O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə105/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   101   102   103   104   105   106   107   108   ...   145

j i h a t d a n   q a y t a   i s h l a s h n i   kiritadi  va  j i s m l a r n i n g   a so siy  
xususiyatlarini  ajratib,  m a ’lum  bir  kategoriyaga  birlashtiradi. 
In s o n   gui  o b r a z in i   faqatgina  esga  t u s h irm a y d i,  balki  uni 
m u a y y a n   b ir  s o ‘z   yoki  t u s h u n c h a   bilan  a tay d i,  nom laydi 
xususiyatlarini ajratib  k o ‘rsatadi, aniq bir kategoriyaga kiritadi.
D e m a k ,   t a s a w u r   o b razlarida  o d a m n i n g   xotirasi  idrok 
q ilingan  n a r s a n i n g   izini  sust  ravishda  sa q la b   q o la d i,  a m m o  
b ir  q a t o r   t a a s s u r o t l a r   b ilan  boyitadi,  n a r s a n i n g   m a z m u n i 
v a   m o h i y a t i n i   t a h l i l   q i l i b ,   u  h a q i d a g i   b i l i m l a r n i ,  
t u s h u n c h a l a r n i   t a j r ib a   bilan   b o g 'lo v c h i  ijodiy  s e rm a h su l 
f a o liy a tn i  a m a l g a   o s h i r a d i .   B u la rn in g   b a r c h a s i   irodaviy 
s ifa tla r ,  a q l i y   z o ‘r i q i s h ,   asabiy  t a r a n g l a s h u v   n a tija s id a  
ro ‘y o b g a c h iq a d i .
Xullas,  t a s a w u r   o b ra z la ri  x o tiran in g   m u r a k k a b   faoliyat 
m a h s u li  h i s o b l a n i b ,   u l a r   izchil  yoki  e y d e t i k   o b ra z la rg a  
n is b a ta n   m u r a k k a b   psixologik  hodisadir.  T a s a w u r  obrazlari 
xo tira  izlarining  m u r a k k a b   turi  b o ‘lib,  u n i n g   aqliy ja r a y o n  
bilan   yaqinligi  i n s o n   bilish  faoliyatining  m u h i m   tarkibiy 
q is m id a n   biri  e k a n li g i n i  k o ‘rsatadi.
So*z — m antiqxotirasi.
  S o ‘z —  m a n t i q   xotirasi  m a z m u -  
nini  fikr  va  m u l o h a z a l a r ,   aniq  h u k m   h a m d a   xulosa  ch i- 
q a r ish la r  tashkil  e t a d i .   In so n d a   fikr  va  m u l o h a z a   turli  xil 
s h a k lla r  y o r d a m i d a   ifodalanganligi  tufayli,  ularn i  b a y o n  
e t i s h   f a q a t   o ‘z l a s h t i r i l a y o t g a n   m a t e r i a l l a r n i n g   a s o s i y  
m a ’n o sini  iz o h la s h ,  ta l q i n   qilish  yoki  u la rn i  s o ‘z m a - s o ‘z 
i fo d a la n is h in i  a y n a n   s o 'z la b   berishga  q a r a t i lg a n   b o ‘lishi 
m u m k i n .   A g a r  m a ’l u m o t ,   axborot,  xabar,  m a te ria l  m a ’no 
j i h a t d a n   q ay ta  i s h l a n m a s a ,   u  h olda  m a te r ia ln i  s o ‘z m a - s o ‘z 
o ‘z l a s h t i r i s h   m a n t i q i y   o ‘rg anish  b o ' l m a s d a n ,   a k s i n c h a , 
m e x a n ik  esd a olib   q o lis h g a  aylanib qoladi.
S o 'z - m a n ti q   x o tira s in in g  vujudga  kelishida  birinchi sig­
nal  b ila n   b i r   q a t o r d a ,   ikkinchi  s ig n a lla r  tiz im i  m u h i m  
a h a m i y a t   kasb  e t a d i .   C h u n k i   s o ‘z - m a n t i q   xotirasi  faqat 
in so n g ag in a  xos  b o l g a n   xotiraning  m ax su s  turi  hisoblanib, 
bu  xo tira  turi  h a y v o n la r n i k id a n   h i s - tu y g ‘u  va  obrazliligi 
b ila n   h a m   sifat,  h a m   m i q d o r  j ih a tid a n   kesk in   farq  qiladi. 
S h u   bois  s o ‘z - m a n t i q   xotirasi  b ir  t o m o n d a n ,   x o tira n in g
246
www.ziyouz.com kutubxonasi


b a ’zi tu rla rin in g  tara qqiyotiga aso s la n sa ,  ikkinchi  t o m o n d a n  
u l a r n in g   b a ’zilariga  y e ta k c h ilik   q iladi.  S h u n in g d e k ,  b o s h q a  
b a r c h a   t u rla rn in g   rivojlanishi  h a m   s o ‘z - m a n t i q   x o t i r a n i n g  
ta k o m illa s h u v ig a   uzviy  b o g ‘liq  b o i a d i   va  ayni  p a y t d a   s o ‘z -  
m a n t iq   x o tiran in g  o ‘sishi  q o l g a n   x o tira  turlarin in g  b a r q a r o r -  
la shuvini  bclgilaydi.
Ixtiyoriy  va  ixtiyorsiz  xotira.
  X o tira   tu rla rig a   b a ’z a n  
b o s h q a c h a   y o n d a s h is h   h o l l a r i   h a m   u c h r a b   t u r a d i .   S h u  
b o i s d a n   xo tira  faollik  xu su siy atlarig a  k o 'r a   q u y i d a g i la r g a  
ajratiladi.  M asa la n ,  faoliyat  m a q s a d ig a   k o ‘ra xotira  ixtiyorsiz 
va  ixtiyoriy turlarga boMinadi.
Ixtiyoriy  xotira  d c g a n d a ,  m a i u m   m a q s a d n i  r o ‘y o b g a  
c h i q a r i s h   u c h u n   m u a y y a n   d a v r l a r d a   aqliy   h a r a k a t l a r g a  
suyanib a m alg a oshirishdan  ib o rat  xotira jarayoni  tu s h u n ila d i. 
Bu  fa oliya tni  o d a t d a ,  on g   b e v o s i t a   b o sh q a r a d i.  P s ix o lo g iy a  
fanida  k o lp in c h a   ixtiyoriy x o tira g a   ixtiyorsiz esda  olib q o l i s h  
q a rsh i  q o 'y ila d i.  A gar  bu  j a r a y o n   m a ’lu m   to p s h ir i q   y o k i  
vazifa  q o ‘y a d ig a n   b o ‘lsa,  e s d a   olib   qolish g a  y e t a k l o v c h i  
faoliyat  b i r o n - b i r   m a q s a d n i  r o 'y o b g a   ch iq a rish g a   y o ‘n a l -  
tirilgan  tarz d a yuzaga kcladi.
B iz  m a t e m a t i k a d a n   t o p s h i r i q l a r   y e c h a y o t g a n i m i z d a  
m asaladagi  so n la m i esda olib   q o lishni o ‘z o ldim izga  n i a q s a d  
q il ib   q o ky m a y m i z .   M a z k u r   s o ‘z - m a n t i q   h o l a t d a   a s o s i y  
m a q s a d   faqat  m asala y e c h is h g a   q a r a tila d i,  n a tija d a  s o n l a r n i  
( i k k i n c h i   d a r a j a li   belgi  s i f a t i d a )   e s d a   s a q l a s h g a   h o j a t  
qolm aydi.  Shunga qaram ay,  b iz ularni qisqa m u d d a tg a  b o 'l s a -  
d a ,  e s d a   saqlashga  in tila m iz ,  b u   h o la t  faoliyat  y a k u n l a n -  
g a n g a   q a d a r  d a v o m   etadi.
E s d a   o lib   q o lis h n i  m a q s a d   q ilib   q o ‘yish  e s d a   o l i b  
q o l i s h n in g   asosiy  sharti  h i s o b la n a d i .   S erb   psixologi  R a -  
do sav lev ic h   o ‘z  ta d q iq o tid a   q u y id a g i  ho d isan i  b a y o n   e t a d i .  
T a j r i b a d a   te k s h i r i l u v c h i l a r d a n   biri  tilni  t u s h u n m a g a n l i g i  
s a b a b li ,   u n i n g   o ld ig a   q o ‘y i l g a n   v a z if a n i  t u s h u n m a g a n .  
O q ib a td a   u n c h a   katta b o ‘l m a g a n   ta d q iq o t  m ateriali 4 6   m a r t a  
o ‘qib  b erilga niga  q a r a m a y   e s d a   o lib   q o l in m a g a n .  T a j r i b a -  
n in g   keyingi  b o sq ic h id a   v a z if a   t e k s h irilu v c h ig a   t u s h u n -  
tirib  b e r ilg a c h ,  u  m a te r ia ln i  o lti  m a r t a   o 'q i b   t a n i s h g a n ,
247
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   101   102   103   104   105   106   107   108   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə