O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi

R o lla r,  m a ' n o l i   h a r a k a tla r,  ibratli  im o - i s h o r a l a r ,  t u s h u n -  
c h a l a r  b o l a  shaxsini  shakllantirishda  faol  ishtirok ctadi.  Bola 
t u g 'i l g a n i d a n   t o   m a k ta b   t a ’lim ig a c h a   b o 'l g a n   d avrida  u n i n g  
u c h u n   o ' y i n   faoliyati  avval  y e ta k c h i  faoliyat  b o 'lib   h is o b - 
lansa,  k e y i n r o q   u  d id a k tik   o ‘yin  tu sin i  oladi.
T a’lim. 
T a ' l i m   h a m   j a r a y o n ,   h a m   fa o liy a t  sifa tid a  
i n s o n n i n g   h a y o t i d a   m u h i m   o ‘rin  tu ta d i  va  m u a y y a n   d a v r  
u c h u n   y e t a k c h i   fa o liy a t  sifa tid a   g a v d a la n i s h i  m u m k i n .  
T a ’lim   b o s h q a c h a   s o 'z   bilan   a y t g a n d a ,   o 'q i tu v c h i   bilan  
o 'q u v c h i n i n g   m u n o s a b a t i d a g i   h a m k o r l ik   faoliyati  h is o b la - 
nadi.  A ksari  h o lla rd a  
0
‘qituvchi a x b o ro t  uzatuvchi,  o 'q u v c h i 
esa u n i  q a b u l  qiluvchi  sifatida talqin  etiladi,  lekin  ikkiyoqlama 
h a r a k a t   tu fayli  m a ’l u m o t,  o 'z a r o   ta 's ir,  o 'z a r o   an g la s h u v , 
t u s h u n u v ,   s u b y e k tla rn in g   o 'z a r o   zaruriyligi,  t a q o z o c h a n -  
ligi,  h a m k o r l i k n i n g   m uvaffaqiyatli  kafolati  sanaladi.  T a ’lim 
o 'q u v   fa o liy a ti,  aqliy  faoliyat,  bilish  faoliyati  turtkisi  vazi- 
fasini  o ' t a y d i ,   c h u n k i   h a r   qaysi  fa o liy a tn in g   shakli  aqliy 
m e h n a t   tu fayli  a m a l g a   o s h a d i.  T a ’li m n i n g   b o sh q a   faoliyat 
t u r l a r i d a n   farqi  u n i n g   m ah su llig i,  o 'z ig a   xosligi,  b a r c h a  
b o s q i c h l a r i g a   ongli  y o n d a s h u v   va  m u n o s a b a t d a   b o 'lis h d ir. 
T a ’lim   o ' q u v   fa o liy a ti  y o k i  j a r a y o n i   s ifa t id a   m u s t a q i l  
i z l a n i s h n i,  ijodiy  m u n o s a b a tn i,   turli  vaziyat  (sinfxona  va 
u n d a n   t a s h q a r i d a ) n i ,   h a r   xil  b o sq ic h   ( b o s h l a n g 'ic h ,  o 'r t a ,  
m a x su s ,  o liy   t a ’lim )n i  o 'z i d a   m u ja s sa m la sh tira d i.  M u staq il 
bilim   o lis h   va  m u t o la a  qilish  h a m   o ‘q u v   faoliyatining  m u a y ­
y a n   k o 'r i n i s h l a r i   b o 'lib ,  shaxsiy,  ilm iy,  ijodiy  izlan ish n in g  
m a h s u li  h is o b l a n a d i .
T a ’lim   k o 'p i n c h a   tarb iy a  bilan  u y g 'u n l a s h g a n   h o ld a  
n a m o y o n   b o 'l a d i ,   subycktga  obyektiv  t a 's i r   o 'tk a z is h   t u ­
fayli  b i l i m l a r   e g a lla n a d i,  m u a y y a n   shaxsiy  fazilatlar  tark ib  
t o p a d i ,   t a ’li m n i n g   m o h iy a tig a   ( m a t n d a   g 'o y a ,  ta a ss u ro t, 
m a z m u n ,   s u je t,  tim sol  o rq a li)  d a s tu riy   asosda  tarbiyaviy 
t a ’sir  o 't k a z i s h   iyerarxik  ( y u n o n c h a  
hiererchia
  — 
izchilHk) 
t a r z i d a   s i n g d ir i la d i.  T a ’lim  m u a y y a n   g u r u h   va  j a m o a n i  
s h a k l l a n t i r a d i ,   s h a x s l a r a r o   m u n o s a b a t   m a r o m l a r í   b ila n  
t a n i s h t i r a d i ,   sh a x siy   fa z ila tla rn in g   ta rk ib   to p ish ig a ,  su b - 
y e k t n i n g   ijtim o iy la sh u v ig a   sezilarli  t a 's i r   o 'tk a z a d i.
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

T a 'l i m n i n g   y a n a   b ir  m u h i m   funksiyasi  s h u k i ,   u  turli 
y o s h d a g i  o d a m l a r n i   k asb   t a n l a s h g a   y o ' n a l t i r a d i ,   kasbiy 
t a y y o r g a r l i k n i   a m a l g a   o s h i r i s h g a ,   m u t a x a s s i s   s i f a t i d a  
sh a k lla n ish g a   m u h i m   t a 's i r  o 't k a z a d i .  T a ’lim   i jtim o iy  j i h a t -  
d a n   s h a x s la rn i  s h a k l la n ti r i s h ,   ixtisos  k o ' n i k m a l a r i   b ila n  
q u ro lla n tiris h ,  u  y oki  bu  s o h a d a   m u tax ass is  boMib  fa o ü y a t 
k o 'r s a t is h g a   x iz m a t  q iladi.  M u s ta q il  fik rla s h ,  p six o lo g ik  
im k o n iy a tla rn i  r o ‘y o b g a  c h i q a r i s h ,  b a r k a m o l l i k n i   egallash 
b o ra sid a   ijtim oiy  h a y o t n i n g  turli j a b h a la r i d a   t a ' l i m   y c ta k c h i 
faoliyat  sifatida  m u h i m   a h a m iy a tg a  ega.
M ehn at  faoliyati.  In s o n i y a t   o kz in in g   m e h n a t i   tufayli 
o n g li  m a v ju d o tg a   a y l a n g a n ,   j a m i y a t d a   m o ‘l - k o ‘lch ilik n i 
y a r a t g a n ,   t a b i a t d a   e sa   a y r i m   o ' z g a r t i r i s h l a r n i   a m a l g a  
o s h i r g a n ,   b o r l i q   t o ‘g ‘risid ag i  m a ’l u m o t l a r n i   e g a ll a s h g a  
e rish g a n .  M e h n a t   fa o liy a tin in g   ta rk ib id a   m e h n a t   v a   ish- 
h a r a k a t   y o tadi.  U l a r n i n g   h a r   q a ysisining  m u a y y a n   u lushi 
natijasi  o ‘laroq,  faoliyat  m a h s u li  v u ju d g a  k e la d i,   u  m o d d i y  
yoki  m a ’naviy  k o l rin is h d a   boMishi  m u m k i n .
A jd o d la rim iz   y a r a t g a n   k a s b - k o r   k o kn i k m a l a r i n i   a v lo d - 
larga o'rgatish  m e h n a t   faoliyati  y o rd a m id a  a m a l g a  oshiriladi. 
K asbiy  m a la k a la rn i  rivojlantirish,  ta k o m i l l a s h ti r i s h ,   m a h -  
su lo t  y a r a tish   va  u n d a n   m a q s a d g a   m u v o f i q   f o y d a la n i s h  
m e h n a t  faoliyati  orqali  ro ky o b g a c h iqadi.  M e h n a t   faoliyatida 
k o ‘n i k m a l a r   b a r q a r o r l a s h a d i ,   n az ariy   fikr,  g lo y a ,   m u l o h a -  
za vujudga  keladi.  Faoliyat bilan o n g  birligi y agona ligi  sababli 
shaxs  tark ib   to p a d i,  h a m   a x l o q a n ,   h a m   a q l a n   riv o jlan ad i. 
M e h n a t   faoliyati  in d iv id u a l  xususiyat  kasb  e t s a - d a ,   lekin 
u n in g   m o h iy a ti  ijtim oiydir.  I n s o n   shaxsiy  e h t iy o j in i   q o n -  
dirish  u c h u n   m e h n a t   q ila d i,  u  yoki  b u   m a h s u l o t   ishlab 
c h i q a r a d i ,   o q i b a t d a   o d a m   j a m i y a t n i n g   i jtim o iy   fa ro v o n lig i 
u c h u n   o kz  shaxsiy  u lu s h in i  q o kshadi.
M e h n a t   faoliyati  y a s h a s h ,  e h tiyojni  q o n d i r i s h ,   kelajak 
u c h u n   m o ‘l - k o klchilik  v u ju d g a   keltirish,  y a r a t i l g a n   ( m e ' -  
m o rc h ilik ,  s a n ’at,  m a d a n i y a t   asa r)la rin i  s a q l a s h ,   as ra s h , 
m e r o s   q ilib   q o l d i r i s h   f u n k s i y a l a r i n i   b a j a r a d i .   S h u n i n g  
u c h u n   m e h n a t   fa o liy a ti  o ‘n  m i n g l a b   k a s b - k o r   p r o f e s -
www.ziyouz.com kutubxonasi

---