Treball final de màster
Yüklə 231,67 Kb.
|
- Bu səhifədəki naviqasiya:
- 15. RELACIÓ ENTRE PÈRDUA ESPERADA I EL PRICING DE L’OPERACIÓ
14.5 Rating: definicióLa qualificació creditícia o ràting és l'establiment de la solvència d'una entitat per a determinades emissions de deute o accés al crèdit, i fins i tot una qualificació global sobre la solvència d'una empresa pública o privada, d'organismes, administracions públiques i fins als Estats. El que es pretén mitjançant la qualificació és proporcionar un indicador de la probabilitat de pagament en la data prevista, tant del principal com dels interessos, per part de l'emissor de deute. Les qualificacions de ràting solen distingir-mitjançant unes sigles de lletres o de lletres i números, diferenciant segons siguin per deutes a curt o llarg termini, considerant com curt termini, normalment, les operacions amb venciment fins a un any, i a llarg termini les que excedeixen el any, si bé les qualificacions tenen una vigència que per al llarg termini no sol superar els deu anys. Les qualificacions fetes per les entitats financeres no bancàries, que solen ser a curt termini, el que realment es determina és la liquiditat o la capacitat del deutor per fer front al pagament dels préstecs. El ràting ha adquirit una importància considerable en els últims anys com a conseqüència de la globalització dels mercats a nivell mundial, la desintermediació i titolització dels crèdits i l'auge dels mercats internacionals; però també a nivell domèstic o nacional el ràting cobra importància tant per a inversors institucionals com personals, donada l'expansió i diversitat dels mercats financers i l'increment de l'especulació amb l'aparició de productes innovadors i un augment dels emissors, la qualificació de risc resulta bastant complexa. Seguint el procés d’avaluació que estem exposant en aquest treball, el rating de cada operació de préstec, es un reflex del procés d’avaluació, scoring i càlcul de la pèrdua esperada. Una vegada hem obtingut aquest valor, podem traduir-lo en un valor de rating fàcilment entenedor per a tot tipus d’inversors. A la següent taula es pot trobar un exemple respecte d’una descripció de cada ràting de crèdit, en funció de l’estimació dels nivells anuals de pèrdua esperada per a cada categoria de ràting:
15. RELACIÓ ENTRE PÈRDUA ESPERADA I EL PRICING DE L’OPERACIÓSi be les entitats financeres tradicionals acostumaven a establir el preu de les operacions en funció del preu del diner en els mercats majoristes interbancaris, darrerament i seguint les recomanacions dels bancs centrals, els preus es fixen en funció de la pèrdua esperada de cada operació. Especialment en les plataformes de finançament no bancari, s’utilitza la pèrdua esperada i el rating de cada operació per establir tant el tipus nominal que haurà de pagar el prestatari com el rendiment que obtindran els inversors que hagin invertit en aquella operació. Per tant i com es lògic pensar, el preu de les operacions de préstec seran mes alts en aquelles operacions amb una pèrdua esperada mes alta que aquelles en que el rating de l’operació sigui mes alt i la seva pèrdua esperada sigui mes baixa. En aquest cas es pot trobar diferències en les preferències dels inversors en funció del país, ja que si be a Espanya, els inversors acostumen a preferir aquelles operacions amb ratings superiors a B+, encara que els rendiments siguin inferiors, valorant per sobre de tot la garantia de bon fi de les mateixes. En canvi, els inversors de països anglosaxons, en especial al Regne Unit, tenen una major tendència per operacions denominades “High Yield”, amb ratings C o C+, on el risc es superior, però també els rendiments superen en molt els dels ratings mes segurs. Yüklə 231,67 Kb. Dostları ilə paylaş:
|