O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə35/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   31   32   33   34   35   36   37   38   ...   145

„ I n s o n g a   x o s  b o ‘lgan  e h t i y o j l a r n i n g   m a z m u n i ,   shakli 
va  q o n d i r i l is h   u su li"   i j ti m o i y - t a r i x i y   t a r a q q i y o t   d a v r i d a  
rivojlanib,  o ‘zg a rib  va  ta k o m illa s h ib   b o r a d i.  H ozirgi  z a m o n  
k is h isin in g   e h tiy o jla ri  va  u l a r n i n g   q o n d i r i l is h i   a j d o d l a r -  
n ik id a n   h a m ,   a v lo d la r n ik id a n   h a r n   b u t u n l a y   fa rq la n a d i, 
lekin  e t n o p s i x o l o g i k   x u su siy a tla r  t a 's i r i   o ‘z  a h a m i y a t i n i  
y o 'q o t m a y d i .   S h ax sn in g  e h tiy o jla rin i  t o ‘l a - t o ‘kis  q o n d i r i s h  
u n i  k o m il  i n s o n   sifatida  k a m o l  t o p t i r i s h n i n g   e n g   m u h i m  
s h a r t l a r i d a n   biri  h i s o b l a n s a - d a ,   l e k i n   b u   u n i n g   u s t u v o r  
ek a nligini  b ild ir m a y d i,  c h u n k i   b o s h q a   t a 's i r   k o ‘rsa tu v c h i 
o m i ll a r   h a m   m avjuddir.  K a m o l o t g a   e r is h is h n in g   m u h i m  
sharti  h i s o b l a n m is h   m e h n a t   i n s o n n i n g   ehtiy o jig a  a y l a n m a s  
e k a n ,  u  o ‘z  ehtiyojlarini  y engiï,  o s o n   y o l l a r   bilan  q o n d i -  
rishga  h a r a k a t   qilsa,  inqirozga  u c h r a y d i .   0 ‘z  ehtiy o jla rin i 
yengil  y o ‘l  b i la n   q o ndirish  i jtim o iy   q o n u n - q o i d a l a r g a   zid  
x u l q - a t v o r   m a n b a y ig a   aylan ish ig a, j i n o i y  x a t t i - h a r a k a t n i n g  
kelib  c h iq i s h i g a ,  te k in x o 'rlik   i lla ti n i n g   n a m o y o n   b o ‘lishiga 
z a m i n   h o z irla y d i.
H u q u q i y ,   d e m o k r a t ik   j a m i y a t   kishisi  shaxsini  s h a k l -  
lantirishga  n is b a ta n   q o ‘yilayotgan  m u h i m   ta lablardan  biri  — 
u n d a   m e h n a t   q ilish   e h t i y o j i n i ,   m e h n a t d a n   f a x r l a n i s h  
tu y g ‘u sin i  va  u n d a n   lazzatlanish  h is s in i  ta rk ib   t o p t ir is h d a n  
ib o ra t.  M e h n a t g a   n is b a ta n   c h t i y o j n i n g   v u ju d g a   k e lish i 
s a n o a t d a   va  q is h lo q   x o ‘ja lig id a   i s h l a b   c h iq a r ish n i  riv o jla n - 
tirish ,  i s h l a b   c h iq a r is h   j a r a y o n l a r i n i   a v t o m a t l a s h t i r i s h ,  
m e h n a t   q ilis h   sh aro itlarin i  y a x s h i l a s h ,   m e h n a t   fa o liy a ti 
u n u m d o r l i g in i   oshirish,  ish  v a q t i d a n   o q i l o n a   fo y d a la n ish  
i m k o n iy a tin i   y a ra ta d i  va  m e h n a t d a g i n a   o ‘z  i m k o n iy a tin i  
n a m o y o n   e t u v c h i ,   b u n y o d k o r ,   v a t a n p a r v a r ,   f i d o y i  
shaxslarni  shakllantiradi.  K i s h ila rn in g   iqtisodiy eh tiyojlarini 
q o n d i r u v c h i ,   b a ’z a n   o g ‘ir  v a   z e r i k a r l i   tu y u lg a n   m e h n a t  
turi  v a t a n p a r v a r ,   kom il  i n s o n   b o ‘lish g a  in tiluvchi  s h a x s  
u c h u n   q u v o n c h ,   q o n i q i s h ,   h a t t o   r o h a t - f a r o g ‘a t   h i s -  
t u y g 'u l a r i n i n g   m an b ay ig a  a y l a n is h i   m u m k i n .
Y u k s a k   m alak a li  m u ta x a s sisla r  ta y y o r l a s h g a   q a r a t i lg a n  
„ T a 'l i m   t o ‘g ‘ris i d a “gi  Q o n u n d a   v a   „ K a d r l a r   t a y y o r l a s h  
Milliy  d a s t u r i “ d a   o ‘q u v c h ila r n in g   m e h n a t   tarbiyasi  v a   k a s b  
tanlashga y o l l a s h g a  aiohida a h a m iy a t  berilgan.  Hozirgi  k u n d a
www.ziyouz.com kutubxonasi


r e s p u b li k a   f u q a r o l a r i d a   m a ’n a v iy   e h t i y o j l a r n i   v u ju d g a  
k c ltirish   v a   s l i a k l l a n t i r i s h   m u h i m   a h a m i y a t   kasb  e tib , 
ijtim oiy  t a r b i y a n i n g   m u h i m   b o ‘g ‘iniga  a y la n d i.  H u q u q iy , 
d c m o k r a t ik  j a m i y a t n i n g   asosiy v a z ifa la rid a n   biri  —  insoniy 
e h tiyojla rni  t a r k i b   to p t ir is h ,  uiarni  b a r k a m o l   shaxs  k a n io - 
loti  sari  y o ‘n a l t i r i s h ,   m a ’n aviyatni  e g a lla s h   b ila n   uzviy 
ravishda a m a l g a   o s h i r i s h d a n   iboratdir.
Ehtiyojlarning  turlari
In s o n   b i r   d a v r n i n g   o ‘zida  h a m   in d iv id u a liik .  h a m  
ijtimoiylikni  aks  e ttirganligi  sababli u n i n g  ehtiyojlari  shaxsiy 
va  ijtimoiy x u s u s iy a tg a   egadir.  B o sh q a c h a   a y tg a n d a .  undagi 
t o r   m a ’n o d a g i   s h a x s i y   x u s u siy a tg a   e g a   b o l g a n   t u y g 'u  
u y g ‘o t u v c h i   ( t a b i a t   i n ' o m i g a   a l o q a d o r )   e h t i y o j l a r n i  
q o n d irish  j a r a y o n i   ijtim o iy  h am k o rlik   fa o îiy a tin in g   m ahsuli 
b o ‘lgan  ( d e h q o n l a r ,   is hchilar,  x o d i m la r   va  b o s h q a   kasb- 
dagi)  o d a m l a r n i n g   s a ’y -h a ra k a ti,  h a m k o r l i k d a g i   m e h n a -  
ti n in g   m o d d i y   i f o d a l a n is h i d a n   f o y d a la n i s h d a   aks  ctadi.
U shbu m a sa la g a  b o sh q a c h a  yondash a d ig a n  bo'lsak,  un d a 
o ‘z  c h tiy o jla rin i  q o n d i r i s h   u c h u n   ijtim o iy   m u h i t   negizida 
yaratilgan  v o s ita  v a   u s u lla rd a n   foydalaniladi,  n a tijad a  inson 
u  yoki  b u   s h a r o i t g a   n is b a ta n   ehtiyoj  his  e tadi.  M as a la n , 
y o g ' o c h d a n   b o l t a g a   d a s t a   yasash  u c h u n   u n d a   x o h i s h  
m a v ju d iig in in g   o ‘zi  yetarii  enias,  balki  b i r   q a t o r   s h a r t- 
sh a r o itla r — d a s t g o h ,   d u ra d g o rlik  a s b o b - u s k u n a la r i   bo'lishi 
lozim   b o l a d i k i ,   b u n d a   u n in g   sifatiga  n i s b a ta n   h a m   ehtiyoj 
t u g ‘ i l a d i .   S h u n d a   o ‘z  x o h i s h - i s t a k l a r i n i   r o ’y o b g a  
c h i q a r a d i g a n   t a l a b   b ila n   im k o n iy a tg a   q a r a t i lg a n   ehtiyoj 
vujudga  keladi.  I n s o n d a g i   to r   m a 'n o d a g i   e h tiy o jla r  u n in g  
shaxsiy  ta l a b l a r in i   q o n d i r i s h   bilan  c h e k l a n i b   q o l m a s d a n ,  
b alk i  h a m k o r l i k   f a o l i y a t i d a   y u z a g a   k e l u v c h i   j a m o a v i y  
e h tiy o jla rg a  o i d   x u s u s iy a t  kasb  e ta d i.  A y tay lik ,  m a 'r u z a  
o ‘qishga  t a k l i f  q i l in g a n   o 'q i t u v c h i n i n g   m a s h g ‘u lo tg a  puxta 
tayyorgarligi  o ‘z  f a n i n i n g  o ‘ta  fidoyisi  ekanligi  u c h u n   em as , 
balki j a m o a   n u f u z ig a   d o g ‘  tushirm aslik  m a s ’uliyati,  ijtimoiy 
b u r c h   hissiga  n i s b a t a n   ehtiyoj  sezganligi  tufayli  a m a lg a  
o sh a d i.  S h a x s iy   e h t i y o j   guruhiy,  j a m o a v i y   m u n o s a b a t l a r  
K6
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   31   32   33   34   35   36   37   38   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə