O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə30/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   26   27   28   29   30   31   32   33   ...   145

4. 
M ashqlar tizimi —
  lia y o t  va  faoliyat.  h a r a k a t  v a  x u l q -  
a t v o r n i   t u z a t i s h ,   o lzini  o ‘zi  n a z o r a t   q ilis h ,  o ‘z in i   o kzi 
b o s h q a r is h n i   t a 'm in la y d i.
H ozirgi  k u n d a va  kelajakda shaxsga  subyektiv  m u n o s a b a t  
t n u a m m o s i n i   ijtim oiy  j i h a t d a n   t u r m u s h d a   q a r o r   t o p t i r i s h  
u c h u n :
o d a m   ( i n d i v i d )   —  i n s o n   —  s h a x s   —  i n d i v i d u a l ! i k   — 
s u b y e k t   —  k o m ill i k   ( b a r k a m o l l i k )   i y e r a r x i y a s i g a   r i o y a  
qilinadi.
S h a x s g a   n i s b a t a n   s u b y e k t i v   m u n o s a b a t ,   y a ’ni  u n d a  
r o b o t  s if a t i d a   m a jb u riy lik   t a m o y i l i g a   a s o s l a n i b   ( b a r c h a  
x u s u siy a tla rn i  b ir  tekis  s h a k ll a n t i r is h   m u m k in ,   d e g a n   x a to  
n a z a r i y a d a n   v o z   k e c h is h )   i n s o n   q a r s h il ik   k o ' r s a t i s h i n i  
h is o b g a   o lu v ch i  y o n d a s h u v n i   y o lIga  q o ‘y ish ,  s u b y e k t   — 
s u b y e k t  aloqasini  v u ju d g a  keltirish.
H a r   q a n d a y   subyekt  —  s h a x s,  lekin  h a r   q a y si  s h a x s  
s u b y e k t   e m a slig i  m u a m m o s i n i   y e c h is h   î o z i m .   B u n i n g  
u c h u n   m u staq il  fikrlashga  e g a   b o l i s h ,   shaxsiy  p o z i t s i y a n i  
h i m o y a  qila olish, g loyani  a m a l g a  oshirish  y o l i d a  t o ‘s iq la rn i 
p isa n d   qilmaelik,  m u s t a h k a m   i s h o n c h ,  q a t ’iy m a s la k ,  i m o n  
neg izig a  asoslanish,  in tilis h d a   irodaviy  b a r q a r o r l i k   u s t u -  
vorligiga  erishish.  D u n y o q a r a s h   va  u n i  h a y o t g a   t a t b i q   q i -  
lis h n in g   obyek tiv   va  su b y e k tiv   s h a r t- s h a r o i t l a r i   m a v j u d -  
ligiga  i q r o r   b o l i s h   h a m d a   u n i   t a n   olish  va  h o k a z o .
B i z n in g c h a ,  individ,  s h a x s ,  su b y ek t  va  k o m i l   i n s o n  
t o ‘g ‘risid a   m u l o h a z a l a r   y u r i t i l g a n d a   u l a r n i n g   o n g s i z l i k ,  
ongostlilik (m uvofiqlashuv),  onglilik va o ‘ta onglilik h o la tla ri 
b i l a n   u z v iy   a l o q a d o r l ig i n i   u n u t m a s l i k   lo z i m .  Y u q o r i d a  
keitirilgan  a ta m a la ro n g li  m a v ju d o tg a  taalluqli ekanligi j a h o n  
psixologiyasi  fa n in in g   ilm iy   m a n b a l a r i d a   a t r o f l i c h a   t a l q i n  
q il in g a n ,  lekin  u la rn in g   iyera rx iy asi,  m o h i y a t i   b a y o n i d a  
tu r l i c h a   y o n d a s h u v ia r  m a v j u d .  M a z k u r   m a q s a d n i   c h u q u r -  
ro q   o c h i s h g a   y o ‘naltirilg an   n a z a r i y a la r   o ‘ta   b a h s li  b o ‘lib, 
lin in g   z a m i n i d a   faqat  o n g   y o tis h i  ta s d iq la n g a n .  A s l id a   e s a  
inson  ixtiyoriy d iqqat,  ixtiyoriy xo tira va  m u a y y a n   m a q s a d g a  
a s o s l a n a d i .   B i r o n - b i r   f a o l i y a t   i n s o n   t o m o n i d a n   t a s h k i l  
q il in g a n d a g i n a   o n g   s h a x s n in g   u s h b u   faoliyatini  r e g u la t o r i  
( b o s h q a ru v c h is i)  vazifasini  o ktaydi.  B iroq  o d a m   f u n k s i o n a l
www.ziyouz.com kutubxonasi


h o l a t i n i n g   o ‘z g a r i s h i   b i l a n   o n g l i l i k d a n   o n g s i z l i k   (ix - 
tiy o rs iz lik ) k a   o 't i b ,   ijo d ,  t a s h a b b u s   u n in g  u c h u n   m u o m a l a ,  
fa oliyat  negiziga ay lan ish i  o l a r o q ,   shaxs asta  m uvofiqlashuv 
h o la t i g a   kirib  borishi  m u m k i n .   S h u   bois  shaxs  b i r  d a v r n in g  
o kz i d a   h a r   u c h a l a   h o l a t   (onglilik,  ongsizlik,  on g o stlilik ) 
h u k m i   o s t id a   y a s h a s h i,   faoliyat  k o ‘rsatishi,  ijod  qilishi, 
m u o m a l a g a   k irishishi  m u m k i n .   H a r   u c h a l a   h o l a t   o m ili 
n e g i z i d a   sh a x s n in g   k a m o l o t i   vujudga  keladi,  u l a r n i n g   h a r 
qaysisi  b u  ja ra y o n g a  o ‘ziga  xos ulush q o ‘shadi.  O n g  holatlari 
t a b ii y   ra v ish d a b ir-b iri  b i la n   uzluksiz t a rz d a   o ‘rin   a lm a s h ib  
t u r a d i ,   c h u n k i   in s o n   ixtiyorsiz,  ixtiyoriy  va  ix tiyoriyda n 
k e y i n g i   b o s q i c h l a r   h u k m i   o s ti d a   y a s h a s h i   v a   f a o liy a t  
k o 'r s a t i s h i   m u m k in .
X X I  a srd a   y a s h o v c h i   inson  ongli,  on g o sti  v a   ongsizlik 
h o l a t l a r i d a n   ta s h q a r i  o ‘z - o ‘zini  anglash  im k o n iy a tig a   h a m  
e g a .   S h u   b o i s   o ‘z - o ‘z i n i   a n g l a s h n i   q u y i d a g i   t a r k i b i y  
q is m la r g a   ajratish  m a q s a d g a   muvofiq:
1)  o ‘t m is h d a g i  „ m e n “  ( „ o 'z l i k “ );
2)  hozirgi  „ m e n “  ( „ o kzlik“ );
3 ) b o klglusi  „ m e n “  ( „ o kzlik“ ); 
»
4)  ideal  „ m e n “  ( „ o ‘z l i k “ );
5)  d i n a m i k   „ m e n “  ( „ o kzlik“ ).
O kz - o kzini  a n g l a s h   j a r a y o n i   m illiy  o kzligini  a n g la sh  
b i l a n   u zviy  bogMiq  b o ‘lib,  m u a y y a n   vaqt,  m u d d a t   o ‘ti- 
s h i n i ,   y a ’ni  m a ' l u m   d a v r n i   t a q o z o   e ta d i,  le k in   u  h a m  
e v o l u t s i o n ,  h a m   re v o lu t s i o n   y o l   t a ’sirida  a m a l g a   oshishi 
m u m k i n .   0 ‘z - o ‘zini  a n g l a s h   borliq  va  j a m i y a t n i   i n ’ikos 
e t i s h n i n g   yu q o ri  b o s q i c h i   sanalib,  pirovard  n atija  sifatida 
y u z a g a   keladi,  i n s o n n in g   d o n ish m an d lig in i  n a m o y is h  qiladi. 
0 ‘z - o ‘z in i  a n g la s h   b e s h   ta r k i b d a n   ib o rat  b o ‘lib,  u  o ‘ta 
m u r a k k a b   j a r a y o n   h i s o b l a n i b ,  u n in g   tarkiblari  b ir i n - k e t i n  
a n g l a s h i l i s h   i m k o n i y a t i g a   eg a   c m a s .  C h u n k i ,   i n s o n d a  
o ‘z i n i n g   hayoti  va  faoliyati  y u tu q la rin i,  n u q s o n l a r in i,  x u lq- 
a t v o r   k o kn ik m a l a r in i ,  a q l - i d r o k   d arajalarin i,  ichki  im k o - 
n i y a t   z a x ir a la r i n i ,   q a d r i y a t   h a m d a   m a ’n a v i y a t   k o 'r s a t -  
k ic h la rin i  o q i lo n a  b a h o l a s h   yetishm aydi.  S h a x s d a  t a n q i d   va 
o lz - o ‘zini  t a n q id ,   b a h o l a s h   va o ‘z - o ‘zini  b a h o l a s h ,  te k sh i- 
rish  v a   o lz - o kzini  t e k s h i r i s h ,  n az o rat  qilish  va  o kz - o kzini 
76
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   26   27   28   29   30   31   32   33   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə