O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə36/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   32   33   34   35   36   37   38   39   ...   145

u y g 'u n l a s h i b   ketganligi  sababli  o ‘z a r o   q o r is h i q   xusu siy atg a 
e g a   b o ‘ladi.  H a r   q a n d a y   i n d i v i d u a l   fa o liy a tg a   n i s b a t a n  
c h t iy o j n in g   tug"ilishi  ijtim oiy  a l o m a t ,   u m u m iy l i k ,  h a m -  
korlik  x u s u siy a tin i  kasb  c tib,  f a o liy a ig a   y o n d a s h u v d a   y a k -  
kah o ilik   u m u m i y l i k n i ,   u m u m iy l i k   c s a   a l o h id a lik n i  u z lu k s iz  
ravishda  a k s   e ttirib   turadi.
P six o lo g iy a  fa n id a  c h tiy o jla rn i  ta s n ifla s h   ularn i  kclib  
chiqishi  va  fa n in in g  xususiyatiga  k o ' r a   a m a l g a  oshadi.
O d a t d a ,   u l a r   kclib  c h iq is h ig a   k o ' r a   e h tiy o jla r  tabiiy  va 
m a d a n i y  tu r g a   ajratiladi.
T a b i i y   e h t i y o j l a i d a   in s o n   f a o l i y a t i n i n g   faolligi,  o ‘z 
shaxsiy h a y o ti n i   h im o y a   qilish,  o kz  a v lo d i  h a y o tin i  s a q la s h , 
u n i   q o M la b -q u v v a tla sh   u c l i u n   z a r u r i y   s l i a r t - s h a r o i tl a r g a  
to rtilg a n lik ,  to b c lik   a k s e ta d i .   S l i u n i n g d e k ,   tabiiy e h t i y o j la r  
tarkibiga  o d a m l a r n i n g   o v q a t l a n i s h ,  ta s h n a li k n i   q o n d i r i s h ,  
jin siy   m o y illik ,  uxlash,  issiq va  s o v u q d a n   s a q la n is h ,  m u s a f -  
fo  h av o g a  in tilish,  ta n a   a 'z o l a r ig a   d a m   berisli  h a m   k irad i. 
Tabiiy e h tiyojla r uzo q  vaqt d a v o m i d a  q o n d irilm a sa ,  o q i b a td a  
in so n   h a lo k a t g a   m a h k u m   b o l a d i ,   o ‘z  sulolasi  hayoti  v a  
faoliyatini  x a v f  o stid a  qoldiradi.
T a b iiy   e h t i y o j la r   in so n d a  i b t id o i y  j a m o a   a 'z o l a r i n i k ig a  
o 'x s h a s h   b o ‘ls a -d a ,  lekin  u l a r  o p i n i n g   psixologik  m o h i y a -  
t i g a k o ' r a   m a v ju d o tla rn ik id a n   h a m   sifat,  h a m   m i q d o r  j i h a t -  
d a n   fa rq la n a d i.  E h tiyojla rning  q o n d i r i l i s h   usullari,  sh a k li, 
quroli  t o b o r a   ta k o m illa s h ib  b o r i b ,   s h u   b i l a n  birga,  u l a r n i n g  
m o h iy a ti,  m a z m u n i   ham   o 'z g a r i b   b o r m o q d a .   Misol  u c h u n  
hozirgi  z a m o n   kishisi  e r a m i z d a n   o ld i n g i   a j d o d l a r im iz g a  
n is b a ta n   o ‘z  ehtiyojlarini  b o s h q a c h a   r o ky o b g a  c h iq a r a d i  v a  
q o n d i r is h g a   intiladi.  U y - r o 'z g ‘o r  b u y u m l a r i n i n g   o 'z g a r i s h i  
e h tiy o ila rin in g  qondirilishiga t a la b   d o i m o  o sh ib  b o ra v era d i. 
S h u n i n g   u c h u n   in s o n l a r n i n g   t a b i i y   e h tiy o jla ri  ij tim o iy -  
tarixiy  x u s u siy a tg a   ega,  c h u n k i  u l a r   ijtim o iy -ta rix iy   t a r a q -  
qiyot  m a h s u lid ir .
I n s o n   faoliy a tin in g   faolligi  i n s o n i y a t   m a d a n i y a t i n i n g  
m a h s u li  b ila n   b o g l i q  b o 'lib , u   m a d a n i y  e h tiy o jla rn i  y u z a g a  
keltiradi.  M a d a n iy  ehtiyojlar,  m a d a n i y a t t o ‘g ‘risida  m u lo h a z a  
y u r i t i l g a n d a ,   u n i n g   ijtim o iy   i l d iz la r i   k ish ilik   t a r i x i n i n g  
dastlabki  m a n b a l a r i   bilan  uzviy b o g 'l a n i b   ketishini  t a ’k id la b
87
www.ziyouz.com kutubxonasi


o ‘tish  Io z im .  L e k i n   ta b iiy   e h tiy o jla r  m a d a n i y   c h tiy o jla r 
bilan  o 'z a r o   u y g 'u n l a s h g a n   b o l i b ,   b irin c h is i  ikkinchisini 
t a q o z o   e t a d i ,   c h u n k i   u l a r   b i r i - b i r i n i n g   n e g i z id a n   kelib 
c h i q a d i .   S h u   b o i s   m a d a n i y   e h t i y o j l a r   o b y e k t i g a   ta b iiy  
e h tiy o jla rn i  q o n d i r u v c h i   u y - r o ‘z g lo r   b u y u m l a r i,   m e h n a t  
faoliyati  o rq a li  b o s h q a   kishilar  bilan   bogM anish  vositalari, 
m a d a n i y   a l o q a l a r   o 'r n a t i s h   usullari,  s h a x s la r a ro   m u o m a -  
laga  k i r i s h is h   u s l u b l a r i ,   ijtim o iy   t u r m u s h   z a r u r i y a t i g a  
a y la n g a n   n a r s a l a r ,  o ‘qish  va  tajriba  o rttiris h   y o l l a r i   kiradi. 
O d a td a ,   j a m i y a t   t a ’lim  va  tarbiya  tiz i m i n i   egallash,  xalq 
a n ' a n a l a r i ,   m a r o s i m l a r i ,   b a y r a m l a r i ,   o d a t l a r i ,   r a s m -  
ru su m lari,  x u l q - a t v o r   k o 'n i k m a l a r in i  o 'z la s h ti r is h   ja ra y o - 
n id a   r a n g - b a r a n g   m a d a n i y   e h t i y o j l a r   v u j u d g a   k e l a d i ,  
y a n g i c h a   m a ’n o   k a s b   e t a   b o s h l a y d i .  Y u q o r i d a   t a ' k i d l a b  
o ‘t g a n i m i z d e k ,   t a b i i y   e h t i y o j l a r   q o n d i r i l m a s   e k a n ,   u l a r  
i n s o n n i   h a l o k a t   y o q a s i g a   y c t a k l a y d i ,   b i r o q   m a d a n i y  
e h t i y o j l a r n i n g   q o n d i r i l m a s f i g i   u n d a y   o q i b a t l a r g a   o lib  
k e l m a y d i ,   b i r o q   k i s h i d a g i   m a d a n i y   f a z i l a t l a r n i n g   s h a k l -  
I a n i s h i g a   p u t u r   y e t a d i ,   u n i n g   k a m o l o t i n i   s e k i n -  
l a s h t i r a d i .
S h u n i   t a ’k i d l a s h   jo iz k i,  m a d a n i y   e h t i y o j la r   o ‘zin in g  
darajasig a  k o ‘ra ,  j a m i y a t   t o m o n i d a n   o ‘z  a ’zolari  oldiga 
q o 'y i la y o t g a n   t a l a b l a r   b ila n   bog'Iiqligiga  k o 'r a ,   u l a r o ' z a r o  
b ir-b irla rid a n   k c sk in   farq qiladilar.  M a s a la n ,  hozirgi  z a m o n  
y o s h la r i n in g   b il im   o l is h g a   nisbatan  t i n i m s i z   izlanishini, 
y a ’ni  bilim  olish  e h tiy o jin in g  m o hiyatini  e n g  so 'n g i  m o d a d a  
kiyinishga  o d a t l a n g a n   xud d i  shu  y o s h d a g i  te n g d o s h in in g  
e h  tiy o j la ri n i  b i r   m e z o n   b i l a n   o M c h a s h   v a   b a h o l a s h  
a d o l a t d a n   ern as.  C h u n k i   ehtiy o jla rn in g   m o h iy a tig a ,  ularni 
q o n d i r i s h   u c h u n   a m a l g a   oshirish  k o ‘z d a   tu tilg a n   faoliyat 
natijasiga,  u l a r n i n g   xususiyatiga,  ijtim o iy   yoki  individual 
y o ‘nalganligiga  k o ‘ra,  h arqaysisi a lo h id a -a lo h id a  baholanadi. 
Ij tim o iy   j a m i y a t n i n g   o ‘z  fu q a ro lari  o l d i g a   q o 'y a y o t g a n  
ta la b la r ig a ,  j a m i y a t n i n g   h u q u q   aso sla rig a ,  xalq  a n ’a n a -  
lariga,  y u r i s h - t u r i s h   q o id alarig a ,  m a 'n a v i y a t   va  qadriyat 
tizimiga,  m a s la k  va d u n y o q a r a s h   m o h iyatiga  m o s  tushadigan 
e h tiy o jla r y u k s a k   o n g lilik ,  ijtimoiy faollik,  m a 'n a v i y   k a m o -  
lot  u c h u n   x i z m a t   q ila d i  va jam iy at  t a r a q q i y o ti n i n g   m u h i m
88
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   32   33   34   35   36   37   38   39   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə