O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə127/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   123   124   125   126   127   128   129   130   ...   145

eg a lla g a n   b i l i m l a r i n i   v a q t i n c h a   u n u t i b ,   o ‘zini  y o kq o t i b  
q o ‘yadi.  0 ‘rinsiz,  salbiy  e m o t s i y a l a r   ( h i s - t u y g ‘ular)  u n i n g  
ta f a k k u rin i  t o r m o z l a b ,   m u v a f f a q iy a t s i z l i k k a   olib  k e la d i, 
y a ’ni  f ik r n i   b a y o n   q i l is h d a   c h a l k a s h i s h   p a y d o   b o ' l i b ,  
k ey in ch a lik   b u t u n l a y   to r m o z l a n ib   q o lis h i  m u m k in .  B a ’zi 
r a v o n la s h a d i .   Q a t t i q   h a y a jo n l a n i s h ,   q a t t i q   ta s h q i  t a ’s i r  
n atijasida  u y q u d a g i  ayrim   n e y r o n l a r   u y g ‘o n i b   funksiyasi 
j a d a l l a s h i b   k e t a d i   v a   fikr  „ b i r d a n i g a “  r a v s h a n l a s h i s h i  
m u m k i n .   S h u n i n g   u c h u n   o ‘q i t is h   j a r a y o n i d a   o ‘q u v c h i -  
l a rn in g   a q liy   faoliyatini  t o ‘g ‘ri  b a h o l a s h d a   u l a r n in g   i n ­
dividual  t o p o l o g ik   xususiyatlarini  h i s o b g a   olish  m a q s a d g a  
m u v o fiq d ir.
J a h o n   p s ix o lo g la rin in g   k o ‘r s a t i s h i c h a ,   t a f a k k u r n i n g  
a so siy   v a   e n g   m u h i m   belgisi,  x u s u s i y a t i   —  bu  m o d d i y  
voqelikdagi  m u h i m  jihatlam i  ajratib,  m u sta q il  ravishda yangi 
m a z m u n d a g i  u m u m la s h m a l a r n i   k e ltirib   ch iq arish d ir.  I n s o n  
oddiy  n ars alar t o ‘g ‘risida fikr y u r it g a n d a   h a m   ularning tashqi 
b e l g i l a r i   b i l a n   c h e g a r a l a n i b   q o l m a y d i ,   b a l k i   h o d i s a  
m o h iy a tin i  o c h i s h g a   intiladi,  o d d i y   t u r m u s h   h a q i q a t id a n  
u m u m i y   q o n u n i y a t   yaratishga  h a r a k a t   qiladi.  S h u b h a s iz , 
in s o n   t a f a k k u r i   h a li  i z l a n m a g a n ,  t o i a   f o y d a la n i lm a g a n  
im koniyatlarga ega. Tafakkurpsixologiyasining endigi vazifasi 
a n a   sh u   h a y o t g a  jo riy  q ilishdan  t o ‘la  o c h i s h ,   fan  va  t e x n ik a  
p ro g r e s s in i  in t e n s i v la s h d a n   i b o r a t .   C h u n k i   h a r   q a n d a y  
k a s h f iy o t ,   y a n g i l i k ,   p ro g r e s s   —  i n s o n   a q l - z a k o v a t i n i n g  
m a h s u l i d ir .   S h u   b ois  fan  v a   t e x n i k a   p ro g re ss i  „ i n s o n -  
s h u n o s l ik “  fa n in i n g   rivojiga  k o ‘p   j i h a t d a n   b o g'liqdir.
Tafakkur  tu r l a r i
M u a y y a n   ijtim o iy   m u h i t d a   t u r m u s h   k e c h i r a y o t g a n  
o d a m l a r n i n g  ehtiyojlari,  x a t t i - h a r a k a t   m otiv lari,  n a r sa la rg a  
q iziqishlari,  intilishlari,  m ay llari,  a q l i y   qobiliyatlari,  h a t t o  
faoliyatlari  h a m   t u r l i - t u m a n d i r .   A n a   s h u   bois,  u l a r n i n g  
tafakkuri  h a m   h a r  xil  holatlarda,  v a z iy a t la r d a  turlicha  ta r z d a
www.ziyouz.com kutubxonasi


vujudga  k e la d i,  n a m o y o n   b o l a d i .   B u n d a n   oldingi  bo b lard a 
t a ’kidlab  o kt g a n i m i z d e k ,   bilish j a r a y o n i d a ,   a m a liy  va  n a z a - 
riy v azifalarni  h a l  e tis h d a ,  o ‘zga  k ish ila rn in g   fïkrlarini  uqib 
olishda  u la r b i l a n   m u o m a l a g a  kirishishda  in so n   fik ryurita di.
T arix iy   t a r a q q i y o t   b o sq ich id a  o d a m l a r   ijtim oiy  tu r- 
m u s h d a   v o q e   b o ‘lg an   m u a m m o la r n i n g   aksariyati  am aliy  
y o ‘1  b i l a n   h a l   q i l i n g a n ,   s h u n i n g d e k ,   u l a r g a   n i s b a t a n  
m u n o s a b a t   h a m   a m a l i y   faoliyatidan  kelib   c h i q q a n   h olda 
am alga o s h irilg a n .  N a r s a  va hodisalar y u z a s id a n   nazariy fikr 
bildirish esa tarixiy taraqqiyotning b i r m u n c h a  keyingi  davriga 
t o ‘g ‘ri  keladi.  Y e r   y u z a s id a   fanlarning  kelib  chiqishi  h aq i- 
dagi  b i z g a c h a   y e t i b   k elgan  m a ’l u m o t l a r   m a z k u r   m u l o -  
hazam izga dalil b o ‘la  oladi.  Qadimgi  aviod va ajdodlarim izda 
y e r  m a y d o n i n i   q a d a m   bilan  o l c h a s h ,   k o ‘z  bilan   c h a m a la s h  
b o 'yicha a m a liy  b ilim la m in g  to'planishi  natijasida geom etriya 
fani  k a s h f  q i l in g a n .   K ishilarning  b a r m o q   bilan   hisoblashi 
tu rm u s h  ta la b in i  q o n d i r a  o lm ag an d a n   s o ‘ng  —  m a te m a tik a , 
n arsa  va  h o d i s a l a r n i n g   tasviri,  shartli  b e lgilarni  to sh lard a, 
qoyalarda qoldirilishi  natijasida tarix fani  vujudga  kelgan.  Yer 
y u z a s id a   a m a l i y   b i l i m l a r   t o ‘p la n is h i  a s o s i d a   a s t a - s e k i n  
nazariy  u m u m l a s h m a l a r  paydo  b o ‘la  b o s h la g a n ,  turli sohaga 
taalluqli  i n f o r m a t s i y a l a m i n g   tizim lashishi  n atijasida  fanlar 
hosil  b o ‘lgan.  S h u n i n g   u c h u n   i n s o n n in g   a m a l i y   va  nazariy 
faoliyati o ‘za ro   uzviy a loqada b o lib ,  h a m is h a  biri  ikkinchisini 
taqozo etadi.  G e n e t i k   kelib chiqishi  nuqtayi  naz aridan amaliy 
fa o liy a t  b i r l a m c h i   h i s o b la n i b ,  o b r a z l a r ,   t a s a v v u r l a r   va 
fikrlarni  aks  e t t i r u v c h i   nazariy faoliyat  esa  ikkilam chi  b o i i b ,  
a m a liy   fa o liy a tn i n g   m a ’lum   tara q q iy o t  c h o ‘qqisiga  c h iq - 
q a n d a n   s o ‘n g   a jra lib   c h iq q an .  M a z k u r   j a r a y o n   b i r   n e c h a  
o ‘n  m ing  yilla r  d a v o m i d a   yuzaga  kelgan.
A g a r d a   i n s o n i y a t n i n g   i j t i m o i y - t a r i x i y   t a r a q q i y o t i  
m u a m m o s i d a n   c h e t l a s h ib ,   ushbu  m a s a l a n i   olib  qarasak, 
u  h o ld a   a m a l i y   fa o liy a t  birlam chi  ek a n lig ig a  q a n o a t   hosil 
qilam iz.  B u n i n g   u c h u n   insonning o n t o g e n e t i k  taraqqiyotini 
dastlabki  fazasiga  m u r o j a a t  qilamiz.  Bola t u g ‘ilishidan tortib, 
t o   u n in g  b o g lc h a  y o s h ig a c h a  davrini  a m a liy  faoliyatda k o ‘r-
294
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   123   124   125   126   127   128   129   130   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə