O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi

cVtirmasa  h a m   bo 'lad i.  M a s a la n ,  in s o n d a   u y quga  ehtiyoj 
tu g ‘iisa,  u  liolda  h e c h   q an d a y   y u m s h o q   o ‘ringa,  d iv a n g a  
ta la b   s e z ilm a y d i,  ch a rc h a g a n   o d a m   d u c h   kelgan  jo y d a   o ‘z 
e h t i y o j  i n i   q o n d i r a v e r a d i .   M a d a n i y   x a t t i - h a r a k a t l a r ,  
o d a t l a r n i n g   i n s o n d a   vujudga  k e lish i  ijtim o iy   ta rb iy a n in g  
t a 's ir i d a   ta b i i y   ehtiyojlarni  q o n d i r i s h n i n g   vositasi,  s h a r ti  
sifatida  g a v d a la n i b .  qurollar,  b u y u m l a r   u la rn in g   ta rk ib iy  
qism iga  a y l a n a   boshlaydi.  B u n d a y   x a tt i - h a r a k a tl a r   shaklini 
keltirib  c h iq a r u v c h i  asosiy  m a n b a   t u b   m a ’nodagi  ehtiy o j 
e m a s ,  b a lk i  u n i  q o n d i r i s h n i n g   j a m i y a t   ta ra q q iy o ti  t a l a b  
qilgan  q o id a la r i,  usullari,  k a m o l o t   t a q o z o   etuvchi  m a d a n i y  
k o 'n i k m a l a r   hisoblanadi.  J a m i y a t n i n g   ta ra q q iy o t  b o s q i c h -  
lariga  b i n o a n   tab iiy   e h tiyojla rni  q o n d i r i s h n i n g   y a n g i d a n  
yangi,  y a n a d a   takom illashgan vositalari  insoniyat t o m o n i d a n  
yaratilaveradi  va b u lar clitiyojlar ta rk ib i  bilan  qorishib  ketadi. 
M a d a n iy  v a   m a ’naviy ehtiyojlar t o ‘g ‘risida  h a m  xuddi  sh u n g a  
o ‘xshash  o ‘zgarish!ar  yuz  b e r a d i,  y a ' n i   shaxsning  b o s h q a  
kishilar bilan   m u lo q o tg a k irish is h i,  b ilim la rn i o ‘zlashtirishida 
texnik  v o s ita la rd a n   foydalanishi,  n u t q i   va  kiyinish  m a d a -  
niyatining 
0
‘sishi,  ularni qondirishga ta la b  d arajasiningortishi 
m a z k u r   e h tiy o jla r  rivojlanishini  t a 'm i n l a y d i .
P s i x o l o g i y a d a   e h t i y o j la r   r i v o j l a n i s h i n i n g   b i r   n e c h a  
b o s q ich lari  m a v ju d   ekanligini  t a 'k i d l a b   o ktish  zarur.  C h u n k i  
e h tiy o jla r  in s o n   o n t o g c n e z id a   p a y d o   b o 'l i b ,   to   u m r i n i n g  
o x irig a c h a  o 'z g a r ib ,   ta k o m illa sh ib   b o r a d i .   Kishilik j a m i y a t -  
larida  e h t iy o j la r   bir-b irid a n   h a m   m o h i y a t ,   h a m   s h a k l j i h a -  
t i d a n   ta f o v u t g a   ega  b o 'lg a n d a y ,  y o s h   d a v rla rig a   q a ra b ,  u f a r  
xuddi  s h u n d a y   m e z o n la r  b o ‘y i c h a   o ‘z a r o   fa rq lan ad ilar.
B ola  fa o llig in i  r iv o j la n t i r i s h n in g   d a s tla b k i  b o s q i c h -  
l a r i d a y o q ,   b i o l o g i k   a h a m i y a t g a   e g a   b u y u m l a r   ( j i s m l a r  
ustu v o rlik   xususiyatiga  ega  b o ‘lm a y d i la r ) ,   a k s in c h a .  u l a r ­
n in g   in s o n   t o m o n i d a n   f o y d a la n ish   u su lla ri  e h t i y o jla rn in g  
o m i l l a r i   t a r i q a s i d a   g a v d a l a n a d i .   B i n o b a r i n ,   m a z k u r  
b u y u m l a r ,   a s la h a la rn in g   ijtim o iy   t a j r i b a l a r n i   e ga lla shdagi 
a h a m iy a ti,  o ‘rni  n a m o y o n   b o ‘lis h n in g   m e x a n iz m la ri  sifatida 
m a y d o n g a   k e l a d i .   B o l a l a r n i n g   x u d d i   s h u   y o ' s i n d a  
e g a l l a y d ig a n   x a t t i - h a r a k a t l a r i n i n g   y a n g i   sh a k lla ri  —  b u  
j a m i y a t   t o m o n i d a n   ijtimoiy  a m a l i y o t   vazifalariga  m u n o s i b
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

r a v i s h d a   i s h l a b   c h i q i l g a n   u s u l l a r i d a n   i b o r a î   b o klib, 
b u y u m la r b ilan  sh a x s n in g   m unosabati  ta r z i d a  yiizaga  keladi, 
kishining  k u n d a l i k   fa o liy a tid a n   n u i h i m   o ‘rin  egallaydi.  Stol 
a tro fid a   o 't i r i s h ,   q o s h i q   bilan  o vqat  y e y is h ,  k a r a v o td a   ux- 
lash,  t e le v iz o r  t o m o s h a   qilish,  o ‘y in c h o q   o ‘y n a s h ,  kattalar 
bilan  m u o m a l a   q ilish   yuqoridagi  fikr  m o h i y a tin i   y a n a d a  
y o r q i n r o q   o c h i b   b c r a d i .   K a tt a   y o s h d a g i l a r   y o s h l a r g a  
ehtiy o jn i  q o n d i r i s h   v o sitalarid an   f o y d a la n is h   q o id a la rin i, 
ijtim oiy  m u o m a l a   u s u llari,  faoliyatni  a m a l g a   o s h iris h n in g  
y o ‘l - y o ‘r i q l a r i n i   o ‘r g a t a d i .   0 ‘z  c h t i y o j l a r i n i   m u a y y a n  
b u y u m l a r  v o s ita s id a   q o n d irish g a va  ularn i  m u a y y a n   faoliyaî 
turiga tatbiq e t i s h n i n g   insoniy shakllarini  egailashga o ‘rgatish 
m axsus  m a s h q l a r   o rq a li  am alga  oshirilib,  „ Y e tu k   shaxs  — 
b o l a “  t a r z i d a   y u z a g a   k e la d i.  D e m a k ,   b o l a   e h t i y o j i  
q o n d i r i l a y o t g a n   i n s o n i y   s h a r t - s h a r o i t l a r   t a ’siri  o s t i d a  
shaxsning  x u l q - a t v o r i   vositalar  ah a m iy a ti  bilan   em as ,  balki 
u larning  ijtim oiy  q iy m a ti  bilan  belgilanadi.  Ehtiyojlarning 
q o n d i r i l i s h   d a r a j a s i   u n i n g   o g 'i r   y o k i   y e n g i l   k o 'c h i s h i  
shaxsning  s h a k l l a n is h i d a   m u h im   a h a m i y a tg a   ega,  shu  bois 
ularni  q o n d ir i s h   n ia q s a d g a   muvofiq,  o q i l o n a   m ezo n la rg a 
suyanib  a m a lg a   o s h irilsa ,  ijtimoiy  nufuzi  y a n a d a   ortadi.
I n s o n d a   m a d a n i y   v a   m a ’n a v iy   e h t i y o j l a r   t u r m u s h  
tajrib asin in g   o r t i s h i ,   b ilim   saviyasining  k en g a y is h i,  m axsus 
m a s h q l a r   e g a lla n is h i ,  ijtim oiy  h a y o t  q o id a la r ig a   uzluksiz 
ravishda  rio y a  q i lis h i,  n a rsa  va  h o d is a la rg a   m u n o s a b a t i n i n g  
o ‘zgarishi  tufayli  riv o jla n a   boradi.  O d a m   t o b o r a   kam o îg a 
y e tg a n   sayin  u n i n g   o l d i d a   y an g ic h a   t a l a b l a r   k o 'n d a la n g  
q o ‘yiladi,  u l a r n i   b a ja r ish   esa  e h tiy o jn in g   yangi,  n isbatan 
m u ra k k a b ,  m o h i y a t   j i h a t d a n   tera n   x ususiyat  kasb  etuvchi 
s h a k l l a r i n i   v u j u d g a   k e l t i r a d i ,  u l a r n i n g   q o n d i r i l i s h  i  e sa  
tuzilishga  eg a   b o l g a n   vositalarni  t a q o z o   e ta d i.  llmlilik a q l- 
zakovat  k o 'r s a t k i c h i n i n g  yuksalishi,  iste’d o d   a lo m a tla rin in g  
ro 'y o b g a c h iq is h i,  fa o llik n in g  ortishi,  x a tti - h a r a k a t  tarkibida 
keraksiz  b o ‘g ‘i n l a r n i n g   kam ayish  eh tiyoji  t a k o m i ü a s h g a n  
s h a k l i n i n g   n a m o y o n   b o 'l i s h i n i   t a ’m i n l a y d i .   I n s o n   h a r  
j i h a t d a n   q u l a y   t u r m u s h   ( k o m f o r t )   s a r i   i n t i l a r   e k a n ,  
d e m a k k i ,  u n d a   y a n g i   e h tiy o jla r  y u z a g a   k elad i,  u la rn in g
92
www.ziyouz.com kutubxonasi

---