O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi

T a s o d i f i y   h o l a t la r d a   o b y e k tla r n i  (su b y e k tlarn i)  idrok 
qilish   y u z a g a   k e itirg a n   ixtiyorsiz  esga  tu sh irish   b e ta r tib  
(x a o ti k )   b o 'l m a s d a n ,   balki  m u a y y a n   narsalarga  y o ‘nalish 
x u su s iy a tig a  egadir.
F i k r   v a   o b r a z l a m i   esga  t u s h i r i s h n i n g   m a z m u n i   va 
y o ' n a l i s h i n i ,   avvalgi  t a j r i b a l a r n i   t o ' p l a n g a n   b i l i m l a r  — 
a s s o t s ia t s i y a l a r   b elgilaydi.  G o h o   in so n   t o m o n i d a n   esga 
t u s h i r i s h   t u r t k i l a r i   s e z il m a s l i g i   s a b a b li  u s h b u   j a r a y o n  
o ‘z i d a n - o ‘zi  vujudga  k e lg a n d a y   tuyuladi.
I x t i y o r s i z   e s g a   t u s h i r i s h   y o ‘n a l g a n ,   t a s h k i l l a s h g a n  
b o ‘lishi  u c h u n   o b y e k t l a r n i  ( s u b y e k tla r n i)  id ro k   qilish n i 
t a s o d i f i y   t u r t k i   e m a s ,   b a lk i  m a z k u r   d a q i q a l a r d a   sh a x s  
t o m o n i d a n   a m a l g a   o s h i r i l a y o t g a n   m u a y y a n   f a o l i y a t  
m a z m u n i   keltirib  c h i q a r a d i .  M a s a la n ,  o ‘qilgan  k ito b n in g  
m a z m u n i   t a ’sirida  k ishida  u n in g   tajribalarini  ixtiyorsiz esga 
t u s h i r i s h n i n g   y o ‘nalganligi  va  tashkillashtirilganligi  ortadi. 
M a z k u r  m u l o h a z a la r d a n   kelib c h i q q a n   h o ld a   ixtiyorsiz esga 
t u s h i r i s h n i   ix tiy o rsiz   e s d a   o lib   q o lis h   j a r a y o n i   s if a t i d a  
b o s h q a r i s h   m a q s a d g a   m u v o f i q .   A g a r d a   o l i y   m a k t a b  
o 'q i t u v c h i s i   m a ’ruzani  m a n tiq li,  m a 'n o l i,  tartibli,  tizimli 
a m a l g a   o sh irsa ,  m a s h g ‘u l o t la r d a   talab a la rd a  oldingi  tajriba 
m a h s u ll a r in i  ta s hkilla shtirish  uqu v i  ortadi.  O d a t d a   in so n  
o ‘z  o ld ig a   q o ‘ygan  m a q s a d d a n   kelib  c h iq a d ig a n   ixtiyoriy 
esga  tu s h iris h n i  re p ro d u k tiv   topshiriq yoki  m u a m m o  yuzaga 
k eltirad i.  M a b o d o  o kzlashtirilgan  m a te r ia ll a r x o t ir a d a   p u x ta  
m u s t a h k a m l a n g a n   b o ‘lsa,  u  h o l d a   ularn i  esga  tu sh iris h  
yengil  k e c h a d i.  B a 'z a n   m a te ria lia rn i  h a r q a n d a y   v az iya tda, 
turli  y o s h d a g i  in s o n la r  t o m o n i d a n   eslash  im k o n i  vujudga 
k e l m a s a ,   u  t a q d i r d a   q iy i n c h ili k n i   o s o n ,  yengil  y e n g ish  
m a q s a d i d a   faol  q id iru v   faoliyatini  a m alg a  osh irish   za rur. 
B u n d a y  y o 'sin d a g i  esga tushirish  eslash jara y o n i  d e b   ataladi.
E slash  ixtiyoriy  e sd a   olib  qolishga  o ‘xshab  m u r a k k a b  
aqliy h a ra k a t  xususiyatiga ega bo  lishi  m um kin.  K a sb-koridan 
q a t ’i  n a z a r,  h a r  q a n d a y  shaxs oby ek t va subyektlarni o q ilo n a  
eslash   k o ‘n ik m asin i  ega lla shga  intilishi  (o d a tla n ish i)  lozim . 
M a ’l u m k i ,   i n s o n n i n g   o ‘z  b i l im l a r i d a n   f o y d a l a n i s h n i n g  
tayyorgarlik darajasi va  mahsuldorligi unga bevosita bog liq d ir. 
252
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

T a jrib a la rn in g   k o ‘rsatishiga  q a ra g a n d a ,  p u x ta ,  m u s t a h k a m  
e s d a   olib  qolish  j a r a y o n i   m u v affaqiyatli  e sg a   tu s h ir i s h n i  
t a ’m inlaydi.
S h u n i  ta 'k i d l a s h   jo iz k i,  eslash n in g   m u v a ff a q iy a ti  k o ‘p 
j i h a t d a n   r e p r o d u k t iv   t o p s h i r i q n i n g   m a z m u n i   n e c h o g i i q  
a n iq ,  y o rq in ,  a n i q l a n g a n  boMishiga  b o g l i q .   M a b o d o   eslash 
j a r a y o n i d a   q i y i n c h i l i k l a r   v u j u d g a   k e l s a ,   u   t a q d i r d a  
r e p r o d u k t iv   t o p s h ir i q   m o h i y a t i d a n   kelib  c h i q q a n   h o l d a  
f ik r la s h ,  x o t i r l a s h   k c n g   k o l a m d a g i   b i l i m l a r d a n   t o r r o q  
t i z i m l i  b i l i m l a r   sari  y o 'n a l t i r i l i s h i   j o i z .  B u n i n g   u c h u n  
d a s t a v v a l   n i m a n i   e s g a   t u s h i r i s h   a n i q l a n g a n d a n   k e y i n  
a s s o t s i a t s i y a i a r n i   f a o l l a s h t i r i s h   n i a q s a d i d a   s o l i s h t i r i s h ,  
q i y o s l a s h ,   f a r q l a s h ,   o 'x s h a t i s h ,   a q l i y   o p e r a t s i y a l a r d a n  
f o y d a la n i s h   m a q s a d g a   m u v o fiq .  E slash  x o t i r a n i n g   esga 
tu sh irish  ja ra y o n i  singari  ta n l a s h   yoki  sa ra la sh   x u s u siy a tig a  
ega.  Inson  n u tq id a   a n i q   m u ja s s a m la s h g a n   v a   a n g l a n i lg a n  
re p ro d u k tiv   to p s h iriq   (vazifa,  m asala ,  m u a m m o )   e s l a s h ­
n in g   keyingi  aqliy  h a r a k a tg a   yo'n a ltirilg an lig i  tu fa y li  x o tira  
m a h s u i i n i n g   e n g   m u h i m i n i   a jra tib   y o k i  t a n l a b   o l i s h g a  
y o r d a m   beradi.
E s l a s h n i n g   m u v a ff a q iy a ti  k o ‘p  j i h a t d a n   u n i   a m a l g a  
o s h iris h d a   aqliy  usul  va  v o sita la rd a n   q a n d a y   f o y d a la n i s h g a  
b o g ’liq.  X o tira n in g   m u h i m   vositalari  q a to r i g a   q u y id a g ila r 
kiradi:  m ateria lla rn i  ( k o i a m i   va  h ajm iga b i n o a n )   e s la s h n in g  
r e j a s i n i   t u z i s h ;   o b y e k t   v a   s u b y e k t   m o h i y a t i   h a m d a  
xususiyatiga  m u ta n o s ib  o b ra z la rn i  (tim so llarn i)  k o ‘z o ‘ngiga 
keltirish;  bilvosita assotsiatsiyaiarni  p a y d o  qiluvchi  m a q s a d g a  
y o ‘n altirilgan  ichki  va  tash q i  turtki  ( m o tiv )la rn i  q o ‘z g ‘atish 
va boshqarish.
E s l a s h n i n g   m u v a f f a q i y a t l i   k e c h i s h i   k o ‘p  j i h a t d a n  
r e p r o d u k t i v   t o p s h i r i q n i   b a j a r i s h n i n g   q a n c h a l i k   a s o s -  
lan g an lig ig ajid d iy  b o g ‘liq.  M u a m m o n i n g  a s o s la n g a n lig i  u n i 
shaxs  t o m o n i d a n   an g lash   sari  yetaklaydi.
Eslash  j a r a y o n i   o ‘t m i s h   ta a s s u r o tl a r i n i  o d d i y   t a r z d a  
esga  t u s h iris h g in a  e m a s ,   balki  u  oldingi  b i l im l a r n i n g  y a n g i- 
lari  bilan   a lo q a g a   kirishuvi,  y a n g ic h a   ta rtib g a   k eltirilishi, 
c h u q u r r o q   an g la n ish   d arajasiga  o ‘sib  o ‘tishi  h a m d i r .
www.ziyouz.com kutubxonasi

---