O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə121/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   117   118   119   120   121   122   123   124   ...   145

berilib,  shu  b e lg ila rd a n   faqat  bittasi  u n g a   tegishli  b o llsa, 
b u n d a y   h u k m  
ayiruvchi  hukm
  deb  a ta la d i.  M is o l  u c h u n : 
„Jism la r yo  qattiq ,  yoki  suyuq,  yo g a z s im o n   h o l d a   b o l a d i “ , 
„ Y e r   yuzasi  fa slla rn in g   o 'z garishiga  q a r a b   g o h   q a ttiq   isib 
ketadi,  g o h   ilib  q o l a d i ,  g o h o   keskin  s o v i y d i “ .  N a r s a   bilan 
belgi  o ‘rtasidagi  a l o q a n in g   b o r   yoki  y o ‘qligi  q a t ’iy  shaklda 
aks  ettirilsa, 
qat'iy  hukm
  d e b   ataladi.  M a s a la n :   „Y onish 
k im y o v iy ja r a y o n d ir“ ,  „Yozgi  ta'til d a v r id a  o ‘q u v c h i  m e h n a t  
o tradla ri  tu z i l a d i “ ,  „ B a h o r d a   b arc h a  j o y l a r d a   k o ‘kaIam zo r- 
lashtirish  ishlari  olib   b o rila d i“  va  h o k a z o .
N a rs a  va h o d i s a l a r  bilan  u la rn in g  x u su s iy atlari  o ‘rtasida 
alo q a   b o i i s h i   e h t i m o li   faqat  faraz  q ilin sa ,  u  h o l d a   inson 
o ‘z fikrini  quyidagi  sh ak ld a  ifoda qilishi  m u m k i n :   „ E h tim o l, 
M a r s d a   o r g a n i k   h a y o t   b o r d i r “ ,  „ Y i g i r m a   b i r i n c h i   a s r 
boshlarida fan va texnika  rivoji  hozirgi d a v r d a g i d a n  ta x m in an  
u c h   b ara v a r  ortish i  m u m k i n “ ,  „ J a h o n d a g i   foydali  qazil- 
m a l a r  zaxirasi y a n a  b i r  yuz ellik —  ikki y u z  yilga yetsa k e ra k “ 
va  b o s h q a la r .  B u n d a y   h u k m la r  
ehtim ollik  hukm lari
  deb 
a taladi.  N a r s a   b i l a n   xususiyat  o ‘rtasidagi  a l o q a n i   t a x m i n a n  
e m a s ,  balki  h a q i q a t d a   aniq  b ilg a n im iz d a   b iz   o kz  fikrimizni 
m a n a   b u n d a y   s h a k l d a   ifo d a   q i l a m i z :   „ B i z n i n g   M illiy 
u niversitet  0 ‘rta  O siy o d a   e n g   keksa  o liy   o kq u v   y u rtid ir“ , 
„ M a k ta b i m i z d a   fizika  kabineti  j u d a   yax sh i  u s k u n a l a r  bilan 
jih o z la n g a n “ ,  „Istiq lo l“ jam oasi  paxta to p s h ir i s h d a  o ld in d a “ , 
„ M a k t a b   k u t u b x o n a s i d a   y angi  k i t o b l a r   k o ‘p “ .  B u n d a y  
h u k m l a r  
voqelik  (asseptorik)  hukmlari
  d e b   a tala d i.
H u k m n i n g   s h u n d a y   yu q o ri  shakli  b o r k i ,   u n d a   faqat 
h a q iq a ta n   b o l i b  o ‘tg an   voqea qayd  q i l i n m a s d a n ,   balki  narsa 
bilan xususiyatning aloqasi  q o n u n iy  ekanligi  a n iq la b  beriladi. 
M a s a l a n ,   „ B u t u n   d u n y o d a   t i n c h i i k   g ‘a l a b a   q o z o n i s h i  
m u q a r r a r “ ,  „ B a z i s n i n g   o ‘zgarishi  v a   t u g a t i l i s h i   u s tq u r -  
m a n i n g   o ‘zgarishi  v a   tugatilishiga  s a b a b   b o ‘la d i “ ,  „Sezgi 
c h e g a r a s in i n g   m e ’y o ri  q a n c h a l i k   k i c h i k   b o ‘lsa,  m a z k u r  
a n a l i z a t o r n i n g   s e z g ir lig i  s h u n c h a l i k   y u k s a k   b o ‘l a d i ‘\  
„ S e z g ila rn in g   intensivligi  q o ‘zg‘a tu v c h i  k u c h i n i n g   loga- 
r i f m i g a   p r o p o r s i o n a l d i r “ .  B u n d a y   h u k m l a r  
za ru rlik
www.ziyouz.com kutubxonasi


(apodiktik)  hukm lari
 d eb  ataladi.  B u n d a y   h u k m l a r d a   in so n  
n a r s a ,  h o d i s a   b i l a n   lin in g   x u su siy a ti  o ‘r t a s id a   m a h k a m  
b o g ‘la n is h   borlig in i  va bu  b o g l a n i s h g a  zid  keladigan  b o s h q a  
b i r   h o l n i n g   b o ‘lishi  aslo  m u m k in   em aslig in i  aks  ettiradi.
P s ix o l o g iy a d a   h u k m l a r   ik kita  a so siy   y o ‘l  bilan   hosil 
qilinishi  t a ’k i d la b   o ‘tiladi.  B irinchi  y o ‘l  b ilan  h u k m   hosil 
q i l in g a n d a ,   id ro k   qilish  za ru r b o 'l g a n   n arsa la rn in g   bevosita 
o ‘zi  i f o d a l a n a d i .   Ik kinchi  yo‘l  bilan   e sa   bavosita  m u l o h a z a  
y u ritis h   y o r d a m i   bilan  h u k m   a m a l g a   oshiriladi.  M asalan: 
,,Bu  a v t o m o b i l n i n g   yangi  m o d e li “ ,  m a z k u r   m is o ld a   h u k m  
c h i q a r i s h n i n g  b irin c h i  yoMi  aks ettirilg an .  O lim la r dastavval 
k a sh fiy o t  y o k i   ijodiy j a r a y o n d a   n a z a r i y  j i h a t d a n   m u l o h a z a  
y u r itis h   y o r d a m i d a   h u k m   c h i q a r a d i l a r .   U l a r   c h i q a r g a n  
h u k m n i n g   t o lg ‘riligi  a m a liy o td a   k e y in c h a lik   ta sd iq la n a d i, 
bu  ik k i n c h i   y o ‘l  bilan   h u k m   c h iq a r i s h g a   m isoldir.
X ulosa  chiqarish
B ir q a n c h a   h u k m la rn in g  m a n t iq iy  b o g ‘lanishi  natijasida 
hosil b o ‘lgan yangi  h u k m   insonning bilish faoliyatida alo h id a 
a h a m i y a t g a   ega.  Psixologiyada  x u lo sa   c h iq a rish  j a r a y o n i d a  
f o y d a l a n i l g a n   t a y y o r   h u k m l a r  
a so sla r
  d e y i l a d i ,   u l a r n i  
tahlil  q ilib   c h iq a r ilg a n   yangi  h u k m n i   esa 
xulosa
  d e b   ata sh  
qabul q ilin g a n .
X u l o s a   c h i q a r i s h   s h u n d a y   t a f a k k u r   s h a k l id ir k i ,   b u  
shakl  v o sitasi  b ila n   biz  ikki  yoki  u n d a n   o rtiq   h u k m la r d a n  
yangi  h u k m   hosil  qilam iz.  M asalan:  „ H a r   q a n d a y   h arak at 
m a t e r i y a   h a r a k a t i d i r “ ,  „Issiqlik  h a r a k a t   shaklidir“  d e g a n  
ikkita  h u k m n i   olaylik.  Bu  ikki  h u k m d a n :   „ D e m a k ,   issiqlik 
m a te r iy a   h a r a k a t i d i r “  degan yangi  h u k m   chiqariladi;  yoinki 
u s h b u   m i s o l n i   o l i b   q a r a y l i k :   „ B a r c h a   s a y y o r a l a r  
h a r a k a t l a n a d i “ ,  O y  — sayyora.  D e m a k ,   O y   h ara k a tla n a d i. 
B u n d a   h a r   q a n d a y   h arak at  m a te r iy a   h a r a k a tid ir  ( u m u m iy  
yoki  k a t t a  asos).  Issiqlik harakat sh a k lid ir (ju z’iy yoki  kichik 
asos)  d e b   y u ritila di.  Ikkinchi  m i s o ld a   esa:  „ B a r c h a   say­
y o ra la r  h a r a k a t l a n a d i “  ( u m u m i y   y oki  k a tta   asos),  O y — 
s a y y o r a   ( j u z ’iy  yoki  kichik  asos)  deyiladi.
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   117   118   119   120   121   122   123   124   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə