O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə117/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   113   114   115   116   117   118   119   120   ...   145

u c h u n   o ‘q u v c h i l a r n i   abstraksiyani  a m a l g a   oshirish  y o l   v a  
usullari  b i l a n   u zluksiz  tan ish tirib   b o r i s h   kerak.
Y u q o r i d a   a y t i l g a n l a r d a n   t a s h q a r i ,   o ‘q u v c h i l a r d a  
ab stra k siy a lash   ja r a y o n i   y o r d a m id a   q i y m a t ,   so n ,  kenglik, 
t e n g lik ,  u z u n l i k ,   k attalik ,  q a t t i q l i k ,   z i c h l i k ,   b a l a n d l i k ,  
g e o m e t r i k   s h a k l ,   t a n q id iy   r e a l i z m ,   b o s i m ,   s o l i s h t i r m a  
o g ki rlik ,  g e o g r a f i k   t u s h u n c h a l a r   t i z i m i   k a b i  a b s t r a k t  
t u s h u n c h a l a r n i   vujudga  keltirish  z a r u r .
In s o n n i  abstraksiya  o p eratsiya si  b ila n   q u ro lla n tirish   — 
u n i n g   i n t e l l e k t u a l   j i h a t d a n   i n t e n s i v   riv o jla n is h ig a   o l i b  
k e l i n a d i ,   s h u n i n g d e k ,   m u s t a q i l   b i l i m   o l i s h   f a o l i y a t i  
tak o m illa sh tirilad i.
U m u m lash tirish . 
P s i x o l o g i y a d a   u m u m l a s h t i r i s h  
m u a m m o s i g a   d o i r   y a g o n a   y o ' n a l i s h d a g i   n a z a r i y a   y o ‘q. 
S h u n i n g   u c h u n   psixologlar  b u   j a r a y o n n i   tu r l i c h a   t a l q i n  
qilad ila r,  g o h o   u n i  g u ru h larg a  b o ‘lib  o ‘rg a nadilar.  S h u ­
n i n g d e k ,   m a k t a b   t a ’lim ini  q a y s i   u m u m l a s h t i r i s h   u s u li  
asosida  a m a l g a   oshirish  t o ‘g ‘risid a  h a m   o l im l a r   t u r l i c h a  
fikrdadirlar.  B a ’zi  psixologlar  t a ’l i m d a   „ u m u m l a s h t i r i s h “ 
usulini  n a z a r i y  j i h a t d a n   q o i l a b - q u w a t l a s a l a r   ( S . L . R u b i n -  
s h t e y n ,   V . V . D a v i d o v   va  b o s h q a l a r ) ,   a y r i m l a r i   u m u m -  
lash tirish n i  h a m   nazariy,  h a m   a m a l i y   usulini  q o ‘lla s h n i 
tavsiya  e t m o q d a l a r   ( N . A . M e n c h i n s k a y a ,   D . N . B o g o y a v -  
l e n s k i y ) .   A m m o   o ‘q u v   f a o l i y a t i n i n g   t u r l i - t u m a n l i g i ,  
b i z n i n g c h a ,   d a r s   j a r a y o n i d a   h a r   x il  u m u m l a s h t i r i s h  
u s u lla rid a n   fo y d a la n ish   kerakligini  t a q o z o   qiladi.
P sixologiyada  u m u m la s h tiris h n in g   ken g   q o ‘llaniladigan 
ikki  turi:  t u s h u n c h a l i   u m u m l a s h t i r i s h   v a   h i s s iy - k o n k r e t  
u m u m la s h tiris h   yuzasidan  k o ‘p r o q   flk r  yuritiladi.  T u s h u n ­
chali  u m u m la s h tiris h d a   p r e d m e t la r   obyek tiv   m u h i m   belgi 
asosida  u m u m la sh tirilad i.  H is s i y - k o n k r e t   u m u m la s h tiris h d a  
esa  p r e d m e t la r   topshiriq  talabiga  k o ‘ra,  tashqi  belgi  b ila n  
u m u m la sh tirila d i.  Psixologlar  n o t o kg ‘ri  u m u m la s h ti r i s h n in g  
( N . A . M e n c h i n s k a y a ,   E . N . K a b a n o v a   —  M e l l e r )   h is s iy -  
k on k re t  u m u m la sh tiris h d a n   farqi  borlig in i  h a m is h a  ta 'k i d la b  
k e l m o q d a l a r .   0 ‘q u v c h i   b a ’z a n   p r e d m e t l a r n i   m u h i m
www.ziyouz.com kutubxonasi


b o ‘lm agan  belgisiga  asoslanib  n o to 'g 'r i  um u m la sh tira d ila r, 
vaholanki  to p s h iriq   shartida  bu  talab  u la r  oldiga  m utla qo 
qo'yilm aydi.  A m m o  b u   nazariyaning  him o y ach ilari  n o to 'g 'ri 
u m u m la sh tirish n i  a l o h i d a   tur  deb  h iso b la m a y d ila r  ham .
U m u m l a s h t i r i s h   d e g a n d a ,   p s i x o l o g i y a d a   n a r s a   va 
h o d isalard a g i  x o s s a ,  belgi,  xususiyat,  a l o m a t l a r n i   to pish 
va  sh u   u m u m i y l i k   a so sid a   ularni  b irlashtirish  tushuniladi.
M a s a la n ,  t e m i r ,   p o 'I a t,  l a tu n ,  o l t in   va  b o s h q a l a r d a  
m avjud  b o 'l g a n   o ‘xshashlik  va  u m u m i y   belgilarni  yagona 
t u s h u n c h a   o s ti d a   t o ‘p lab,  uni  „ m e t a ll “  d e g a n   ibora  bilan 
n o m la s h im iz ;  s h u n i n g d e k ,   qish,  b a h o r ,  y o z   v a   kuzni  „fasl“ 
deg a n   t u s h u n c h a   o r q a li   ifodalash  m u m k i n .   In s o n n in g  yosh 
d a v r i  x u s u s i y a t i d a g i   u m u m i y   b e l g i l a r   h i s o b g a   o l i n i b ,  
„ o ‘s m i r “ ,  „ o ' s p i r i n “ ,  „ye tuk  kishi“ ,  „ k e k s a “  singari  a ta - 
m a la r   ishlatiladi.
U m u m l a s h t i r i s h   a b s t r a k s i y a l a s h   o p e r a t s i y a s i d a n  
ajralgan  h o l d a   s o d i r  b o 'l m a y d i ,  h a r  q a n d a y   u m u m la s h tiris h  
a s o sid a   a b s t r a k s i y a l a s h   ja ra y o n i  y o t a d i .  A m m o   u m u m ­
lashtirish  j a r a y o n i   abstraksiyasiz  m av ju d   b o 'lis h i  m u m k in . 
A g a r  a b s t r a k s i y a l a s h   fa o liy a tid a  n a r s a   va  h o d i s a l a r n i n g  
o 'x s h a s h   h a m d a   m u h i m   belgilari  ta s o d i f  belg ilarid an   fikran 
ajratib  o linsa,  u m u m la s h ti r i s h d a   ajratib  o lin g a n   o 'x s h a s h , 
u m u m iy   va  m u h i m   belgilarga  s u y a n g a n   h o ld a   n a rs a   va 
h o d is a la r  b irla s h tirila d i.
B o sh q a   fik r y u r itis h   operatsiyalari  kabi  u m u m la s h tiris h  
h a m   s o ‘z,  n u t q   y o r d a m i d a   ro 'y o b g a   c h i q a d i .   T a ’kidlab 
o ‘tilganidek,  h a r  q a n d a y  s o 'z  o lz  o 'r n i g a   q a r a b   u m u m la s h -  
tiriladi.  J u m l a d a n ,   „ d a r a x t “  degan s o ‘z q o l l a n i l d i ,   deb  faraz 
qilaylik,  u n d a  b iz  turli  daraxtlarga  bevosita  a l o q a d o r b o 'l g a n  
iborani  aks e ttirg an   b o 'la m iz . Yoinki  „ ta la b a “ deg a n  a ta m a n i 
ishlatish  b ila n   t u rli  kurs,  har  xil  fa kultet  va  b a r c h a   oliy 
o ‘q u v   y u r t i d a   t a h s i l   o l a y o t g a n   y o s h l a r n i   b i r l a s h t i r i b  
ifodalagan  b o 'l a m i z .
U m u m l a s h t i r is h   j a ra y o n i  s o 'z   t a ’sirida  vujudga  kelgan 
ikkinchi  s i g n a l l a r t i z i m i g a a s o s l a n a d i .   A k a d e m ik   I.P.P avlov 
fik rich a ,  n u t q   s i g n a l l a r i   tufayli  n e rv   f a o liy a tin in g   yangi 
272
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   113   114   115   116   117   118   119   120   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə