O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə23/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   19   20   21   22   23   24   25   26   ...   145

M a l a k a n i   s h a k l l a n t i r i s h   j a r a y o n i d a   b a j a r i l a y o t g a n  
h a r a k a t l a r n i n g   n u tq   fa o liy a tid a   s o lz  bilan  ifo d ala n ish i  va 
h a r a k a t n i n g   t i m s o l i n i   x a y o l d a   m u j a s s a m l a n t i r i l i s h i  
m u h i m d i r .   S h u   y o ‘sin  i n s o n n i n g   m alak a si  a n g la s h ilg a n  
t a r z d a   a v t o m a t l a s h g a n   x a t t i - h a r a k a t   sifatida  s h a k lla n a d i. 
M a l a k a l a r n i   s h a k l i a n t i r i s h   m e x a n i z m i g a ,   p r i n s i p i g a ,  
m u a y y a n   o d a t iy   j a b h a l a r g a ,   usul  va  v o s ita la r  t a n l a s h g a  
a l o h i d a   e ’ti b o r   qilish  u n i n g   m uvaffaqiyatli  hosil  b o l i s h i n i  
t a ’m i n la y d i .   B u n in g   u c h u n   quyidagilarga  a h a m i y a t   berish 
m a q s a d g a   m uvofiq:  a )   u s u l l a r n i   ta n la s h g a ;  b)  h a r a k a t d a  
o n g n i n g   n a z o ra t  fu n k siy a s in i  kam aytirishga;  d)  m a q s a d n i  
o y d i n l a s h t i r i s h g a ;   e)  s h a r t - s h a r o i t n i   t a s a v v u r   e t i s h g a ;
0   m a l a k a n i   s h a k l l a n t i r i s h   m o d e l in i  x a y o ld a   y a r a t is h   va 
h o k a z o l a r .
P six o lo g iy a  fa n id a   m a la k a n i   s h a k lla n tiris h n in g   asosiy 
b o s q i c h l a r i   sxemasi  ish lab   c h iq ilg a n ,  b u n d a   asosiy  e ’t i b o r  
m a l a k a n i n g  xususiyatiga,  m a l a k a n in g   m aqsadiga ,  h a r a k a tn i 
b a j a r i s h   usullariga  q a r a tila d i.  S h u n in g d e k ,  m a la k a la rn in g  
o ‘z a r o   t a ’siri  n i u a m m o s i g a   h a m   a h a m iy a t  beriladi,  c h u n k i  
i n s o n   m a l a k a l a r   tizim i  a s o s i d a   yangi  m a la k a   o ‘zlashtiradi. 
O l d i n   e g a l l a n g a n   m a l a k a   k e y in g is in i  t a r k i b   t o p i s h i g a  
y o r d a m l a s h a d i ,   g o h o   u n g a   xalaqit  berishi  h a m   m u m k in .  
H a r a k a t n i n g   a v t o m a t l a s h u v i   u n i n g   m a q s a d i ,   o b y e k t i ,  
v a z iy a ti  v a   s h a r t- s h a r o i t la r i   bilan   belgilanadi.  H a r a k a tn in g  
m uvafTaqiyati,  s a m a r a d o rlig i  k o ‘p ji h a t d a n   hissiy  n a z o ra tg a  
h a m d a   u n i n g  yangi  s h a r o it g a   k o kchishiga b o g ‘liq.
M a l a k a la rn in g   n o t o ‘g ‘ri  yoki  teskari  ko‘chirilishi  inter- 
fe re n s iy a   hodisasini  v u ju d g a   keltiradi.  Faoliyat  k o ‘n ik m a , 
m a l a k a ,   usul,  h arakat,  s a ’y - h a r a k a t,   operatsiya  kabi  tarkibiy 
q i s m l a r   tufayli  m u a y y a n   n atijalarga  erishiladi,  m o d d iy   va 
m a ’na v iy   o q ib a tla r  h a m d a   b ilim lar vujudga  keltiriladi.
P s ix o l o g ik   m a ' I u m o t l a r n i n g   k o 'r s a t i s h i c h a ,   fa o liy a t 
s h a x s l a r a r o   m u n o s a b a t l a r   t i z i m i   ta r i q a s i d a ,   h a m k o r l i k  
t a r z i d a   n a m o y o n   b o 'l a d i .   F a o liy a td a   inson  shaxsi,  u n i n g  
x u su s iy a tla ri  aks  eta d i  v a   a y n i  b ir  p ay td a   faoliyat  o d a m  
s h a x sin i  tark ib  toptiradi.  O n g  bilan  faoliyat birligi  prinsipiga 
a s o s l a n i s h   orq a li  shaxs  k a m o l   to p a d i,  shaxslararo  m u n o s a -  
b a t g a   kirish ila d i,  ijtim o iy   ta jrib a la r  o ‘zlash tirilad i,  b u l a r  
60
www.ziyouz.com kutubxonasi


o 'z a r o  t a ’sir y o r d a m i d a   ijtim oiy a h a m i y a t   k a s b  e ta d i.  I n s o n  
s h a x s i n i n g   s h a k l l a n i s h i   o ‘y i n ,  t a ' l i m - t a r b i y a ,   m e h n a t ,  
s p o r t   v a   b o s h q a   f a o l i y a t n i n g   t u r l a r i d a   a m a l g a   o s h a d i .  
F ao liy atn i  a m a l g a   osh irish   ja ra y o n i  faollik  tufayli  yuza g a 
k e la d i,  x u l q - a t v o r ,   m u o m a l a   v o s i t a s i d a   e h t i y o j ,   is ta k , 
ijtim oiy  t a l a b l a r   q o n d i r i l a d i ,   turli  x u s u s iy a tli  a x b o r o t l a r  
o 'z la sh tirilish i  n atijasid a  shaxs  k a m o lg a   y e ta d i.
0 ‘yin  fa o liy a ti.  F a o liy a tn in g   o d d i y   s h a k l l a r i d a n   biri 
o 'y i n   h iso b lan ad i,  lekin  u  to b o ra  t a k o m ill a s h ib , s o d d a   h a r a - 
k a tla r d a n ,  k e y in c h a lik  sujetli,  rolli  o 'y i n l a r g a ,   h a t t o  s p o r t -  
g a c h a   m u r a k k a b l a s h i b   b o ra d i.  I n s o n n i n g   b o r l i q n i  i n ’ikos 
etishidagi dastlabki  urinishi  harak at  orq a li  n a m o y o n   b o 'la d i. 
H a r a k a t la r   b o l a n i n g   tab ia tg a ,  uni  q u r s h a b   t u r g a n   kishilik 
dunyosiga  n isb a ta n   m u n o s a b a tin i  bildiradi.  U l a r t o 'g 'r i s i d a g i  
ilk  ta a ss u ro tla r,  s o d d a   t a s a w u r l a r   e sa   b i l im l a r n i   o 'z l a s h -  
tirganligidan d a lo la t  beradi.  K eyinchalik  b u   o d d iy   h ara k a tla r 
m uay y an   m a ’n o   kasb etib,  sujetli  va  rolli  o ‘y in la rg a  aylanadi. 
0 ‘y i n l a r   m illiy   va  u m u m b a s h a r i y   t u r k u m l a r d a n   t a r k i b  
t o p g a n   b o ‘lib,  ijtim oiy  h a y o t n i n g  b a r c h a  j a b h a l a r i n i   o 'z i d a  
aks  ettiradi.  0 ‘y i n l a r   t a k o m i ll a s h a   b o r i b   s p o r t   turlarig a , 
s p o rt  faoliyatiga  o ‘sib o ‘tadi.  J u m l a d a n ,   s h a x m a t ,   d o m i n o ,  
fútbol, shashka va hokazo.  O 'y in  faoliyati  sifatida sport b archa 
yoshdagilarga  mosdii*
O 'y i n   fa oliya tida  bola  ijtim oiy v o q e lik n i  ta q lid   qilish va 
rol  o rq a li  ijro  e tish g a   h a r a k a t   q i l a d i ,  s h u   y o ‘sin  a tr o f -  
m u h itg a   d o ir,  ijtim oiy  t u r m u s h d a g i   s h a x s l a r a r o   m u n o s a -  
b atlarn i  o 'z la s h ti r a   b o ra d i.  Ijtim oiy  t u r m u s h d a g i   u  yoki  bu 
hodisani  rol orqali  ijro qiladi.  S o 'z b i l a n   h a r a k a t n i n g b i r i k u v i  
natijasida o 'y i n   faoliyat  tusini  oladi  h a m d a   m u a y y a n   m a ’n o , 
axborot berish  va uzatish  im koniyatiga eg a  b o 'l a d i .  Dastlabki 
o 'y i n   a y n a n   k a t t a l a r   x a t t i - h a r a k a t i n i   t a k r o r l a s h ,   u la rg a  
ta q lid   qilish  b ila n   ifo d ala n ad i.  Sujetli  o ' y i n l a r   b o rliq n i  go h  
an g la g a n ,  g o h o   a n g la m a g a n   h o ld a   u   yoki  b u   t o m o n l a r i n i  
egallashga x iz m a t  qiladi.
O 'y i n  d a s t a w a l   bola  u c h u n   vaqt o 't k a z i s h ,   u n i  m a s h g 'u l 
qilish   fu n k s iy a s i n i  b a ja r s a ,  k e y i n c h a l i k   i j t i m o i y - t a r i x i y  
ta ra q q iy o t  n a m u n a l a r i n i   ifodalash  d a r a ja s ig a   o 's i b   y etad i.
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   19   20   21   22   23   24   25   26   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə