O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə123/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   119   120   121   122   123   124   125   126   ...   145

kelgan  b o ‘lsa la r  k e ra k “ .  Bu  b o l a n i n g   fikrini  an a liz   q ilib  
k o ‘rsak,  u n i n g   fikr  yuritishi  m a n a   b u n d a y   l a rz d a   t a r a q q i y  
etganligini  s h o h id i  b o l a m i z .   „ 0 ‘t g a n   g a ld a   a d a m   i s m i m n i  
aytib   c h a q ir i b   kelgan  edilar.  0 ‘s h a n d a   u la r  m e n g a   so v g ‘a  
olib kelgan edilar.  Y ana chaqirayotirlar. Albatta, a d a m  m e n g a  
sovg‘a  olib   k e lg a n la r“ ,  deb  x u lo sa  c h i q a r a d i .
E n d i  turli  yoshdagi  k is h ila rn in g   t u r m u s h   la v h a la rid a n  
n a m u n a l a r   keltiram iz:
0 ‘s m i r   y o s h i d a g i   o ‘q u v c h i   m u l o h a z a s i d a n   p a r c h a :  
, , 0 ‘tg a n   yili  n o y a b r n in g   o ‘rta la rid a   q a lin   q o r   y o q q a n   ed i. 
N o y a b r n i n g   o ‘rtasi  y a q i n l a s h m o q d a .   D e m a k ,   y a n a   q a l i n  
q o r   y o g ‘ishi  e h t i m o l “ .
0 ‘sp irin   s h u n d a y   xulosa  c h i q a r d i:   „ S h u   yil  yoz  o y i d a  
p u l - b u y u m   lotereyasiga  s o a t  y u t i b   o i g a n   e d im .  K io s k a d a  
lotere ya bileti  sotilm oqda.  Y a n a  s o tib  o lay,  b iro r narsa y u ti b  
q o l a r m a n “ .
0 ‘q u v c h i  analogiyasidan  , , O kt g a n   im ti h o n d a  biletni e n g  
tagidan  to rtib  olib  „ a ’lo “ oigan  e d i m .   I m ti h o n la r y a q i n l a s h i b  
qoldi.  Y a n a   ta g id a n   tortib  o ls a m   o m a d i m  yurishib  k e t a r “ .
Y e tu k   y o s h   davridagi  kishi  s h u n d a y   xulosa  c h iq a r d i : 
„ B o l a l a r n i n g   z o ‘r m a - z o lri  b i l a n   y a k s h a n b a   kuni  p a r k k a  
c h i q s a m ,   y ig irm a   yillik  q a d r d o n i m   kelib  ketibdi.  B u g u n  
y a k s h a n b a ,  y a n a   b o l a l a r x a r h a s h a   q ilish y a p ti,  yaxshisi  u y d a  
h o rd iq   c h iq a r g a n im   m a ’qul,  c h u n k i   y a n a  k im d ir m e h m o n g a  
kelib  q o l a r “ .
K e k sa  o d a m   chiq arg an   x u lo s a s i d a n   n a m u n a :   , , 0 ‘t g a n  
hafta  z a g ‘izg‘o n   sayraganda,  q a d r d o n   d o ‘stim  keldi.  Y a n a  
z a g ‘iz g ‘o n   s a y r a y a p t i .   B u  g a l  s e v i k l i   n a b i r a m   A k o b i r  
m e h m o n g a   kelishi  m u m k i n “  v a  h o k a z o .
S h u n d a y   qilib,  a na logik y o ‘l  b il a n   x u lo sa  c h i q a r g a n d a ,  
m u r a k k a b   q o n u n i y a t l a r   t o ‘g ‘r i s i d a g i   b i l i m l a r   o ‘z l a s h -  
t i r i l m a s a - d a ,   lekin  t u r m u s h n i n g   t u r l i   j a b h a l a r i d a   u n d a n  
f o y d a la n ib   turiladi.
T ushu nchalar.
  I n s o n   v o q e l i k n i   b i l is h   j a r a y o n i d a  
n a r s a l a r n i   b i r - b i r i   bilan   t a q q o s l a b   k o ‘ra d i  va  u l a r n i n g  
o ‘xshashligi  h a m d a   farqini  a n iq la y d i:  a n a li z   va  sin tez  y o ‘li
285
www.ziyouz.com kutubxonasi


b i l a n   n a r s a ,   h o d i s a l a r n i n g   m o h i y a t i n i   o c h a d i ,   f i k r a n  
u l a r n i n g   b e l g i l a r i n i   a j r a t a d i ,   b u   b e l g i l a r n i   a b s t r a k -  
siyalashtiradi va  u m u m la s h tira d i.  N a tijad a  o d a m  voqelikdagi 
narsa,  h o d i s a l a r   t o ‘g ‘risida  tu s h u n c h a   hosil  qiladi.
N a r s a   va  h o d is a l a r n i n g   m u h im   b e lgilarini,  b o g i a n i s h -  
larini,  m o h i y a t in i  h u k m l a r   orqali  fikran  k e n g   va  c h u q u r  
aks  e t tiris h d a n   ib o r a t  fikr  yuritish  shakli  v a   psixik  m ahsuli 
b o ‘lgan  t u s h u n c h a   bilishning m u h im  jihatidir.  B oshqa  psixik 
m a h s u ll a r   kabi  t u s h u n c h a l a r n i n g   m a n b a y i   h a m   m o d d iy  
d u n y o d ir.
N a r s a   v a   h o d i s a l a r n i n g   u m u m i y   h a m d a   m u h i m  
belgilarini  aks  e t t i r u v c h i   tu s h u n c h a   bu  fikrdir.  O d a td a , 
t u s h u n c h a l a r   m o h i y a t i   ji h a t i d a n   k o n k r e t   v a   a b s t r a k tg a  
a jra tila d i.  A l o h i d a   o l i n g a n   b ir  b u t u n   n a r s a g a   a l o q a d o r  
t u s h u n c h a   k o n k r e t   t u s h u n c h a   deb  a tala d i.  M asalan:  stol, 
d i v a n ,   q a y r a g ‘o c h ,   t r a k t o r ,   h o lv a   v a   h o k a z o .   M o d d i y  
borliqdagi  n a r s a l a r d a n   fikran  ajratib  o lin g a n   b a 'z i  xusu- 
siyat,  sifat  h o l a t l a r g a ,   s h u n i n g d e k ,   n a r s a l a r   o ‘rtasidagi 
ichki  m u n o s a b a t l a r g a ,   q o n u n iy a tla rg a   q a r a tilg a n   t u s h u n ­
c h a l a r   a b s t r a k t   t u s h u n c h a   d e b   a ta la d i.  M a s a la n :  o qlik, 
u z u n lik ,  b a l a n d l i k ,   k e n g lik ,  h a r a k a t ,   y o r u g ‘lik,  q iy m a t 
haqidagi  t u s h u n c h a l a r   va  hokazo.
T u s h u n c h a l a r   k o ‘lam i  jih a tid a n   u c h   t u r g a   b o l i n a d i :  
yakka  t u s h u n c h a l a r ,   u m u m i y   t u s h u n c h a l a r   v a   t o ‘p l a n m a  
t u s h u n c h a la r.  Y a k k a   t u s h u n c h a l a r   y a k k a   n a rsa   va  hodisa 
h a q id ag i  t u s h u n c h a d i r .   B u n d a y   t u s h u n c h a l a r g a   A lish e r 
N a v o iy ,  g e n e r a l   S o b i r   R ah im o v ,  T o s h k e n t ,   A m u d a r y o ,  
H im o la y ,  T i n c h   o k e a n i   t o ‘g ‘risidagi  t u s h u n c h a l a r n i   misol 
qilib  keltirsa  b o l a d i .
Y akka  t u s h u n c h a l a r n i n g   xususiyati  s h u k i,  bu  tu s h u n -  
c h a l a r d a   h a m i s h a   a n i q   o b ra z   m av ju d   b o l a d i .   U m u m i y  
t u s h u n c h a l a r d a   b i r  j i n s d a   b o l g a n   k o ‘p  n a r s a   v a   h o disalar 
g av dalantiriladi.  M a s a la n ,   kitob,  m a k ta b ,  y u ld u z ,  talaba, 
o ‘spirin,  hosil,  t o g ‘  va  yer.
T o ‘p l a n m a   t u s h u n c h a l a r   b ir  j i n s d a   b o ‘lgan  n a rsa   va 
h o d is a la r  t o 'p l a m i   h a q i d a   yaxlit  fikr  yuritish d ir.  M asa la n ,
286
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   119   120   121   122   123   124   125   126   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə