga  xos 
( t e z   qo*zg‘a l u v c h i,  h i s - t u y g kusi  o ‘ta   b a r q a r o r ) ,  ikkinchisi 
e s a   s h i z o i d   t o i f a s i g a   ( o d a m o v i ,   m u n o s a b a t g a   q i y i n  
k ir i s h u v c h i ,  h i s - tu y g ‘usi  c h e k la n g a n )   xos  o d a m l a r   e k a n -  
ligini  a y ta d i.  Bu  t a x m i n i n i   u  shaxs  rivojlanishi  d avriga 
k o ‘c h i r i s h g a   h a r a k a t   q i l a d i ,  n a tija d a   o ‘s m i r l a r d a   sikloid 
x u su s iy a tla ri  ( o ‘ta  q o kz g ‘a lu v c h a n lik ,  tajo v u zk o rlik ,  a ffek ­
tiv  ta b ia tlilik ,  ilk  o ‘s p i r i n l a r d a   esa  shizoidlik  xususiyatlari) 
b o ‘la d i,  d e y a   x u lo s a   c h i q a r a d i .   L ekin  i n s o n d a   b io logik 
s h a r t l a n g a n   sifatlar  h a m i s h a   yetakchi  va  hal  qiluvchi  o ‘rin 
70
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   23   24   25   26   27   28   29   30   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə