O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə112/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   108   109   110   111   112   113   114   115   ...   145

h a tt o   m a t n   m a z m u n i g a   u n d a n   h a m   k u ch li  e ' t i b o r   beriladi. 
E sd a  s a q l a s h n i n g  
m u h i m   x u s u s i y a t l a r i d a n   biri  —  bu 
m ateria ln i  u m u m l a s h g a n   darajasi  b ila n   b e v o sita   b o g 'liq - 
ligidir.  J a m i   u m u m i y l i k d a n   m a z m u n i y - n a z a r i y  y o 'n a lis h g a  
va u n d a n   y a k k a  a lo h id a lik k a  fikran o ‘tish  e s d a   saqlashning 
o q ilo n a   aqliy   v o sitas i  b o ‘lib  hisoblanadi.
U m u m l a s h m a l a r n i   u m u m la s h tiris h , 
m a v h u m   h o la t- 
larni  m a v h u m l a s h t i r i s h n i n g   fikriy  h a ra k a tla rig a   asoslangan 
m a t e r ia ll a r   e s d a   s a q l a s h n i n g   e n g   q u l a y   s h a r t- s h a r o it l a r i  
boMib  h i s o b l a n a d i .   E s d a   s a q l a s h n i n g   s h a r o i t l a r i g a :   a) 
m a 'l u m o t la r n i n g  a m a liy o tg a  tatbiq etiluvchanligi;  b)  oqilona 
a q l i y   u s u l l a r   y o r d a m i   b ila n   o l d i n g i   b i l i m l a r n i n g   o ‘z -  
lashtirilganligi;  d )  u l a r n i n g   vaqti-v a q ti  b ila n   c h u q u r la s h - 
tirib  borilishi;  e )   m ateria lla rn i  ey d e tik   o b ra z la r,  t a s a w u r l a r  
bilan  b o y itish   k a b i l a r   kiradi.
Tekshirish  uchun  savolfar
1.  Xotiraga ta ’rif bera olasizmi?
2.  Borliqni  bilishda xotiraning o ‘mi qanday ekan?
3. Xotira qanday jarayonlardan tuzilgan?
4.  Xotiraning turlari yuzasidan  nimalar deya olasiz?
5.  Xotiraning  individual  farqlarini  aytib bering.
6.  Inson  xotirasini  o'rganish  mum kinmi?
www.ziyouz.com kutubxonasi


X V   b o b  
T A F A K K U R
T a fa k k u r  p six o lo g iy a sin in g   p red m eti
H ozirgi  d a v r d a ,  tafa kkur  p s ixologiya si  p re d m e ti  n i m a  
va  u  n i m a d a n   balls  etadi,  d e g a n   savol  k o 'p c h il i k n i   q iz iq - 
tirm o q d a .  M a ’lu m k i,  psixologiya  fa n i  ta f a k k u r n i   o ‘rg a n a d i- 
gan  y a g o n a   fa n   e m a s ,  chunki  u n i n g  a y r i m  jih atla rin i  logika, 
filosofiya,  h a t t o   k ib e rn e tik a   t a d q i q   q i l m o q d a .   S h u   b ois 
ta f a k k u r   p sixologiya si  p r e d m e tin i   a n i q l a s h   j u d a   m u h i m  
m a s a la la rd a n   biri  b o ‘lib  q o l m o q d a .
U m u m i y   psixologiya  d a r slik la r id a   t a fa k k u rg a   berilgan 
t a ’rif tu rlic h a   b o l i b ,   b u n d a   u n i n g   i k k ita   yoki  u c h t a   m u h i m  
xu su siy ati  t a ’k i d l a b   o ‘tiladi.  J u m l a d a n ,   P . I . I v a n o v n i n g  
dars!igida  „ t a f a k k u r   inson n in g   s h u n d a y  a q liy   faoliyatidirki, 
bu  faoliyat  v o q elik n i  eng  aniq,  t o ‘g ‘ri,  t o ‘liq,  c h u q u r   va 
u m u m iy la s h t ir i b   aks  ettirishga  ( b ilis h g a ),  in s o n n in g   ta g ‘in 
h a m   o q il o n a   a m a l i y   faoliyat  bilan   s h u g ‘u llan ish ig a  i m k o n  
b e r a d ik\   d e b   t a 'rifla n a d i.  U s h b u   t a 'r i f d a   ta fa k k u rn in g   t o 'l a ,  
a n iq   va  u m u m la s h ti r i l g a n   h o ld a   a k s   e ttiris h i  t a ’k id lan ad i, 
a m m o   u n i n g   x a r a k te rli  x u s u s i y a t l a r i d a n   b a v o s ita ,  s o ‘z 
y o rd a m i  b ila n   ifodalanishi  m u a l l if n in g   d i q q a t   m a rk a z id a n  
c h e td a  qolgan.
M . V . G a m e z o  o kz fikrini  „ t a f a k k u r  v o q e lik n in g  u m u m -  
lashgan  h o l d a  va  s o ‘z h a m d a  o ‘t m is h   ta jrib a  vositalarida aks 
ettiri!is h i" d ir  d e y a   bayon  qiladi.  B i z n i n g c h a ,   tafa k k u rg a  
berilgan  u s h b u   t a ’r if  unin g   p r e d m e t i n i   t o kla  o c h ib   b erish 
u c h u n   yetarli  e m a s .  S hu  bois  b o s h q a   m a n b a l a r g a   m u ro ja a t 
qilishga t o kg kri  keladi.
A . V .P e tro v s k iy   tahriri  o s t i d a   c h o p   e tilg a n   d a r s lik d a  
t a f a k k u r g a   u s h b u   s h a k ld a   t a ’r i f   b e r i l a d i :   „ T a f a k k u r  — 
ijtim o iy -sab a b iy ,  n u tq   bilan  c h a m b a r c h a s   b o g kliq  m u h i m  
b ir yangilik  q id irish   va  o c h i s h d a n   i b o r a t   psixik ja ra y o n d i r , 
b o s h q a c h a  qiiib aytganda,  ta fa k k u r v o q e lik n i  analiz va  sintez 
q i l i s h d a   u n i   b e v o s i t a   v a   u m u m l a s h t i r i b   a k s   e t t i r i s h
www.ziyouz.com kutubxonasi


ja r a y o n i d i r “ .  B u   t a ’r if  tafa kkur  x ususiyatlarini  y u q o rid a - 
g ila rd a n   k o ‘r a   b i r m u n c h a   k e n g r o q   o c h i b   b e rish   u c h u n  
xizmat qila o l a d i ,  b iro q  bu  t a ’rifni h a m  u n c h a li k  m u k a m m a l, 
deb  b o i m a y d i .
V .V .B o g o slo v sk iy   tahriri  o s tid a  c h i q q a n   d a rslikda  h a m  
tafakkurga b e r il g a n   t a ’rifda u ning u m u m l a s h g a n  va bilvosita 
aks  ettirish  x u s u s iy a tla ri  yoritilgan,  xolos.  X u d d i  s hunga 
o ‘xshash  t a ’rifla r  F .N . G o n o b o l i n ,   K . K . P la t o n o v   darslik- 
larida  h a m   u c h r a y d i .
B iz n in g c h a ,  O .K .T ix o m iro v n in g  darsligida tafakkurning 
p r e d m e t i   h a q i d a   t o l a r o q   t a ’rif berilgan.  D a rs lik d a  tafa k k u r 
p re dm e tiga k iru v c h i  tarkibiy qismlar q u yidagicha  ifodalanadi: 
„ T a f a k k u r   — b u   o ‘z  m a h s u lo ti  b il a n   v o q e l i k n i   u m u m -  
lashtirib,  b a v o s i t a   aks  ettirishni  x a r a k te rla y d ig a n ,  u m u m -  
lashtirish  darajasi  v a  foydalanadigan vositalariga  h a m d a  o ‘sha 
u m u m l a s h m a l a r   y a n g i l i g ig a   bogM iq  r a v i s h d a   t u r l a r g a  
a j r a t is h d a n   i b o r a t   j a r a y o n ,   bilish  f a o l i y a t i d i r “ .  O . K .T i -  
x o m iro v   m a z k u r   t a ’rifda  ta fa k k u rn in g   ak sa riy at  jih atla ri 
v a   x u s u s iy a tl a r i n i   yaxshi  o c h ib   b e r g a n ,   a m m o   ta fa k k u r 
m u a m m o s i g a   y a n g i c h a   y o n d a s h is h l a m i n g   p a y d o   b o l i s h i  
ta 'rifn i  y a n a d a   m u k a m m a lla s h tir is h n i  t a q o z o   q ilm oqda .
P s ix o lo g i y a d a   hozirgi  dav rd a  t a f a k k u r n i n g   p re d m e ti 
t o ‘g ‘risida  y a n a   y a n g i  qarash  va  t a ’riflar  yuzaga  kelm oqda. 
U l a r n i n g   a y r i m l a r i   h a q i d a   g ap irib   o ‘ta m i z .   S .L . R u b i n -  
shtey n n in g   n az ariy asig a  k o ‘ra, tafakkurni  psixologik jih a td a n  
o ‘rg a n is h n in g   a s o s iy   p r e d m e t i — j a r a y o n   faoliyat  sifatida 
n a m o y o n   b o ‘l i s h d i r .   M u a l l i f   t a f a k k u r   o p e r a t s i y a l a r i ,  
shakllarini  ta rk ib  to p tirish d a  — jara y o n   m u a m m o li  vaziyatni, 
faoliyat  fikr  y u ritis h n i  hal  qilish  sifatida  vujudga  kelishini 
c h u q u r   t a h l i l   q i l i b   b e r g a n .  S . L . R u b i n s h t e y n   t a f a k k u r  
t o ‘g ‘risidagi  g ‘o y a n i   rivojlantirib,  u n i  subyekt  faolligining 
paydo  b o l i s h i d i r ,   d e b   aytadi.
A . N . L e o n t y e v   ta fa k k u r  psixologiyasi  p r e d m e t i   h aq id a  
m u l o h a z a   y u r i t ib ,  tafa k k u rn i turli  k o ‘rinishlarga  ajratadi  va 
fik r  y u r i t i s h   f a o l i y a t i   e k a n li g i n i   t a n   o l a d i ,   le k in   u n i 
p r e d m e t l i - a m a l i y   faoliyat  ham   deb  n o m la y d i.  S h u n in g d e k ,
262
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   108   109   110   111   112   113   114   115   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə