O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi

k o ‘rish,  k u rs   ishi  va  d ip lo m   yozish  k ab i  a qliy  faoliyatning 
turli  sh a k lla rid a   a w a l   analiz,  s o lng  s i n t e z  o p c r a tsiy a la rid a n  
f o y d a la n ad ilar.
T a q q o s l a s h .   i n s o n n in g   ijtim o iy   fa o liy a tid a ,  b ilim lar- 
n in g   o 'z la s h tir i s h i d a ,  voqelikni  t o ‘l a r o q   aks  c ttirish d a  bir- 
biriga o lx sh ash  j i h a t l a m i n g  farqini,  s h u n i n g d e k ,   b ir-b irid a n  
a jra lib   t u r a d i g a n ,   a m m o   u l a r   o ‘r t a s i d a g i   o ‘x s h a s h l i k n i 
to p is h d a n   ib o ra t  fikr yuritish  o p e r a ts iy a s i  k a tta   a h a m iy a tg a  
e g a .^ T a q q o sla sh   — s h u n d a y   b ir   t a f a k k u r   operatsiyasidirki, 
bu  o p e r a t s i y a   v o s i t a s i d a   o b y e k t i v   d u n y o d a g i   n a r s a   va 
h o d i s a l a m i n g   b ir-b irig a   o ‘xshashligi  v a   b ir - b ir i d a n   farqi 
a n iq lan a d i.
X IX   — X X   as r la rd a   y ash a b   o ' t g a n   a l l o m a l a r d a n   biri 
t a q q o s la s h n i n g   psixologik  m e x a n i z m i   t o ‘g ‘risida j u d a   ilg‘o r  
fik rla r n i  ilgari  s u r i b ,  q u y i d a g i l a r n i   b il d ir a d i :   „ A g a r  siz 
t a b i a t n i n g   b i r o r   n a r s a s i n i   r a v s h a n   t u s h u n i b   o l i s h n i  
istasangiz,  u n i n g   o ‘ziga j u d a   o 'x s h a s h   b o ‘lgan  n a r s a la rd a n  
tafo v u tin i  t o p i n g i z   va  u n in g   o ' z i d a n   j u d a   u z o q   b o ‘lgan 
n a r s a la r  b ila n   o ‘xshashIigini  t o p in g iz .  A n a   s h u n d a   siz  sh u  
n a r s a n in g   e n g   n u i h i m ,   h a m m a   b e lg ila rin i  p ay q a b   olasiz, 
d e m a k ,   s h u   n a r s a n i  tu s h u n ib   o l a s i z “ .
K u z a t i s h l a r   s h u n i   k o ‘r s a t a d i k i ,   i n s o n ,   k o ‘p i n c h a ,  
j a m i y a t n i n g   form a tsiya la rini  o ‘r g a n is h d a ,   u l a rn in g   a w a l g i  
m o h iy a ti  va  keyingisini  o ‘rganish  o r q a li  y a n a d a   c h u q u r r o q  
va  p u x t a r o q   ega lla b oladi.
M a z k u r   j a r a y o n   t o ‘g‘risida  fikr  y u r i t i lg a n d a ,  so‘z n in g  
negizini  o 'z la sh tirish d a  o 'z a k n in g  m u h i m   belgilarini toMaroq 
t u s h u n i b   o l i s h   k a b i  a q liy   h a r a k a t l a r n i   k e l t i r i b   o ‘t i s h  
m aq sa d g a   m uvofiqdir.
Bilish  o b yekti  hisoblangan  n a rsa  v a   h o d i s a l a r o lrtasidagi 
o ‘x s h a s h l i k n i   y o k i   fa rq n i,  t e n g l i k   y o k i   t e n g s i z l i k l a r n i ,  
ayniyat  yoki  ziddiyatlarni  a n i q l a s h d a n   ib o ra t  boMgan  fikr 
yuritish  o p eratsiy a s i  bilishning  d a s t la b k i   va  z a n i r   vositasi 
b o 'li b   h i so b la n a d i.  A jd o d larim iz  t a q q o s l a s h n i n g   t a ’lim dagi 
o ‘rni  t o ‘g ‘risid a  s h u n d a y   fikrlarni  b ild ir d ila r:  ta q q o s la s h  
h a r   q a n d a y   t u s h u n i s h n i n g   v a   h a r   q a n d a y   t a f a k k u r n i n g
267
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

a s o s id ir.  O l a m d a g i   n a r s a l a r n i n g   h a m m a s i n i   t a q q o s l a b  
k o ‘rish  y o 'l i   b i l a n   bila  o lm asak ,  b o s h q a   y o ‘l  bilan   bila 
o lm a y m iz .  A g a r   b i z   h e c h   narsa  bilan   s o lishtirishim iz  va 
farqini  bilib  o l i s h im i z   m u m k in   b o ‘lm a g a n  b i r o n - b i r  narsaga 
d u c h   k e l g a n i m i z d a   ed i,  u  holda  b iz  s h u   n arsa  t o ‘g fcrisida 
h e c h   q a n d a y   fik r  hosil  qila  o lm a g a n   b o ‘lar  edik.
Y u q o r i d a g i l a r d a n   k o ‘rinib  t u r i b d i k i ,   t a q q o s l a b   fikr 
y u ritish   o p e r a t s iy a s i   sezgilarim iz  va  i d r o k la r i m i z d a   hati 
g a v d a la n m a g a n   o ‘xshashlik  va  ta fo v u tn i  to p ish   zaruriyati 
vujudga  k elgan  p a y td a   n a m o y o n  b o ‘ladi.  Psixologiyada y a n a  
s h u   n a r s a   m a ’I u m k i ,   sezgi  v a   i d r o k i m i z d a   d a s t a v v a l  
n a r s a l a r n i n g   v a   h o d is a l a r n i n g  
0
‘x s h a s h   va  fa rq la n u v c h i 
t o m o n i   k o ‘zg a   y a q q o l  tashlanadi.
T a q q o sla sh   operatsiyasi  ikki  xil  y o ‘l  b ilan  a m alg a oshishi 
m u m k in :  a m a l i y   ( k o n k r e t   narsalarni  b ev o sita   solishtirish) 
va  n a z a riy   ( t a s a w u r   q ilina yotga n  o b r a z l a r   va  narsalarni 
o n g d a   flk ra n   t a q q o s l a s h ) .   Agar  in s o n   ikkita  q o ‘lida  yuk 
k o ‘tarib  tu r i b   b i r   n e c h a   xil  t a o m   m a z a sin i  qiyoslasa,  ikki 
p ay k a l  p a x t a z o r   h o s il d o r lig i n i  t a q q o s l a s a   —  b u   a m a l i y  
t a q q o s l a s h   b o ‘l a d i .   S h u n i n g d e k ,   o ' q u v c h i l a r   q a l a m n i  
steijenga,  c h i z g l c h n i  y o g 'o c h g a y o k i  q o g ‘o zga  solishtirsalar, 
u  a n a lo g ik   h o l a t d a g i   m isol  bo'ladi.  B u n d a n   tash q a ri,  m e tr 
b i l a n   m a s o f a n i   ( g a z l a m a n i ) ,   t a r o z i   b i l a n   o g ‘i r l i k n i ,  
t e r m o m e t r   b i l a n   h a r o r a t n i ,   te le s k o p   b ila n   o s m o n   j i s m -  
larini 
0
‘lc h a s h   p a y t i d a   hani  ta q q o s la s h   j a r a y o n i   vujudga 
keladi.
Inson tevarak-atrofdagi barcha narsa va  hodisalarni bevo­
sita aks ettirish,  q o ‘l  bilan  paypaslash  im k o niya tiga ega emas. 
S h u   bois,  t o 'p l a n a d i g a n   bilim larning  aksariyati  q o i   bilan 
u s h l a s h ,   k o ‘z   b i l a n   k u z a tis h   e v a z i g a   e m a s ,   b a lk i  fik r 
yuritish  o r q a li ,  m a n t i q   y o rd a m id a  h a m   anglashiladi.  U la r 
o ‘rtasidagi  o ‘x sh a sh !ik   va farqlar  n az ariy  ta q q o s la sh   asosida 
ajratiladi.  D e m a k ,   in s o n   olayotgan  k e n g   k o 'la m d a g i  ax b o - 
rotlarning fa rq in i  fikran  taqqoslash  y o r d a m i d a  anglab yetadi. 
J u m l a d a n ,   o ' q u v c h i l a r   dilda  o ‘y la y o tg a n   narsalarin i  fikran 
so lish tirib   k o kr a d il a r .  B a ’zan  turli  y o s h d a g i   kish ila r  o ‘z
268
www.ziyouz.com kutubxonasi

---